Jesús Frare.
Anem a llegir molts articles com aquests dos. Ens els presentem com a molt científics, molt preocupats per la nostra salut i per la gravetat d’una decisió com la d’optar per una alimentació sense explotació animal. A banda, s’esforçaran en allunyar eixa decisió de les motivacions ètiques i la presentaran com una opció per “alternatives més saludables”, “pràctiques”, “estils de vida que aposten per allò més natural” o com a “dietes més populars en l’actualitat”.
El primer és d’una pàgina que es diu Cribeo[1], del diari La Vanguardia, i diu que és “un espai fet per tothom i per a tothom, on les persones usuàries poden pujar aportacions i decidir allò que es publica” per a posar-se al dia amb bon humor i en pocs minuts”, amb “les millors notícies d’actualitat i entreteniment”[2]. L’article del què parlem és de la redacció de la pàgina.
És un d’aquests típics articles sobre la gent que mor per fer-se vegana[3]. No, no és un xiquet o xiqueta en mans de pares o mares irresponsables i als que voldrien tancar en un psiquiàtric, ara en França, després en Itàlia… Aquesta és una dona amb càncer de mama que no volgué mamografies, mastectomies i quimioteràpies i que confià desesperadament en les suposades capacitats curatives d’una DIETA sense aliments d’origen animal. Es deia Katie Britton-Jordan i morí a causa de la malaltia.
El segon diari és El Nacional, i l’article[4] torna a mancar de signatura. També ens recorda que n’hi ha cada vegada més gent que no menja carn, però allò que importa és parlar de dos estudis que arriben, altra vegada, per a demostrar que parlem d’una cosa perillosa. El primer d’aquests estudis ens diu que la gent vegana no menja prou “turó”. Em costà esbrinar que era això, perquè estava topant amb una traducció literal del castellà al català. Parlem de la colina, un nutrient que el cos humà pot generar, però no en les quantitats suficients per a les seues necessitats. S’ha d’obtindre a través de l’alimentació, i per això es considera altre nutrient essencial.
Afortunadament, tenim persones tècniques que posen les coses al seu lloc. Un article de Lucía Martínez[5] ens parla de les curiositats d’aquest “estudi publicat a la revista British Medical Journal”, i que ens diu que la colina es troba a aliments com el fetge dels animals matats per a la indústria o al rovell de l’ou. Per cert, que l’autora s’oblidà d’incloure a la seua llista d’aliments rics en colina un que curiosament és la soja, molt present a la major part de les dietes veganes.
Resulta ser que no hi ha tal estudi, sinó que es tracta d’un text enviat a la revista per una membre del Meat Advisory Panel, pagat per la indústria càrnia. La revista hagué de rectificar i incloure una referència a aquestes vinculacions, però això passà quan la informació ja havia anat molt més enllà. La indústria el mogué a tort i a dret per aprofitar-se de les SEUES bates blanques (res que no hagueren inventat les tabaqueres molts anys abans) i del prestigi de les revistes científiques. Per suposat que la gran majoria de mitjans no han fet cap rectificació, no han inclòs cap revisió dels articles inicials, deixant un llast pesant a dins de google i les altres. Faena feta.
L’article del Nacional també ens “informava” sobre altra investigació publicada a la mateixa revista científica, que diu que les persones amb dietes veganes i vegetarianes tenen un 20% més de probabilitats de patir un accident vascular cerebral. Lucía Martínez ens diu que la majoria de mitjans recolliren aquesta dada sense fer referència al 22% de menor risc de malalties cardíaques d’aquestes persones respecte a les que tenen una dieta amb carn, cosa que si que fa El Nacional. Però, en tot cas, la millor conclusió que ofereixen és que les dietes no càrnies, i només aquestes, s’han de fer “sota control mèdic”.
Lucía Martínez fa servir aquests exemples per a insistir en l’ús fal·laç i irresponsable que es fa de qualsevol dada que puga servir per a desprestigiar les dietes sense carn, i també d’alguns arguments semblants (però sense tanta potència mediàtica) que es fan servir des del món vegà contra l’alimentació amb carn. Ens recorda que el veganisme es fonamenta en arguments polítics i ètics, no en la salut, i té tota la raó.
Crec, però, que s’ha de matisar aquesta afirmació. La majoria de nosaltres ens hem vist obligats a parlar de salut des del dia que ens deixarem de menjar ús, explotació i patiment. I, ho vulguem o no, haurem de tornar a parlar-ne moltes vegades més. Perquè, el que mostren aquests dos articles és un lloc comú: l’alimentació 100% vegetariana és constantment qualificada com a insalubre, deficient o perillosa des de molts fronts, entre els despatxos d’aquestes bates blanques de la indústria i el bar de la cantonada, passant per les notícies, la taula dels dinars familiars, els sopars amb les amistats o els esmorzars al treball.
Totes les persones que s’han fet veganes han hagut d’afrontar la por a emmalaltir. La gran majoria ha llegit textos sobre nutrició, segueix blocs de cuina i nutrició, ha fet centenars de preguntes sobre alimentació i salut o ha cercat ajuda professional. Han fet això a causa, sobre tot, de mentides, manipulacions i tergiversacions com les que es diuen en aquests articles. També és cert que moltes han topat amb afirmacions com que la dieta sense carn et manté sempre atractiu i lluny de la indesitjable obesitat, que et fa immune al càncer i quasi immortal o alguna ximpleria semblant. Això, però, no és el que creu una majoria, a qui només li falta dormir abraçada a la seua ampolleta de pastilles de B12.
Jo comencí amb La dieta ética[6] i acabí amb L’Estudi Xina[7]. Des del primer dia he hagut d’aprendre a desmentir que una dieta vegana és insalubre, deficient o perillosa, quan jo realment vull parlar dels drets dels animals i front a tots els abusos que pateixen i no de salut. A l’època dels meus inicis a les catacumbes, l’argument dels beneficis que trauria JO de no usar animals era massa egoista i, encara més, profundament especista. Només volíem aprendre com la nostra alimentació era suficient, variada, nutricionalment completa i, per tant, sana, el que deixava sense motius el fet de mantindre l’ús d’animals per a menjar.
L’alimentació no forma part dels nostres arguments, sinó dels contraarguments cap al que sovint afirma la gent que participa de l’explotació animal. Tot comença amb allò de “no mengeu bé”, “no és sa”, no és responsable alimentar així els fills o les filles”, “necessites suplements” o “cal parlar amb la metgessa”. Nosaltres hem de pujar constantment turons com el de la colina, responent a totes aquestes afirmacions i, certament, passant a l’atac: les dades diuen que la majoria de gent que menja carn no menja saludable, sinó que menja com l’interessa a la indústria càrnia, que nosaltres no necessitem més suplements o que els seus medicaments són pitjors que els suplements.
Crec que l’article de Lucía Martínez vol dir el mateix des de una vessant més tècnica, però jo no sóc nutricionista i ho volia dir més clar. Primer venen els “consells” de la indústria càrnia en tots els seus formats i transformats per a tots els contextos, i després venen els arguments vegans sobre nutrició. Mai ha estat a l’inrevés.
———
[1] https://cribeo.lavanguardia.com
[2] https://cribeo.lavanguardia.com/quienes_somos
[3] Cribeo – La Vanguardia, redacció, 03/06/2019, Una mujer muere de cáncer tras rechazar tratamientos en favor de una dieta vegana, https://cribeo.lavanguardia.com/estilo_de_vida/22574/una-mujer-muere-de-cancer-tras-rechazar-tratamientos-en-favor-de-una-dieta-vegana
[4] El Nacional, redacció, 05/09/2019, Per què les dietes vegana i vegetariana tenen tants detractors? https://www.elnacional.cat/ca/salut/per-que-dietes-vegana-vegetariana-detractors_417248_102.html
[5] El País, Nutrir Con Ciencia, Lucía Martínez, 09/09/2019, ¿Por qué el juicio a la alimentación vegana es tan virulento?, https://elpais.com/elpais/2019/09/06/ciencia/1567784714_876285.html
[6] Román, David, Villaplana, Estrella, La dieta ética, Buenos Aires, El Vegetariano, 2003, https://www.amazon.es/Dieta-Etica-Estrella-Vilaplana/dp/9872052921
[7] Campbell, T. C., Campbell II, T. M., El Estudio de China, Málaga, Sirio, 2017, https://www.amazon.es/Estudio-china-el-Colin-Campbell/dp/847808794X/
Animalisme en valencià 