Jesús Frare.
Relacionat amb El remat del reglament a la Vall d’Uixó[1].
Per una banda, continuem parlant d’eixe reglament que només funciona sobre el paper, com les barreres agafades amb brides de plàstic de la plaça portàtil de Tavernes de la Valldigna. S’ha fet viral un vídeo amb una cadena de despropòsits que comença amb un bou que ha de tornar als corrals. La porta està oberta, i n’hi ha qui li senyala amb un dit que ha d’eixir per allà. Per a que després diguen que els bous ni pensen ni entenen.
Uns valents volgueren cridar l’atenció de l’animal movent la porta del corral que, oberta de bat a bat, descansava sobre els barrots que fan de barrera. El bou acudí a la crida, però no anà cap al corral. Per a que després diguen que entenen al bou i les sues reaccions. Per suposat, anà contra la porta, que arrancà d’una manera sorprenentment fàcil. Només calgueren dos moviments de cap per a que la força del bou fera volar eixa porta metàl·lica cap amunt i colpejara la barana del pis de dalt que, altra vegada d’una manera sorprenentment fàcil, es desmuntà i caigué a l’arena.
Sobre la barana es recolzava un menor que caigué, junt amb la seua “protecció” de ferro, als mateixos peus de l’animal. El bou, espantant, es “defensà” rebolcant la víctima de l’”accident” i l’acaba soltant sense, afortunadament, provocar-li cap ferida de banya. Finalment, des de dins de les barreres ix un home que rescata el menor commocionat tot arrossegant-lo per terra.
No penjaré cap vídeo dels que circulen per les xarxes que els taurins amenacen amb denunciar, supose que també a les xarxes. Em remet a la notícia publicada pel Levante[2], que parla del que “podria haver estat una tragèdia” per la caiguda a l’arena d’un menor de 12 anys, i que recull els testimonis de la sensació d’inseguretat que donava l’estructura, amb les baranes agafades amb les esmentades brides de plàstic.
De nou, mirem el que diu el famós reglament de bous al carrer[3], que el món taurí eleva a la garantia de totes les coses. La definició mateixa de les places de bous portàtils o recintes taurins[4] diu que “en tot cas”, aquestes estructures han de tindre “les condicions adequades de solidesa i seguretat”[5]. Òbviament, mai s’haurien de semblar a una cadena de fitxes de dominó amb portes que arranquen baranes i baranes que arrosseguen menors de dalt a baix.
L’estructura de barrots verticals i muntants[6], que aguantà bé la força del bou, forma part dels “elements que delimiten la zona de l’arena” que, segons el reglament, han de tindre la resistència mecànica suficient per a suportar les envestides dels animals”[7]. La porta del corral també és un d’aquests elements, i està clar que a Tavernes estava molt lluny de garantir eixa resistència. Pel que fa a la barana de dalt, també diu que han de suportar la força del colp d’un bou a sota seu[8], malgrat que és normal que una porta metàl·lica llançada amb força contra ella la puga arrencar del seu lloc.
Qui hauria d’haver garantit totes eixes mesures de seguretat que no es compliren? El reglament diu que, primer de tot, ho ha de fer l’organització dels linxaments. Per a obtindre els permisos necessaris ha d’aportar, entre d’altra documentació, una “memòria tècnica constructiva i documentació gràfica” sobre la construcció, materials utilitzats, les seues garanties i el seu manteniment[9]. Abans de fer eixos linxaments, a més, ha d’aportar un certificat final d’instal·lació de la plaça sobre la “seguretat i solidesa de tots els seus elements”, signat per una persona tècnica que assumeix aquesta responsabilitat.
L’ajuntament també n’és responsable, i molt. No pot concedir la llicència d’obertura d’una plaça portàtil sense fer “una visita de comprovació a l’efecte de verificar l’adequació del que s’ha declarat amb la plaça portàtil instal·lada”[10]. Aquesta comprovació[11] ha de prestar molta atenció als “materials i instal·lacions a emprar”, que han de reunir les “condicions tècniques de seguretat, solidesa, càlcul i disseny” establertes al reglament[12].
Finalment, cada vegada que s’ha de fer un linxament, l’ajuntament està obligat a assumir la “direcció i control de la festa”. Concretament, aquesta obligació és de la persona que ostenta l’alcaldia, sempre que no la delegue en altra persona regidora. L’exercici d’aquestes funcions implica “adoptar mesures per a la protecció de la integritat física de totes les persones que intervinguen en la festa o hi assistisquen” o “suspendre o prohibir la celebració de la festa quan concórreguen les causes de suspensió o prohibició previstes en este reglament o en les normes reguladores dels espectacles públics”[13]. Un d’aquests motius és que es done qualsevol circumstància sobrevinguda que faça minvar de forma manifesta les condicions de seguretat establides en este reglament”[14].
Per suposat, l’ajuntament no complí amb aquestes obligacions. I, de nou, a més de parlar sobre el reglament que fa bonic, hem de parlar de Tavernes de la Valldigna i del seu ajuntament, que acaba d’iniciar la tercera legislatura amb govern de Compromís. Molt resumidament: tot començà al 2011, quan el flamant nou govern d’esquerres decidí permetre que els linxaments de bous es feren als carrers del poble i assumí íntegrament el seu cost. Abans es feien a una plaça portàtil i d’iniciativa privada, amb subvencions municipals, i sobre terrenys privats.
Durant els següents anys, repetiren que servien al poble, que el poble volia bous i que no hi havia cap forma de maltractament en els linxaments. Havien promès una consulta ciutadana que no arribà fins al 2016, i on eixa gran majoria que demanava bous perdé la votació i ni tan sols arribà al 5% del cens de totes les persones majors de 16 anys. Si que incloïen, però, a molts simpatitzants de Compromís i amics de Jordi Juan, qui ha estat l’alcalde fins fa poc, amb els que ja s’havia fotografiat amb la samarreta de la penya taurina.
Però, com que havien plantejat la consulta per a que no anara més enllà dels diners municipals, s’havien assegurat una eixida per a tornar al model previ, amb una plaça portàtil d’iniciativa privada que, amb l’excepció dels diners, continuà rebent tots els suports municipals. Aleshores, el govern es preocupà molt per “la legalitat” que el lligava, elaborant i repetint fins a la sacietat el mantra que no es podien negar a signar la declaració favorable, un document necessari per a que els bous al carrer obtinguen[15]. Ho fan malgrat que la normativa és clara al respecte. I encara ho fan malgrat que fa molt que els tribunals establiren el contrari amb Godella[16], i malgrat que recentment ha passat el mateix amb Paiporta[17] (dos pobles, Godella i Paiporta, amb alcaldesses de Compromís al capdavant de la decisió de no signar la declaració favorable als linxaments de bous al carrer)
Està clar que Tavernes era un lloc propici per a un nou capítol sobre les aparences que ha de cobrir el reglament de bous al carrer, les mateixes que solen cobrir moltes altres legislacions sobre ús d’animals i, encara més, sobre tot allò que implica el seu patiment. Serà molt difícil trobar altra mesura que les cobertures d’”accidents” de les assegurances. És molt probable que les evidències sobre vulneracions reglamentàries i responsabilitats legals de persones, empreses i institucions quedaran en res.
L’any que ve, n’hi haurà nous linxaments. Mentre no hi haja incidents tan greus, o no n’hi haja cap, tot seran felicitacions i medalletes per la faena ben feta. Serà així fins que, abans o després, tornen a haver-hi incidents, que poden tindre conseqüències molt greus per a la salut i la vida de les persones. I, aleshores, faran notes de premsa on diran tot el que lamenten eixes calamitats, però que el risc zero no existeix i no es pot preveure tot.
———
[1] Animalisme CAT, Jesús Frare, 17/08/2019, https://animalismecat.blogspot.com/2019/08/el-remat-del-reglament-la-vall-duixo.html
[2] Levante-EMV, redacció, 21/09/2019, Un toro embiste a un niño tras caer de la grada en Tavernes de la Valldigna, https://www.levante-emv.com/cultura/2019/09/21/toro-embiste-nino-6-anos/1924393.html
[3] DECRET 31/2015, de 6 de març, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de festejos taurins tradicionals a la Comunitat Valenciana (bous al carrer) [2015/2176]. DOGV 10/03/2015 – nº 7.482, http://, www.dogv.gva.es/datos/2015/03/10/pdf/2015_2176.pdf
[4] Només es diferencien pel tipus d’espectacles que es poden fer. A les “places de bous portàtils” es poden fer bous al carrer i espectacles taurins que impliquen el toreig i mort de bous segons les regulacions estatals. Als “recintes taurins” només es poden fer bous al carrer (arts. 45 i 46 del reglament).
[5] Reglament. TÍTOL II: De les places de bous portàtils i recintes taurins. CAPÍTOL I: Característiques generals. Art 45: Concepte de plaça de bous portàtil.
[6] Art. 54: barrots verticals o muntants.
[7] TÍTOL II, CAPÍTOL II: Estructura. Art. 62: resistència dels elements de delimitació de l’arena.
[8] TÍTOL II, CAPÍTOL II, Art. 61: sobrecàrrega d’ús.
[9] Títol II, Capítol III: Llicència d’obertura. Art. 67: requisits per a la llicència d’obertura; annex VI del reglament.
[10] Art. 69: Atorgament de la llicència.
[11] TÍTOL I. Dels festejos taurins tradicionals de la Comunitat Valenciana. CAPÍTOL III. Autorització dels festejos taurins tradicionals. Secció primera: Disposicions generals. Article 15. Documentació necessària per a la celebració de festejos de bous al carrer.
[12] Annex II del reglament.
[13] CAPÍTOL VI. Celebració de la festa taurina tradicional. Article 35. Direcció i control de la festa.
[14] Art. 38: suspensió de la festa.
[15] Animalisme CAT, Jesús Frare, 03/07/2019, Tavernes de la Valldigna. Altra vegada amb la obligatorietat i la prevaricació, https://animalismecat.blogspot.com/2019/07/tavernes-de-la-valldigna-altra-vegada.html
[16] Diari La Veu, redacció, 20/06/2018, La justícia dóna la raó a Godella i avala la decisió de no autoritzar festejos taurins, https://www.diarilaveu.com/noticia/82574/justicia-avala-godella-no-bous-carrer
[17] eldiario.es, Sergi Pitarch, 17/09/2019, Un jueza avala que los ayuntamientos no autoricen ‘bous al carrer’ porque es una «decisión política» legítima, https://www.eldiario.es/cv/ayuntamientos-valencianos-autoricen-decision-PP_0_943155974.html
Animalisme en valencià 