Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar

La seguretat de les persones es pot garantir sense matar cap bou (valencià/castellano)

La seguretat de les persones es pot garantir sense matar cap bou.  

Comunicat de la Folgança d’Algemesí. 

Les persones que formem la Folgança veiem amb estranyesa totes les “lògiques” que envolten la mort d’un jònec crivellat a tirs al parc Salvador Castell d’Algemesí el dissabte, 28 de setembre.  Primer de tot, no critiquem els i les agents de la policia local que exerciren les seues funcions amb l’equipament que tenien, del tot insuficient per a afrontar eixa situació.  Si que lamentem que s’haja produït altra “fatalitat” que els converteix en els executors de sistemes i lleis amb víctimes i beneficiaris.  

Ha quedat clar que només les veus animalistes seran l’alternativa al consens general que diu: “la seguretat de les persones abans que la vida del bou”.  Sembla que fins i tot les visions menys identificades amb el negoci de la tortura taurina analitzen els fets com si no tingueren antecedents i context, com si el bou haguera caigut del cel fins als carrers d’Algemesí.  Només hi ha hagut algunes crítiques a la manca de seguretat i de controls sobre les instal·lacions de la plaça.

Eixa preocupació per la seguretat de les persones es fa molt sospitosa quan serveix per a tapar la lamentable cadena de fets que comença amb la mateixa arribada al corro d’un bou que no veu d’un ull, per a ser conduït fins a la plaça en eixes condicions amb l’objectiu de torturar-lo i matar-lo.  Les responsabilitats comencen pel ramader responsable i per totes les persones que ho haurien d’haver detectat.  

El bou fugit, abans de ser abatut, amb el mans que també fugí.

A més, quan decideixen tornar-lo als corrals pels seus defectes de visió ja havia enganxat dues persones i havia estat picat.  En aquest cas, les responsabilitats recauen en la presidència de la jonegada i en les persones que l’havien d’assistir i assessorar, retardant la decisió de tornar-lo als corrals, multiplicant els riscos i facilitant tant els danys de les persones com el patiment innecessari del bou.

La cadena continua amb l’enfrontament de l’animal amb el bous mansos que l’havien de guiar cap als corrals, provocant-li una aparatosa caiguda i més patiment.  Espantat, adolorit i sense veure be, tot ho rebia com a una amenaça i fou en eixes condicions com acabà solt pel carrer.  Algunes fonts diuen que trencà el forrellat de la porta, altres que s’havia quedat obert per una negligència.

Per tant, les responsabilitats poden recaure en les persones encarregades dels animals i dels corrals o en les persones que havien de controlar la seguretat de les instal·lacions, més tenint en compte que parlem d’una plaça que es defensa com a patrimoni cultural i que, en diverses ocasions, s’ha beneficiat de tractaments excepcionals i modificacions reglamentàries ad-hoc per la seua incapacitat de complir amb els requeriments generals d’espai, accessibilitat i seguretat exigits a aquest tipus d’instal·lacions.

L’Ajuntament d’Algemesí sempre ha defensat i donat cobertura a la setmana taurina d’Algemesí, expressió anual del pan y toros a la que sempre han estat abonats els partits de govern com la majoria de l’oposició.  Cada any assumeixen el risc d’un “accident” com aquest amb desenes de bous que torturen a la plaça i condueixen pels carrers en correbous.  Pel que hem vist i patit, tots es poden trobar amb elements de seguretat no operatius, ja siga per falta de resistència, per desgast o per negligències. 

El bou, ja abatut.

Eixe gran risc, que també recau sobre les persones que no participen de la tortura taurina o que la rebutgen completament, fan més que necessàries les exigències de seguretat i previsions establertes a  les normatives, amb documentació, controls i inspeccions sobre les instal·lacions i els procediments que, com ha quedat en evidència, són completament inefectives o inexistents.  Per tant, la irresponsabilitat de l’Ajuntament d’Algemesí ha quedat més que demostrada.

També ens trobem amb la inexistència d’equipaments, persones especialitzades i protocols per a actuar davant d’un bou fugit pels carrers.  S’han usat els cotxes de policia com a barrera mòbil i els agents han hagut d’assumir massa riscos per a disparar 27 bales de 9mm a un animal de 400kg o més a una distància mínimament efectiva.  Tot plegat, només queda superat pels aplaudiments de la gent a cada tir, les peticions de tirs al cap o l’alegria i els aplaudiments a la plaça quan s’anuncià la mort de l’animal.  De nou, Algemesí queda tristament associada a la imatge lamentable de la seua setmana de bous.

I és ací quan hem de dir quelcom que sembla obvi: no és cert que eixa seguretat de les persones estiga garantida només amb la mort del bou (per a la què al menys haurien de tindre capacitat real amb, per exemple, fusells del calibre adequat i persones tiradores capacitades).  Ni tan sols era necessari matar al bou, perquè els protocols, equipaments i persones especialitzades podrien integrar mesures no letals com sedants i immobilitzadors mentre s’espera que els fàrmacs causen efecte.  Inclús es podria preveure el trasllat de l’animal a un santuari després de rebre les atencions veterinàries que necessitara.   Si volen tindre totes les possibilitats cobertes, fins i tot podrien tindre el fusell i la mort de l’animal com a últim recurs, si falla tota la resta.  En tot cas, ha quedat clar que les “previsions” actuals estan molt lluny d’això.  

Com és lògic, el que la gent animalista desitja és que cap bou arribe a eixa situació.  Que no pose en perill a cap persona, ni de les que els torturen i maten, ni de les que gaudeixen del seu patiment ni de les que van tranquil·lament pel carrer.  Nosaltres volem que cap bou arribe a Algemesí per a ser torturat i matat.  I per això, senyalem com a principals responsables del que ha passat al negoci taurí, amb les persones i institucions que li donen cobertura, incomplint les seues obligacions de control i llançant les justificacions que calguen, fins i tot per a situacions tan lamentables com la que s’acaba de viure a Algemesí. 

———

La seguridad de las personas se puede garantizar sin matar ningún toro.

Comunicado de la Folgança de Algemesí.

Las personas que formamos la Folgança vemos con extrañeza todas las «lógicas» que rodean la muerte de un novillo acribillado a tiros en el parque Salvador Castell de Algemesí el sábado, 28 de septiembre.  Primero de todo, no criticamos a los y las agentes de la policía local que ejercieron sus funciones con el equipamiento que tenían, del todo insuficiente para afrontar esa situación.  Si que lamentamos que se haya producido otra «fatalidad» que los convierte en los ejecutores de sistemas y leyes con víctimas y beneficiarios.

Ha quedado claro que sólo las voces animalistas serán la alternativa al consenso general que dice: «la seguridad de las personas antes de que la vida del toro».  Parece que incluso las visiones menos identificadas con el negocio de la tortura taurina analizan los hechos como si no tuvieran antecedentes y contexto, como si el toro hubiera caído del cielo hasta las calles de Algemesí.  Sólo ha habido algunas críticas a la falta de seguridad y de controles sobre las instalaciones de la plaza.

Les terribles ferides de l’animal.

Esa preocupación por la seguridad de las personas se hace muy sospechosa cuando sirve para tapar la lamentable cadena de hechos que empieza con la misma llegada al corro de un toro que no ve de un ojo, para ser conducido hasta la plaza en esas condiciones con el objetivo de torturarlo y matarlo.  Las responsabilidades empiezan por el ganadero responsable y por todas las personas que lo deberían haber detectado.

Además, cuando deciden devolverlo a los corrales por sus defectos de visión ya había cogido a dos personas y había sido picado.  En este caso, las responsabilidades recaen en la presidencia de la novillada y en las personas que lo habían de asistir y asesorar, retrasando esa decisión decisión de devolverlo a los corrales, multiplicando los riesgos y facilitando tanto los daños de las personas como el sufrimiento innecesario del toro.

La cadena continúa con el enfrentamiento del animal con el mansos que lo debían guiar hacia los corrales, provocándole una aparatosa caída y más sufrimiento.  Asustado, dolorido y sin ver bien, todo lo recibía como una amenaza y fue en esas condiciones como acabó suelto por la calle.  Algunas fuentes dicen que rompió el cerrojo de la puerta, otras que se había quedado abierto por una negligencia.

Por tanto, las responsabilidades pueden recaer en las personas encargadas de los animales y de los corrales o en las personas que tenían que controlar la seguridad de las instalaciones, más teniendo en cuenta que hablamos de una plaza que se defiende como patrimonio cultural y que, en varias ocasiones, se ha beneficiado de tratamientos excepcionales y modificaciones reglamentarias ad-hoc por su incapacidad de cumplir con los requerimientos generales de espacio, accesibilidad y seguridad exigidos a este tipo de instalaciones.

El Ayuntamiento de Algemesí siempre ha defendido y dado cobertura a la semana taurina de Algemesí, expresión anual del pan y toros a la que siempre han estado abonados los partidos de gobierno como la mayoría de la oposición.  Cada año asumen el riesgo de un «accidente» como este con decenas de toros que torturan a la plaza y conducen por las calles en encierros.   or lo que hemos visto y sufrido, todos se pueden encontrar con elementos de seguridad no operativos, ya sea por falta de resistencia, por desgaste o por negligencias.

Ese gran riesgo, que también recae sobre las personas que no participan de la tortura taurina o que la rechazan completamente, hacen más que necesarias las exigencias de seguridad y previsiones establecidas en las normativas, con documentación, controles e inspecciones sobre las instalaciones y los procedimientos que, como ha quedado en evidencia, son completamente inefectivas o inexistentes.  Por lo tanto, la irresponsabilidad del Ayuntamiento de Algemesí ha quedado más que demostrada.

También nos encontramos con la inexistencia de equipamientos, personas especializadas y protocolos para actuar ante un toro huido por las calles.  Se han usado los coches de policía como barrera móvil y los agentes han tenido que asumir demasiados riesgos para disparar 27 balas de 9mm a un animal de 400kg o más a una distancia mínimamente efectiva.  Todo ello, sólo queda superado por los aplausos de la gente en cada tiro, las peticiones de tiros en la cabeza o la alegría y los aplausos en la plaza cuando se anunció la muerte del animal.  De nuevo, Algemesí queda tristemente asociada a la imagen lamentable de su setmana de bous.

Y es aquí cuando tenemos que decir algo que parece obvio: no es cierto que esa seguridad de las personas esté garantizada sólo con la muerte del toro (para la que el menos deberían tener capacidad real con, por ejemplo, fusiles del calibre adecuado y personas tiradores capacitadas).  Ni siquiera era necesario matar al toro, porque los protocolos, instalaciones y personas especializadas podrían integrar medidas no letales como sedantes y inmovilizadores mientras se espera que los fármacos causan efecto.  Incluso se podría prever el traslado del animal a un santuario después de recibir las atenciones veterinarias que necesitara.  Si quieren tener todas las posibilidades cubiertas, incluso podrían tener el fusil y la muerte del animal como último recurso, si falla todo lo demás. bEn todo caso, ha quedado claro que las «previsiones» actuales están muy lejos de ello.

La sang del bou al carrer, dies després de matar-lo.

Como es lógico, lo que la gente animalista desea es que ningún toro llegue a esa situación.  Que no ponga en peligro a ninguna persona, ni de las que los torturan y matan, ni de las que disfrutan de su sufrimiento ni de las que van tranquilamente por la calle. Nosotras y nosotros queremos que ningún toro llegue a Algemesí para ser torturado y matado.  Y por eso, señalamos como principales responsables de lo ocurrido en el negocio taurino, con las personas e instituciones que le dan cobertura, incumpliendo sus obligaciones de control y lanzando las justificaciones que sean necesarias, incluso para situaciones tan lamentables como la que se acaba de vivir en Algemesí.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto:
close-alt close collapse comment ellipsis expand gallery heart lock menu next pinned previous reply search share star