Jesús Frare.
No és només una porta de corral i tres ferits el que agermana Algemesí amb Tavernes de la Valldigna. Si, és cert que fou una porta de corral la que isqué volant pels aires a Tavernes, provocant la caiguda d’un menor als peus del bou[1], i que fou una porta de corral la que s’obrí per a que un jònec acabara pels carrers. Després d’envestir un xic que ha quedat amb greus lesions[2], es convertí en la diana de fins a 27 tirs de pistola[3].
També estan agermanades per la tàctica de l’estruç, que ha arribat a nivells més que sorprenents a aquests dos pobles. Tornen a fer com que no veuen l’elefant a l’habitació, tornant a deixar clar el menyspreu que tenen per la població amb sensibilitats animalistes que diuen representar i el menyspreu que arriben a tindre pel patiment animal. Per a aquesta gent, la qüestió animal no mereix la més mínima atenció; tot el que s’arriba a fer amb els bous no pot “distreure” la seua atenció, la nostra atenció, de les coses realment importants. Tan importants com els seus discursets justificadors que, un darrere de l’altre, se superen en ridiculesa.
Primer, Algemesí. El desastre ètic que representà la matança del bou escapat a Algemesí, amb aquell seguit de trets de pistola entre riures i bromes dels de sempre, anà acompanyat d’un comunicat de l’Ajuntament on ens “informaven” que hi havia tres persones ferides, una “pel colp d’un dels animals” i les altres per caigudes. Ens deien que totes tres havien estat ateses a l’infermeria situada a l’Ajuntament i que una d’aquestes persones, sense especificar quina, havia estat traslladada a l’Hospital de la Ribera per a una “revisió més exhaustiva”[4].
Poc després coneguérem al protagonista d’aquesta “revisió”, a través d’un vídeo del Pacma. Li diuen Saül, i ell mateix contava que fou la víctima de l’enganxada del bou. Aquest home, que és antitaurí i no participava de “la festa”, estava parlant amb amics al carrer quan, de sobte, li vingué a sobre un animal borni i espantat que fugia dels crits i colps dels seus perseguidors. El llançà per l’aire a una considerable altura i amb la força suficient per a que caiguera a l’altra banda del carrer, a temps per a que el bou el xafara.
Té tres vèrtebres trencades i el radi del braç esquerre fracturat, a més de múltiples ferides i contusions. És a l’hospital de la Ribera, on ha passat per una delicada operació. Afrontarà una convalescència d’un any, amb tot el que allò significa per a la seua vida a tots els nivells. L’Ajuntament, quan féu el seu comunicat, sabia que aquesta persona havia patit lesions greus i obvià aquesta informació per a evitar que la tortura taurina, amb la seua apropiació del temps i de l’espai, fóra qüestionada.
Saül rebé, a més, una visita de gent de l’Ajuntament i de la Comissió Taurina anterior a la gravació del vídeo que ha divulgat Pacma. Aquestes persones, ateses per la família del Saül, tenien coneixement de primera mà tant del seu estat com de la seua postura davant la tortura taurina. Amb aquesta informació, la resposta de l’alcaldessa fou un post de facebook on parlava d’ADN taurí i d’incomprensions. De nou, sense cap referència a un algemesinenc greument ferint i, a més, deixant caure el seu desarrelament per antitaurí.
Segurament, preparen el terreny per a les futures indemnitzacions que acabarà assumint l’Ajuntament amb els diners de totes i tots, per a continuar cobrint una “festa” que, altra vegada, la imposen com a identitària. El negoci taurí arriba als mateixos nivells de l’església catòlica, herències del passat que, passe el que passe i facen el que facen, ens venen imposades i que recauen sobre la vida, les butxaques i, fins i tot, les identitats.
La gran evasiva de Tavernes. L’estratègia del govern municipal de Tavernes, després dels greus incidents ocorreguts a la plaça portàtil durant les festes, consisteix en el “jo no he fet res, jo no he vist res, jo no sé res”. Em recordà una frase de Jordi Juan durant la seua tercera investidura del passat 15 de juny, poc abans de deixar el càrrec per a ser secretari autonòmic d’innovació i transformació digital. Aleshores digué: “tenim un projecte de govern amb propostes concretes, no evasives”[5].
Sergi Gonzàlez, l’actual alcalde, inicià aquesta cantarella al programa de ràdio “Tu preguntes, l’alcalde respon”[6]. A partir del vell argument que no poden fer res per a “prohibir” els linxaments de bous, afegí que tot es cosa de Conselleria i que l’Ajuntament no pot fer altra cosa que verificar que es compleixen les normatives. I, fins i tot per a això, s’espolsen les puces sobre els policies locals que designaren com a directors de festeig.
Ha estat un canvi estrany des de l’esmentat plenari del 15 de juny, on Jordi Juan digué exactment això per a reptar el regidor de l’Esquerra de Tavernes, Zeus Grau: ““sé que els preocupa el maltractament animal. A mi, i a la regidora Mònica Palomares, també. Li propose que vosté, a canvi de res, prenga la competència i la firma de tot el que, en un principi, podria acabar en el maltractament animal. Que, amb la seua firma, es responsabilitze dels actes administratius que vosté puga prendre, de manera unilateral, per tal d’aconseguir eixe fi. Què millor dir ara que, des de la barrera, tots són toreros. Jo li propose que isca a torejar en la seua firma, que firme el que haja de firmar, amb la seua responsabilitat”[7].
Per contra, Sergi Gonzàlez afirmà, al plenari del 7 d’octubre, que no li consta l’existència de res anomenat declaració favorable i, molt menys, res de semblant signat per ell[8]. Però, si el 15 de juny hi havia una manera d’eixir a torejar, com és que ara ha desaparegut sense deixar rastre? Com és que eixa possibilitat “de tot el que, en un principi, podria acabar en el maltractament animal”, tan real aleshores, és ara una espècie de mite amb el que deixar per ignorant al mateix regidor reptat a posar-la en pràctica?
Aquesta gent porta anys sentint parlar de la declaració favorable, un document que qualsevol organitzador de linxaments de bous ha d’obtindre dels ajuntaments per a poder fer-los. Aquesta gent sap perfectament que autoritza Conselleria, però que els linxaments no es poden celebrar sense la declaració favorable signada pels ajuntaments. Aquesta gent sap perfectament que poden dir no als bous i que això no significa que l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna prohibisca res.
Aquesta gent sap tirar de reglament per a allò que li convé, com la designació de policies locals com a directors de festeig (precisament, entre les seues funcions com a tals, està la de verificar que l’organització disposa de la declaració favorable de l’ajuntament). El seu és un nou exemple de la perversa motivació d’aquest recurs normatiu i dóna la raó als policies locals que el recorregueren davant el TSJCV[9], malgrat que el seu recurs acabara desestimat[10]. Aquesta gent sap com carregar el mort als policies locals, però no han sabut trobar res sobre la declaració favorable.
I així és com argumenten i defensen les seues posicions. Supose que pensen que la cosa té a veure amb animals i quatre frikis, que no cal esforçar-se massa perquè una cosa tan insignificant no pot tacar el seu treball en coses realment importants. Tot plegat és tan vergonyós que no cal esperar a que la història mostre la ridiculesa de les seues postures, perquè se les arreglen per a que siguen ridícules des del mateix moment que les posen sobre la taula.
———
ACTUALITZACIÓ DEL CAS DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA. Finalment, el 15 d’octubre, la representació l’Esquerra de Tavernes aconseguiren accedir a la declaració favorable signada per l’alcalde, Sergi gonzàlez. Decidiren publicar-la amb la seua argumentació oculta, oferint un dia al mateix alcalde per a que rectificara totes eixes afirmacions anteriors negant l’existència d’eixe document[11]. Compromís de Tavernes apenes esgotà unes hores del termini.
Sorprenentment, han estat elles i ells qui han mostrat el document íntegre, tornat a negar que s’haja firmat una autorització als linxaments i, encara més, que eixe document siga una declaració favorable. Tornen a jugar amb les paraules explicant-nos quina estructura i quina terminologia haurien de tindre un “informe favorable” barrejant, con féu Gonzàlez al plenari, aquest terme amb el de “declaració favorable”[12].
Resumint molt:
1. El reglament de bous al carrer, vigent des de 2015, no demana les organitzacions de linxaments que obtinguen un informe favorable, demanen una declaració favorable.
Abans d’aquest reglament, els ajuntaments si que havien d’emetre un informe favorable de la tradicionalitat dels linxaments al municipi. Des del 2015, la tradicionalitat és reconeguda reglamentariament a tot el territori, de nord a sud i d’est a oest, i no s’ha de justificar. Aquest canvi, però, es féu mantenint la porta oberta a que qualsevol municipi decidira en contra de la celebració de bous al carrer, decissió que es qualifica al preàmbul com a “igualment respectable” que la de fer-los.
També aclareix que, per això, la declaració favorable pren una “rellevància especial”, ja que dona als ajuntaments la clau per a decidir. A l’article 15 del reglament es numeren una sèrie de documents que les organitzacions han d’obtindre abans que els linxaments siguen autoritzats, i els primer de tots és la “declaració favorable de l’ajuntament a la celebració de bous al carrer”. Sense ella, Conselleria no autoritzaria els linxaments i, a més, la direcció del festeig no podria permetre que es feren.
2. És el reglament el que diu com ha de ser la declaració favorable, i no estableix cap formalisme com els que expliquen des de Compromís Tavernes de la Valldigna. L’única fonamentació jurídica que cal és la que s’estableix amb aquest reglament, i l’únic requisit que ha d’incoloure per a ser vàlid és una “declaració” sobre si l’ajuntament està a favor o no sobre la celebració dels festejos. Parlem d’una línia, i no cal que siga completa.
3. L’escrit signat per l’alcalde de Tavernes de la Valldigna, datat el 28 d’agost del 2019, começa dient que es fa en compliment d’allò establert a l’article 15.1 del reglament vigent. Per tant, comença erigint-se en declaració favorable/desfavorble, perquè a això i a cap altra cosa es refereix l’article 15.1.
4. Malgrat aquesta evidència, l’escrit és tot un esforç per a evitar una manifestació explícita a favor dels linxaments i, encara més, per a utilitzar les paraules “declaració favorable”. Curiosament, si que utilitza la paraula “informa”, malgrat que a Compromís Tavernes de la Valldigna diuen que tampoc han signat cap informe. Si, encara que semble estrany, els informes es fan per a informar.
5. L’informe informa que els bous tenen història i arrelament a Tavernes de la Valldigna i que, segons ells, atrauen “multitud” de persones aficionades i visitants. Òviament, parlem de valoracions subjectives a favor dels linxaments.
6. L’informe no informa que la història i l’arrelament del rebuig al maltractament animal també és molt llarga, que hi ha molta gent del poble que no participa i rebutja els linxaments de bous al carrer i que es féu una consulta municipal on el suport taurí passà justet del 5% del cens de persones majors de 16 anys. Si només aporten arguments a favor dels linxaments i cap en contra, és que l’informe informa que és una declaració favorable als linxaments. 7. Qui llegira eixe document a Conselleria només llegia arguments a favor dels bous al carrer, i només podia entendre’l com una declaració favorable. Els policies locals que feren funcions de direcció de festeig només podien entedre’l com a una declaració favorable. És una declaració favorable.
En resposta a tot plegat, L’Esquerra de Tavernes a fet altre comunicat[13].
Queda demostrat que, pel que fa als animals, estem una i altra vegada abocats i abocades a debats d’aquest tipus. No els convé entrar en els autèntics debats que posen en evidència les seues possicions i, mentre donen continuïtat als negocis de l’explotació animal, amb linxaments i tortures quan faça falta, s’inventaran procediments i parlaran de l’esència dels papers.
———
[1] Animalisme CAT, Jesús Frare, 29/09/2019, De nou, el reglament. De nou, Tavernes, https://animalismecat.blogspot.com/2019/09/de-nou-el-reglament-de-nou-tavernes.html
[2] Pacma TV, 07/10/2019, Saúl: arrollado por el toro acribillado a balazos en Algemesí, https://vimeo.com/364806588
[3] Animalisme CAT, Folgança d’Algemesí, 01/10/2019, La seguretat de les persones es pot garantir sense matar cap bou (valencià/castellano), https://animalismecat.blogspot.com/2019/10/la-seguretat-de-les-persones-es-pot.html
[4] Ajuntament d’Algemesí, comunicat oficial, 28/09/2019, http://www.algemesi.es/va/report/comunicado-oficial
[5] Tavernes de la Valldigna, plenari del 15/06/2019, Des de 59:13, https://www.youtube.com/watch?v=ExNFROjdacU
[6] Valldigna Ràdio Tavernes, 04/10/2019, Tu preguntes, l’alcalde respon, https://www.ivoox.com/tu-preguntes-l-039-alcalde-respon-04-10-2019-audios-mp3_rf_42615333_1.html
[7] Plenari del 15/06/2019, a partir d’1:18:32.
[8] Plenari de 07/10/2019, a partir d’1:36:26, https://www.youtube.com/watch?v=nskIxZ0ThLs&t=2s
[9] UGT-FESP, redacció, 2015, UGT recurre ante el TSJ la obligación de los policías locales de dirigir los festejos de «bous al carrer», http://www.fespugtpv.org/va-ES/categoria-local/1480-ugt-recurre-ante-el-tsj-la-obligacion-de-los-policias-locales-de-dirigir-los-festejos-de-bous-al-carrer
[10] Sentència del TSJCV 2916/2018, de 21/06/2018, Id Cendoj: 46250330022018100330, http://www.poderjudicial.es/search/openDocument/1439a4a3622c3300/20181017
[11] L’Esquerra de Tavernes – Plataforma ciutadana, pàgina de facebook, 15/10/2019, https://www.facebook.com/esquerradetavernes/photos/a.2206906636060601/2671477859603474/?type=1&theater
[12] Compromís per Tavernes, pàgina de facebook, 15/10/2019, https://www.facebook.com/compromis.tavernesvalldigna/photos/a.306694226099535/2096082763827330/?type=3&theater
[13] L’Esquerra de Tavernes – Plataforma Ciutadana, facebook, 15/10/2019, https://www.facebook.com/esquerradetavernes/posts/2672450719506188
Animalisme en valencià 