Jesús Frare.
Tres mil euros de multa. Després de la declaració favorable de Tavernes de la Valldigna als bous al carrer, amb la “intel·ligent” jugada d’argumentar que no és una declaració favorable per part del govern municipal i el seu partit[1], arriba el següent capítol de la “recollida” de gossos i gats als carrers de Gandia.
Comencem des del principi.
Les eleccions municipals de 2015 portaren una entesa d’esquerres al govern de Gandia. Les propostes animalistes destacaven entre les promeses dels partits que el conformaren pel protagonisme que havien tingut durant el mandat de 4 anys anteriors, amb una majoria absoluta del PP que ha estat l’únic període amb govern conservador que ha tingut la ciutat des de 1978.
L’última Fira Ducal de Bous havia estat el 1987. Vint-i-quatre anys després, la tortura taurina tornà a Gandia amb el PP i es mantingué durant tot el seu mandat (2011-2014) a costa d’una gran suma de diners públics. La protectora SPAMA Safor plantà cara des del primer moment i encapçalà la resposta ciutadana fins al final, mentre els lideratges del partits progressistes es deixaven veure per les manifestacions antitaurines i es manifestaven reiteradament contra la tornada dels bous, que s’acabaren amb el nou govern de progrés. Es tractava de deixar de promoure’ls i, sobre tot, de tancar l’aixeta dels diners: valent i, a la vegada, fàcil.
SPAMA havia patint les represàlies del govern del PP a través del rescat de gossos i gats abandonats, amb el que la protectora ha acumulat més de dues dècades d’experiència. L’impagament del servei per a estrangular econòmicament l’entitat portà a l’acumulació d’un enorme deute que, malgrat tot, no pogué amb ella. Foren temps difícils que posaren a prova la força de l’entitat i, sobre tot, la capacitat de la seua gent.
El que esperàvem era un reconeixement de l’experiència, el lideratge i l’autoritat moral d’SPAMA, que sempre havia estat al davant per a rebre els colps sense doblegar mai els genolls. Es podia confiar en eixe reconeixement, perquè es podia donar per entès durant la campanya electoral. El modèlic refugi d’SPAMA, amb una gestió que dóna una nova oportunitat a centenars de gossos i gats abandonats cada any, fins i tot fou el plató per a les fotos de l’aleshores candidata a l’alcaldia, Diana Morant, abraçant i acaronant gossets.
Amb el govern de coalició sorgit de les eleccions, però, s’establiren les típiques divisions estanques generades pel repartiment de les àrees de govern. Així aparegué la figura del regidor responsable Xavi Ródenas, de la coalició que aleshores es deia +Gandia (ara, Compromís Més Gandia Unida). Molt prompte, deixà clar que no era la persona més adient per a afrontar les reivindicacions d’SPAMA sobre el deute acumulat o l’enorme falta de coneixement que la gent de la política té respecte a les problemàtiques reals de l’animalisme.
Ródenas és un ecologista d’aquells que voldrien gestionar el medi natural sense contemplacions, allunyats de sentimentalismes i partidaris de l’eliminació d’allò que consideren com a sobrants, siguen “superpoblacions”, “invasions” o qualsevol altre forma de qualificar els animals que no encaixen a les seues planificacions. L’abisme que el separava de la idea de rescatar i garantir la vida animals “domèstics” abandonats es manifestà en forma d’un xoc amb SPAMA tan frontal com immediat i de conseqüències desastroses.
Volgué imposar les seues “lògiques” com un bou a uns encants. Es tragué de la màniga l’eixida a concurs públic del “servei” amb un demencial plec de condicions que demanava infraestructures, instal·lacions i permisos legals per a rescatar qualsevol tipus d’animals, des de gossos i gats a fures, tortugues, serps, porcs o cavalls. Així deixava fora SPAMA i qualsevol protectora d’animal, tot justificat amb una “nova legislació” (en vigor des de feia 5 anys) per a garantir la transparència, la publicitat i la llibertat d’accés en peu d’igualtat als contractes amb els ajuntaments[2].
Així, la norma que havia de servir per a posar fi als tan habituals tractes de favor amb contrapartides, endolls i mamandurries, era el pretext per a castigar una protectora que continuava sense doblegar-se. El resultat fou l’arribada a Gandia del Corralet, la gossera que encara hui estén el seus tentacles per tot el país al caliu dels governs del canvi, i que, curiosament, arribà a Gandia amb una estora de benvinguda feta amb la citada norma. Convidada in extremis des de l’Ajuntament per a evitar que el seu concurs restara desert,, se li hagué d’adaptar el plec de condicions i no competí amb cap rival[3].
Aquesta empresa, amb una factoria per a matar animals situada a Vinaròs, havia d’encarregar-se d’una gestió basada en el principi de “sacrifici zero”, tot excloent els de Gandia de la seua cadena de muntatge. Recull encara hui i des del 2017, malgrat l’historial farcit de moltes irregularitats. Signà estranys pactes amb negocis de recollida sense la documentació en regla per a que feren de pont entre els 230km que separen Gandia de Vinaròs, i fins i tot feren ús de xalets i habitatges particulars per a fer aquestes mateixes funcions. Els animals recollits davant de testimonis i desapareguts sense deixar rastre i una web per a gestionar adopcions que també dóna fe de moltes desaparicions són evidències de la falsedat d’eixe sacrifici zero.
Fins al seu pas “a segon pla”[4], Ródenas es mantingué ferm al costat del Corralet i explicà l’animalisme al món animalista. Però, quan les eleccions municipals del 2019 estigueren perillosament a prop, arribaren les preses i es manifestaren les diferents posicions entre els partits del govern municipal. Es començà a parlar d’arreglar la trencadissa i refer la normalitat gandienca, quan rescatava qui realment vol rescatar i no recollia qui només vol guanyar diners.
A un debat preelectoral de novembre de 2018[5], el PSOE posà sota la taula la “nova promesa” d’altre concurs. Volgueren calmar el possible vot de càstig animalista comprometent-se a tindre molta cura amb les opcions que suposadament donava una nova llei de contractes públics, que entraria en vigor al març del 2019[6] per a substituir l’utilitzada abans per a castigar la protectora.
Afirmaren que s’anaven a primar les protectores per sobre les empreses i la proximitat per sobre la distància, amb el desig manifest que SPAMA o qualsevol altra entitat recolzada en ella es fera càrrec del rescat d’animals. Digueren que la seua principal eina seria el “contracte reservat” que, segons ells, permetria restringir determinats concursos “per la seua incidència sobre un sector de població o per la seua sensibilitat, com és el cas dels animals”[7].
Quan SPAMA decidí no presentar-se al concurs de 2016, hagué d’afrontar crítiques des de dins del món animalista que es cregué l’acusació incansablement repetida des del govern municipal: “si s’hagueren presentat, no recolliria una gossera”. Per això, malgrat els dubtes i les desconfiances, decidiren optar a eixe concurs preelectoral. Fou una victòria pels partits del govern que, sense moure’s del seu discurs fins a les eleccions del maig de 2019, mantingueren la tendència general i revalidaren la seua majoria amb el PSOE reforçat.
Amb la tranquil·litat de 4 anys per davant, ens han tornat a mostrar la trista realitat. Aquella licitació que anava a estar pensada per a les protectores amagava una clàusula que exigia un volum de negoci de 150.000€ anuals, malgrat que les protectores no tenen volum de negoci perquè no són negocis. Fa pocs dies, l’Ajuntament ha notificat l’SPAMA que ha quedat exclosa del concurs i, a més, l’amenaça amb una multa de quasi 3.000€ i la reserva d’accions penals per la falsedat del document on deia complir tots els requisits del concurs.
Com a aclariment, cal dir que no pot existir eixa falsedat. Eixa llei de contractes públics que enarboren com a obligació inexcusable diu clarament que els òrgans de contractació han de donar un tracte igualitari i no discriminatori a totes les candidatures, i que “en cap cas es podrà limitar la participació en la contractació per la forma jurídica o l’ànim de lucre”[8]. És a dir, que no es poden excloure negocis de la mort d’un concurs per la recollida d’animals d’un municipi, però tampoc es poden excloure protectores, i una clàusula de volum de negoci és el que pretén fer. La protectora complia amb tot el que havia de complir, no amb clàusules excloents i, per tant, discriminatòries. A la llei no hi ha cap exigència[9] d’una clàusula de solvència econòmica com la d’aquest concurs, que ha estat decisió de l’Ajuntament de Gandia[10].
No oblidem allò del famós contracte reservat, que més enllà de desaparèixer s’ha convertit en reservat pel Corralet de manera encoberta. Per cert, que aquesta llei de 334 articles, 31 disposicions addicionals, 8 de transitòries i 6 de finals no diu res de reservar contractes per la seua sensibilitat o per la seua incidència en un sector de població. Només parla de reservar contractes per a centres especials de treball d’iniciativa social i empreses d’inserció[11].
Segur que tindran una excusa i que la culpa sempre serà nostra. Supose que reescriuran la història a l’estil 1984 i que ens diran que ells sempre han volgut fer-ho be, que ho tenien tot previst, que no es pot veure cap mala intenció ni, encara menys, cap indici de males pràctiques en la clausuleta dels 150.000€. Ens diran que nosaltres sempre ho hem sabut, que han fet tot el possible per nosaltres i que no posem de la nostra part i que només sabem criticar, destruir, afavorir l’enemic…
Deia Joan Fuster que “tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. Pobres animals, que mai podran fer política i pobre moviment animalista que, segons alguna gent, s’ha de conformar amb celebrar eternament aquest “mal menor” del qui dia passa, any empeny. A Gandia, volen ser campions en acumular legislatures fonamentades en promeses electorals que es transformen en mentides i menyspreus fins a donar pas a les noves promeses electorals.
———
[1] Animalisme CAT, Jesús Frare, 13/10/2019, Portes de corral i la tàctica de l’estruç, https://animalismecat.blogspot.com/2019/10/portes-de-corral-i-la-tactica-de-lestruc.html
[2] En aquell moment, el Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre (amb el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic), ja derogat, https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2011-17887.
[3] Animalisme CAT, Jesús Frare, 04/12/2016, Canvi (II). També és “contra nosaltres”, https://animalismecat.blogspot.com/2016/12/canvi-ii-tambe-es-contra-nosaltres.html
[4] Las Provincias, Ó. De la Dueña, 08/02/2019, Xavi Ròdenas deja la primera línea política y urge a Més Gandia a repetir la coalición, https://www.lasprovincias.es/safor/xavi-rodenas-deja-20190208011735-ntvo.html
[5] Radio Gandia-SER, El Análisis, 28/11/2018,debat sobre la situació de la “recollida” de gossos i gats a Gandia. https://www.youtube.com/watch?v=mq51H3vGtRE&fbclid=IwAR07_MJG28Wn1fiyjn-A4Cg5umi1cPT7crKXwUA2R3JjHBBEX1VssHUyrdY
[6] Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la que es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, BOE núm. 272, de 09/11/2017, https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2017-12902
[7] Animalisme CAT, Jesús Frare, 09/12/2018, Gandia de llops ferotges i gossos engabiats, https://animalismecat.blogspot.com/2018/12/gandia-de-llops-ferotges-i-gossos.html
[8] Llei 9/2017, art. 132.
[9] Art. 35: contingut mínim del contracte.
[10] Art. 34: llibertat de pactes; art. 74: exigència de solvència.
[11] Disposició addicional quarta.
Animalisme en valencià 