Jesús Frare.
Altra sèrie on parlen dels líders nazis i fan una baralla de cartes que estableix la jerarquia del mal, començant per Hitler i seguint amb Himmler, Goebbels, Goering, Speer…[1]. En el capítol sobre Mengele[2], subratllen que fou una xiquet normal amb una infància normal, sense cap trauma que el convertira en el sàdic assassí que feia cruels experiments amb infants. En el de Himmler[3], constaten que sabia que dirigia l’holocaust i sabia que estava mal, per això s’esforçava en mantindre’l ocult. Estem, de nou, davant de la pregunta: com pot ser que persones normals es convertiren en monstres? Com potser que el poble alemany els donara suport?
<iframe title="vimeo-player" src="https://player.vimeo.com/video/360521849" width="640" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Els éssers humans parlen molt a sovint de monstres que sempre són “els altres”, com els caçadors que es fotografien amb les seues víctimes per ser molt grans i fortes, més del que és normal, i per haver lluitat desesperadament per la seua vida fins a emportar-se un, dos, tres gossos per davant. L’altre dia veia la foto d’un d’aquests personatges al costat del cadàver d’un gran senglar “digne d’admiració”, i ho era perquè pesava més de 170kg i, perquè, abans de morir a tirs, havia enviat set gossos d’aquest caçador “a l’altre barri”.
Dies després, hem pogut veure el vídeo d’una dona jove fent broma amb la seua víctima, una cabra abatuda amb el seu rifle i a qui, en el moment d’alçar-li el cap, comença a tindre els moviments agònics que indiquen que s’està morint, ofegant-se amb la seua pròpia sang. La dona ho troba molt graciós i riu per a la càmera, mentre li mou el cap i fa ganyotes.
Altra història recent sobre monstres és la dels porcs “tan grans com un os polar” que crien a la Xina. Al mig d’una nova epidèmia de pesta porcina africana que provoca matances massives per a tranquil·litzar els mercats, es fotografien aquests rars exemplars més grans que la mitjana i, malgrat que són el fruit de la casualitat, es presenten a moltes notícies com la so·lució a l’escassetat de carn de porc a aquell gran país[4].
En altres ocasions, ens parlen de la importància que té la carn de porc per a la població xinesa[5]. Ens diuen que, allà, si dius que vas a menjar carn, es sobreentén que és de porc, que forma part dels menjars tradicionals i que això és molt bo per a la “nostra indústria”, perquè la caiguda de la producció els obliga a tirar d’importacions sense les restriccions proteccionistes que havien mantingut fins ara.
La gent de les notícies pot contar contar tot això amb un somriure a la cara, fins i tot mentre parlen dels “sacrificis massius” que, a països com la Xina, equival a obrir grans rases, omplir-les de porcs vius que cauen uns sobre els altres des dels camions, suportant colps des de grans altures que maten molts abans que els asfixien els cossos dels que cauen després i, finalment, la terra amb els que els colguen. Són imatges que recorden molt les relacionades amb aquells monstres nazis que generen tanta sorpresa. No són agradables, però tot es sol·luciona amagant-les, fent com si no existiren, eliminant-les del context que conforma la notícia, negant-les o, si cal, banalitzant-les… com feia eixe Himmler tan inexplicable. Si, és cert que ell ho feia amb éssers humans, i que els porcs “només són animals”. Sempre és bo tindre una bona excusa.
Hi ha una imatge del Dijous Bo d’Inca, de fa pocs dies. És una fira com la de Tots Sants de Cocentaina, on els animals engabiats també són una atracció per a acaronar i fer fotos amb els xiquets i xiquetes al costat. Aquesta, però, va encara més enllà: mostra les persones que miren una truja immobilitzada per una gàbia de gestació, amb els garrins al voltant. És l’infern en directe, només “adornat” per una netedat impossible a les granges de cria.
No molt lluny, eixes mateixes persones es poden trobar molts cadàvers de porcs torrant-se al foc, fins i tot de garrins com aquells. L’ambient festiu i les multituds poden normalitzar qualsevol cosa fins al punt de fer desaparèixer el concepte de referent absent: la víctima apareix amb cara i ulls davant la gent, que fa vida normal. No calen safes de porexpan, ni formes geomètriques que ens allunyen de l’ésser viu que foren ni noms distints als dels animals, com fan amb la llengua anglesa (beef en lloc de cow o pork en lloc de pig, per exemple).
Pot ser que a Mallorca, la terra de la sobrassada, tinguen aquestes coses més “normalitzades”. Una vegada que estiguí a convidat a Pollença, a tocar d’Inca, l’amo de la casa volgué regalar les seues visites amb unes porcelles fetes al seu forn de llenya. Són garrins, xicotetes cries que ell mateix elegí pel matí, quan encara estaven vives, per a que foren les millors. Esperà a que les mataren davant seu i, quan tornà a casa, jo el viu arribar amb els xicotets cadàvers agafats per les potes, amb el coll obert de la boca cap a la panxa. Aquella imatge m’ha perseguit moltes vegades perquè, malgrat que no podia deixar de pensar en els cadàvers, fiu taula amb aquelles converses normals, riguí i fins i tot, per no fer un lleig, deixí de banda aquella sensació i tastí aquella carn. Quan encara no era vegà, jo també participava de la normalització de la barbàrie.
No entenc com sembla tan inconcebible que els éssers humans executen les pitjors barbaritats amb les seues pròpies mans, que elaboren una ideologia que ho justifique i que grans majories visquen tranquil·les fent per a no saber massa i per a continuar fent com que no saben. Mentre somriuen, estimen i fan “coses bones”, mentre fan la seua vida normal.
No entenc com la gent es pregunta amb inquietud pel que li passà al poble alemany amb el nazisme, si pot trobar la resposta fent un viatge des dels caçadors que riuen mentre les seues víctimes agonitzen als seus peus fins a la foto del Dijous Bo d’Inca.
———
[1] Canal Historia, Los líderes del nazismo, https://canalhistoria.es/programas/los-lideres-del-nazismo/
[2] Canal Historia, Los líderes del nazismo, Episodi 6: Josef Mengele (emissions entre el 27 i el 29/11/2019), https://canalhistoria.es/programacion/programa/los-lideres-del-nazismo-josef-mengele/
[3] Canal Historia, Los líderes del nazismo, Episodi 1: Heinrich Himmler (emissions entre el 26 i el 30/11/2019), https://canalhistoria.es/programacion/programa/los-lideres-del-nazismo-heinrich-himmler/
[4] El Periódico, redacció, 07/10/2019, La Xina cria porcs gegants com ossos polars davant de l’escassetat de carn, https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20191007/xinesa-porcs-gegants-7669816
[5] CCMA, Els Matins de TV3, Francesc Canals, 25/10/2019, La Xina, bolcada a pal·liar els efectes de la pesta porcina africana, https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/la-xina-bolcada-en-paliar-els-efectes-de-la-pesta-porcina-africana/video/5945246/
Animalisme en valencià 