Preceptes del veganisme (II). La màquina que fa nosa des del primer dia.

Jesús Frare.

Continuació de Preceptes del Veganisme (I).  Una estranya història sobre graelles, fluids i salses[1].

Una ploma de pollastre, provinent de les granges on s’exploten aquests animals, i que arribà a aquest camp amb la gallinassa que s’utilitzà com a adob (2012). 

Abans que es formara, el grup proposà a la Vegetarian Society que es constituïra com a secció de la societat.  El suggeriment va ser considerat amb simpatia pel Comitè, que decidí que totes les energies de la institució s’han de seguir aplicant a la tasca d’abolir el consum de carn, i que qualsevol grup d’aquestes característiques, per tant, és més lliure per a actuar com a organisme independent.

Aquest paràgraf tan anglès és de l’article titulat “Les nostres relacions amb les persones lacto-vegetarianes”, del nº1 de The Vegan News (novembre de 1944)[2].  Per a que no feren nosa, la Vegetarian Society senyalà la porta d’eixida a les 25 persones que, “plenes de l’esperit de les pioneres”, fundaren el veganisme.  S’iniciava, per tant, una tradició que arriba fins hui, amb Burger King fent una definició del veganisme que allunye la gent vegana dels seus restaurants (per a allunyar Burger King dels tribunals).  

L’article diu que tenim la raó per a criticar el lacto-vegetarianisme: rebuig i eliminació dels pollets mascles, matança de les gallines i vaques “desgastades” i poc productives (2 i 4 anys, respectivament) utilització per la indústria càrnia dels vedells i vedelles que han de nàixer cada any per a que les vaques “donen” llet, ús del quall per a fer formatges (tret dels estomacs dels vedells matats per la carnisseria)…  Com es repeteix a la resta d’articles, no poden mirar cap a altra banda davant la clara connexió entre l’escorxador i la granja, també la de llet i ous.

La crítica a “les nostres amigues, les persones lacto”, eixes que ocupen “un bon lloc en l’evolució dietètica”, ha de ser sense animositat.  Les podem i devem convèncer: “sense fer cap crida al fariseisme, ens sentim en una posició forta per criticar el lacto-vegetarianisme, perquè el pitjor que podem dir no serà més que una repetició de les crítiques que ja ens hem fet nosaltres mateixos i mateixes”.  Curiosament, el primer text vegà publicat ja és vol allunyar de qui, tot venint del mateix lloc on són aquelles persones a qui critica, s’eleva a nivells de perfecció que cauen fàcilment en la hipocresia.

Aquestes 25 pioneres volgueren ser una secció dins de la Vegetarian Society abans que constituir la Vegan Society.  Hagueren preferit ser a dins,  volien restar a prop sense callar mai.  Nasquérem per a créixer, per a ser cada dia més tot convencent gent com nosaltres, removent tantes consciències con fóra possible.  La proposta també generà indignació i rebuig, feia nosa des del primer dia.  No dic que aquella gent ens marcara un camí inqüestionable, només que generarà propostes, estratègies i experiències que, en molts casos, encara poden ser i encara són les nostres.

La gent vegana entre la vegetariana, amb la seua pròpia veu (http://vegansociety.today)

Com fou que el veganisme s’acabà dient veganisme també ens diu moltes coses.  Necessitaven un nom que els identificara i diferenciara, el necessitaven ja i l’improvisaren retallant la paraula vegetarianisme, generant un nom senzill i clar.  El proposaren com a molt provisional, obrint un debat per a acordar el nom definitiu que acabà sent aquest mateix.  La història del nom  exemplifica fins a quin punt aquest és un cas on la pràctica precedeix a la teoria.

El veganisme és una eina, un instrument d’ACCIÓ que les primeres veganes desenvoluparen front a la incongruència de consumir explotació animal a través dels ous i els lactis.  Des d’aleshores, ha hagut d’afrontar molts reptes: el vestit, l’entreteniment, la mel o la gelatina, l’experimentació, la tornada a l’ús “ecològic” d’animals de tir al camp[3], els adobs provinents de les granges[4], els ingredients ocults en l’elaboració d’aliments tradicionals[5], les llistes farcides de codis com l’E120 i l’E124[6] o tot allò que pot fer que siga “impossible viure completament lliure de productes animals”[7].

És un esforç permanent per tindre tota la informació necessària, per a fer política amb cada elecció, per generar una demanda alternativa, per a guanyar terreny a l’explotació animal sense deixar d’assumir derrotes (com totes les que s’acaben quan apareix eixa alternativa vegana, la que tantes vegades acaba incorporant la mateixa indústria que ens havia deixat sense alternatives).  És un esforç que sempre es fa des de la pràctica, tot establint uns límits necessàriament difusos per a remoure’ls més enllà quan estem en condicions de fer-ho.    

El veganisme és una pràctica com totes les altres formes d’activisme antiespecista.  Com a forma d’acció permanent, quotidiana, versàtil, “legal” i portada a terme per una “comunitat imaginada”[8], sempre coordinada i que no s’ha de reunir per a actuar contra els comptes de resultats de la indústria d’explotació animal (gran o xicoteta, llunyana o propera, intensiva o “ecològica”, industrial o casolana) és la que arriba a ser més potent.  Tot això sense deixar de tindre els seus límits, els seus buits i les seues febleses.  I la feblesa més important, molt més que compartir graelles amb la carn o no conèixer l’origen animal d’un determinat ingredient, és que eixa comunitat imaginada és encara molt xicoteta.

El vulcanitzat dels neumàtics necessita d’àcid esteàric, fet a partir de greix.  Pot ser d’origen vegetal, però moltes vegades és d’origen animal (amb matèria prima eixida directament dels escorxadors). 

Per tant, el veganisme és una forma pràctica de l’antiespecisme, que és el terreny de les propostes, de les aspiracions, de les esperances, dels anàlisis sistemàtics, de la filosofia, de la política.  Si teoritzem el veganisme, ho hem de fer des de l’antiespecisme i sense oblidar allò que és, per a no plantejar-lo mai com un conjunt de preceptes dogmàtics amb els que perseguir heretgies de temporada com ho foren les Pringels quan eren de Procter&Gamble[9], els bivalves[10] o les traces[11], i com ho és ara allò de les hamburgueses que no són veganes per compartir graelles amb les càrnies.  

Tots aquests plantejaments són dignes de debat, però sense oblidar mai que es situen a la difusa perifèria, molt reduïda, d’una pràctica clara i definida.  Mai poden ser plantejaments excloents, perquè seria molt hipòcrita excloure qui no supera aquestes proves de fe sabent que estan per vindre altres que encara no coneixem i que, segurament, moltes persones veganes tampoc superem.  El nostre dia a dia, al mig d’un món especista, està ple de contaminacions i traces, de convivències, dilemes i ignoràncies que ens podrien convertir, si encara no ho som ja, en heretges del demà.  

Per a acabar, torne a les nostres pioneres i a eixe altre article del nº1 que es diu “Pel que fa a qui encara no està amb nosaltres”, cridant tothom al veganisme i començant per la gent lacto.  Abans ja s’havia deixat dit que “hi ha un evident perill en deixar el compliment dels nostres ideals a la posteritat, perquè la posteritat pot no tindre els nostres ideals”, i és per això que decidiren tirar endavant sense esperar més, com si foren una màquina de tren amb les portes dels vagons sempre obertes.  Sempre anirien al davant i en la mateixa direcció, podent arrossegar fins i tot vagons carregats de dubtes, transicions, compromisos parcials i el que fera falta.  

L’antiespecisme ens emplaça i ens fa confluir en ell.  De la mateixa manera que ens passava quan transitàvem per eixa “normalitat especista” que pot posar un argument idèntic en boca d’un feixista i d’un anarquista, arribem des de moltes direccions, fins i tot d’extrems oposats, i tenim moltes cosmovisions diferents.  Per suposat que això no vol dir que qualsevol diferència perd importància sota l’antiespecisme, i encara menys que s’hagen de tolerar negacions, menyspreus o idees contra la igualtat en la diferència, la dignitat o la solidaritat.  Dins d’aquests límits, però, la diferència continuarà i la discrepància serà inevitable.  A qui no li agrade o no la puga suportar, té un greu problema.  

L’espai de l’antiespecisme és molt ample i ni tan sols es pot “imposar” la transversalitat amb altres lluites.  Les persones que creiem en eixa transversalitat, les que creiem que el veganisme ha d’estar necessàriament unit a totes les altres lluites de justícia, l’hem de defensar amb plantejaments com els d’eixe article dirigit “a qui encara no està amb nosaltres”.   Sempre serem com la secció a dins de la gran societat que volien formar les primeres veganes, eixes a les que m’imagine anant a per una Rebel amb un somriure a la cara perquè ha estat altre fruit de tot el que fem.

———

[1] Animalisme en Valencià, Jesús Frare, 13/12/2019, https://animalismeenvalencia.wordpress.com/2019/12/13/preceptes-del-veganisme-i-una-estranya-historia-sobre-graelles-fluids-i-salses/

[2] Watson, Donald (traducció de l’anglès al català) http://animalismecat.blogspot.com/2012/10/the-vegan-news-n1-novembre-de-1944.html

[3] Animalisme CAT, Jesús Frare, 16/10/2016, Graellada de verdures i cavalls per a llaurar, https://animalismecat.blogspot.com/2016/10/graellada-de-verdures-i-cavalls-per.html

[4] Animalisme CAT, Jesús Frare, 06/08/2012, Gallinassa, https://animalismecat.blogspot.com/2012/08/hauriem-de-viure-senzillament-de-manera.html

[5] Animalisme CAT, Jesús Frare, 25/12/2010, Ingredients d’origen animal al vi, https://animalismecat.blogspot.com/2010/12/ingredients-dorigen-animal-al-vi.html

[6] Animalisme CAT, Jesús Frare, 19/07/2013, El vocabulari de la Indústria (I).  Colorants E120 i E124, https://animalismecat.blogspot.com/2013/07/el-vocabulari-de-la-industria-i.html

[7] Motorpasión, Daniel Murias, 12/02/2016, ¿Puede un vegano comprar un coche sin traicionar sus principios? https://www.motorpasion.com/industria/comprar-coche-vegano-asientos-piel

[8] Perquè el veganisme arribà primer i encara suplanta l’antiespecisme com a identitat que uneix gent que no es coneix ni mai es coneixerà, fins i tot, sota una mateixa bandera (Idea Vegana, redacció, 23/07/2017, Los colores del veganismo: ¡nace la bandera vegana! https://ideavegana.com/bandera-vegana/)

[9] El nom de Procter&Gamble està directament associat a l’experimentació animal, i per això menjar Pringles arribà a ser anatema, per molt veganes que foren.   Des de 2012, la marca és propietat de Kellogg (https://www.pringles.com/es/home.html).

[10] Fou un debat antològic que ha generat enemistats perpètues.  Hi ha qui diu que menjar bivalves és vegà perquè, per les característiques del seu sistema nerviós, aquests animals no tenen capacitat de patir dolor.  

[11] Són les famoses traces de llet, ous o fins i tot marisc que apareixen ressenyades com a advertència a la llista d’ingredients de molts productes vegans, com a avís a les persones amb al·lèrgies o intoleràncies que poden ser sensibles a la seua presència.  Els aliments són vegans, però s’han fet a instal·lacions on també s’elaboren aliments amb aquests ingredients i, per tant, no es pot assegurar que no existisca cap “contaminació”.  Podem considerar que la graella del Burger King és una continuació d’aquest debat, que considera impurs els aliments amb traces.