Jesús Frare (versión en castellano: Pepe el ternero II y II).
Pepe és el vedell d’una granja escola valenciana, sense recursos per a atendre’l. El confinament ha deixat aquest negoci sense els ingressos provinents de les visites escolars i sense capacitat econòmica per a garantir les atencions més bàsiques dels animals que formaven el seu “catàleg”. Parlem de la neteja de les instal·lacions, de cures veterinàries vitals o del menjar dels animals, entre els que ja s’han produït morts a causa d’aquesta situació.
La granja-escola demanà l’ajuda del santuari Compassió Animal[1], l’únic del País Valencià. Un santuari és una proposta que dóna valor als animals per ells mateixos, deixant de banda el que hagen pogut tindre pel seu ús o pel seu preu. Al santuari, els animals es converteixen en refugiats que deixen de treballar o servir els éssers humans i són atesos per éssers humans que treballen per a elles i ells voluntàriament, fruit d’una decisió lliure.
Per una banda, el santuari rescata, dóna refugi i té cura d’unes poques entre els milions de víctimes de l’explotació animal, principalment entre les anomenades “de consum”. El santuari també consciencia la societat sobre aquesta realitat a través de les històries d’uns éssers únics i amb vides plenes ben lluny de l’explotació, amb evolucions i canvis, amb relacions complexes i vincles molt profunds. Finalment, el santuari aporta importants coneixements sobre aquests animals i les seues necessitats per damunt dels que genera la seua explotació, que només té interès en saber allò que cal per a traure d’ells el màxim rendiment en el menor temps possible.
La granja-escola cedí “la propietat” dels seus animals, inclòs el vedell Pepe, al santuari. Ser el objecte per a un ús fa necessària una forma de perdre eixa condició i esdevindre eixe subjecte d’una vida pròpia que mai s’havia estat. La propietat legal dels animals els protegeix de portes cap a fora del santuari, per a que adquirisquen el seu autèntic estatus a l’únic espai físic on poden ser-ho. La terra “sagrada”[2] del santuari és la Llibertat i la Seguretat d’aquests animals.
Un santuari, eixa proposta nova de la què hem parlat, s’ha de “legalitzar” amb normatives velles fins que hi haja un reconeixement legal específic, cosa que podria passar durant aquesta legislatura. Mentre, poden optar per transitar pels camins marcats per a les explotacions ramaderes o pels de les normatives per a refugis d’animals domèstics, i cap d’ells és fàcil.
Si opten per l’explotació ramadera, els animals continuen sent de “consum” de portes cap a fora. Resten sotmesos als marcatges amb els cròtals clavats a les orelles, amb el seu número d’esclau, i als controls periòdics destinats a que la carn, la llet o qualsevol altre producte obtingut d’animals malalts no passe mai a la cadena alimentària, evitant-se així el perill de propagació de malalties entre éssers humans. Aquestos tests poden condemnar els animals si donen el més mínim indici d’una malaltia infecciosa.
Amb l’opció del refugi d’animals, deixen de ser “de consum” i passen a ser “de companyia”. Els xips substitueixen els cròtals i els tractaments veterinaris esborren l’amenaça dels escorxadors. Però, requereixen l’obtenció d’un nucli zoològic, certificació que regula quines característiques han de tindre els refugis de gossos i gats. Per a convertir les vaques, les ovelles o els porcs en animals “de companyia”, tornen a sorgir les reglamentacions de ramaderia com a referent pel que fa a qüestions com els espais, les densitats, les característiques dels allotjaments individuals o en grup i els controls sanitaris.
La relació de l’únic santuari valencià amb l’administració valenciana mai ha estat bona. S’ha evidenciat la falta de voluntat política per a adaptar les eines legals a aquestes necessitats, i han estat anys d’estira i arronsa entre unes instàncies i altres, entre els requeriments a nivell municipal, comarcal i autonòmic, entre el nucli zoològic i l’explotació ramadera. Es feu evident que la presència de un santuari és molt incòmoda a l’hora d’acabar ràpidament, via escorxador, amb els decomisos d’animals per desatenció o abandó dels propietaris, i més si aquests casos esdevenen mediàtics. Durant tot aquest llarg procés de legalització del santuari, les persones fundadores hagueren de sentir vàries vegades que, si marxaven a qualsevol altra comunitat autònoma, allà els tràmits serien més àgils[3].
Els problemes no desaparegueren quan finalment s’aconseguí la certificació de nucli zoològic. Les connexions legals amb les pràctiques ramaderes han estat un llast per al santuari i el principal pretext de l’administració per a castigar eixa presència incòmoda. Primer, Compassió Animal fou sancionada per retirar els cròtals als animals que ja havien estat identificats amb xips, sanció que implica un embargament mensual i que, per tant, minva uns recursos que haurien d’estar destinats a cobrir les necessitats d’aquests animals. Tots els ingressos del santuari s’obtenen íntegrament de les aportacions de persones sòcies, madrines i col·laboradores.
Amb els “sanejaments” (proves per a la detecció de malalties com la tuberculosi bovina) s’ha arribat encara més lluny. Ferdinand, un bou salvat de morir a una terrible becerrada quan era una cria, encara no ha pogut ser testat. Patricio, altre bou rescatat d’un circ ja molt major, donà un positiu dubtós amb una prova molt controvertida per la seua poca fiabilitat. Molts animals són condemnats a morir a l’escorxador a partir d’aquest test malgrat que les analítiques post mortem confirmen moltíssims falsos positius.
Personal tècnic de la Generalitat ha dit a la gent del santuari que un segon positiu de Patricio implicaria la seua “mort preventiva”, malgrat que no és un animal destinat al consum i que es garantiria el seu tractament amb les mesures de seguretat i aïllament que calguen. Aquest personal tècnic ha arribat a dir que “açò no és Madrid”, en referència al cas de la vaca Carmen. Refugiada al santuari Vegan[4], donà positiu en tuberculosi i es salvà de l’escorxador després d’una campanya de recollida de signatures. A partir d’aquest cas, la Comunitat de Madrid reconegué que un santuari no és una explotació ramadera i garantí que cap animal seria enviat a l’escorxador a causa dels sanejaments[5]. Carmen ha mort fa molt poc a la seua llar i entre la seua gent, plàcidament i a causa de la seua edat[6].
Pepe encara és a la granja escola, perquè s’ha denegat el seu trasllat a Compassió Animal[7]. El santuari no té reconeguda la qualificació sanitària per estar pendents les proves al Patricio i el Ferdinand. El problema està pendent de sol·lució fa més de 8 mesos[8], malgrat que només requereix un compromís ferm per part de l’administració de garantir la vida dels animals en cas de positius confirmats ja que, per part de Compassió Animal, es garantirien tots els tractaments necessaris (com es faria amb gossos i gats, per exemple) i es prendrien totes les mesures d’aïllament i seguretat que eliminen el risc de contagi a altres animals.
Aquests fets conformen el context d’allò que li passa al vedell Pepe, però resta fora de l’argumentari de càrrecs públics amb molta costum d’eliminar veritats que no els interessen per a fer-se proclames a mida i convertir-los en una veritat entre tantes, a base de declaracions i publicacions a les xarxes que multipliquen el seu abast quan la seua gent seguidora se’n fa ressò.
No els ha agradat gens la campanya per a salvar el Pepe, amb una recollida de signatures a través de la plataforma change.org[9]. A l’hora d’explicar-se, han volgut reduir la qüestió a una suposada negativa per part del santuari a realitzar els sanejaments pendents, utilitzant el Pepe com a hostatge gràcies a la seua “propietat” i evitant el seu trasllat a altre santuari (sense espeficicar quin seria). Fins i tot, han generat un alarmisme injustificat tirant d’arguments fàcils , amb descarats paral·lelismes entre els riscos de contagi de la tuberculosi i la situació actual, generada per la pandèmia de la COVID19[10].
A més, des de la Direcció General de Drets Animals, que té per davant un treball molt important per a culminar la necessària legislació de santuaris que aquest cas torna a posar de manifest, els han fet d’advocats i han donat per bons els arguments descontextualitzats de les membres del Consell valencià. Aquesta sorprenent actitud d’una instància que ha arribat per a fer política possible en favor dels animals també inclou explicacions com la d’un coneixement, a través dels expedients administratius, que no tenim a peu de carrer.
Per a salvar el Pepe sobren els estirabots a les xarxes. No calen grans esforços, ja que el santuari s’encarregaria de donar-li la vida que mereix amb els seus propis recursos. Només cal, per una banda, la voluntat política d’assumir el santuari com a una realitat i deixar-li fer la seua faena i, per altra, una gestió per part de les instàncies tècniques i administratives que aplicara correctament les normatives, en sintonia amb eixa voluntat política[11].
D’aquesta manera, s’acabarien els embargaments injustificats, ja que els animals estan identificats amb els xips d’una forma molt més segura que amb els cròtals. Tots els controls sanitaris es farien amb normalitat, sense amenaces ni pors, i els animals malalts continuarien sent tractats de les seues malalties. És com es fa a un santuari, sense necessitat de cap normativa, per la salut i la vida dels animals i amb eixa diligència que no s’ha vist mai a una explotació ramadera o, encara menys, als milers de linxaments de bous al carrer que es fan als municipis valencians, amb animals que poden ser portadors de la tuberculosi[12] corrent espantats pels carrers i les places. Si cal una alarma social, està molt més justificada en aquests casos.
D’aquesta manera no farien falta baralles a les xarxes i el Pepe ja seria a sa casa, vivint la vida bonica que l’està esperant. I, d’ací molts anys, li tocarà morir com la vaca Carmen, tranquil, estimat i envoltat de la seua gent, amb l’herba fresca sota els peus i la mirada en l’horitzó.
———
[1] https://www.facebook.com/santuariocompasionanimal/
[2] Animalisme CAT, Jesús Frare, 20/10/2020, Pau i treva. Reivindicant el nom de santuaris, https://animalismecat.blogspot.com/2019/10/pau-i-treva-reivindicant-el-nom-de.html
[3] Facebook, Santuari Compassió Animal (@santuariocompasionanimal), 30/03/2020, Tenemos que hacernos oir para salvar al ternero Pepe, https://www.facebook.com/santuariocompasionanimal/videos/211834346718933/
[4] https://www.facebook.com/SantuarioVegan/
[5] eldiario.es, El caballo de Nietzsche, Ruth Toledano, 03/02/2017, Carmen: drama de una vaca en cuatro actos, https://www.eldiario.es/caballodenietzsche/Carmen-drama-vaca-actos_6_608649151.html
[6] Facebook, Santuario Vegan, 25/04/2020, Ayer murió Carmen, la vaca más querida del santuario Vegan… https://www.facebook.com/SantuarioVegan/photos/a.224940537561215/2880668661988376/
[7] El Salto Diario, Maria R. Carreras, 07/04/2020, Salvar al ternero Pepe: cuando las trabas institucionales impiden que se rescate a un animal, https://www.elsaltodiario.com/infoanimal/salvar-al-ternero-pepe-trabas-institucionales-impiden-que-se-rescate-a-un-animal-santuario-compasion-animal
[8] Facebook, Santuari Compassió Animal (@santuariocompasionanimal), 02/05/2020, Ahora dicen que nuestros animales son un riesgo para la sociedad, https://www.facebook.com/santuariocompasionanimal/videos/3052075178184415/
[9] change.org, Santuario Compasión Animal, 27/03/2020, Salvemos al ternero Pepe, https://www.change.org/p/conselleria-de-agriculta-de-la-generalitat-valenciana-salvemos-al-ternero-pepe-change-org-salvemosalterneropepe?utm_source=grow_es&utm_campaign=pss
[10] Facebook, PACMA Comunitat Valenciana (@PACMAC.Valenciana), 04/05/2020, PACMA denuncia las inoportunas y peligrosas afirmaciones de Mónica Oltra y Mireia Mollà, https://www.facebook.com/PACMAC.Valenciana/videos/229987121764519/
[11] Es Diario, Raquel Aquilar, 20/04/2020, ¿A quién le importa Pepe? https://www.esdiario.com/336818357/A-quien-le-importa-Pepe-.html
[12] Cadena Ser – Radio Valencia, Hora 14, Juan Magraner, 01/02/2019, Los veterinarios aseguran que hay más tuberculosis bovina en la Comunitat por falta de control en ‘bous al carrer’, https://cadenaser.com/emisora/2019/02/01/radio_valencia/1549025154_489337.html
Animalisme en valencià 