La “granja-santuari” o… qui sap? Pepe el vedell (II).

Jesús Frare.

Trista continuació de Contextos.  Pepe el vedell[1].  

(Traducción al castellano: Pepe el ternero I y II).

Participí a un debat sobre el bloqueig al santuari Compassió Animal[2] per a rescatar el vedell Pepe.  Sergio Garcia Torres, director general de Drets Animals, em digué que “pot anar a qualsevol santuari que tinga qualificació, aquest és el compromís de la consellera personalment amb mi”.  Les experiències prèvies em feren desconfiar automàticament d’eixe “compromís” de la consellera Mireia Mollà; la meua ment anà automàticament de la “gossera/protectora” a la “granja/santuari”.  

Si, és ací, al País Valencià, on fa anys que opera el primer d’aquests estranys conceptes i no inventat per la dreta.  Teòricament, consisteix en que un govern molt progressista i molt sensible amb la situació dels animals contracta una d’aquestes gosseres per a la “recollida” dels animals abandonats de la seua demarcació, però amb un “tractament especial”.  El centre d’extermini legal de gossos i gats els capturarà al carrer i els traslladarà a les seues instal·lacions, però no els podrà matar.  

Com que parlem d’un negoci, l’administració contractant haurà de pagar un preu pel servei bàsic de caça-recompenses (captura, trasllat a la presó i execució) i un innovador preu de segrest, una quota periòdica que és el fil del que penja la vida de l’individu presoner.  Teòricament, mentre l’administració pague eixe rescat, romandrà tancat a una gàbia des d’on veurà passar els gossos que no tenen la sort d’haver caigut a una demarcació tan sensible.  Tots i totes les que maten, altra vegada teòricament, després de vençut el període mínim de custòdia legal de 14 dies.  

Aquest model tan progressista fou dissenyat a Gandia[3], on encara funciona malgrat les promeses electorals[4].  Ja són més de quatre anys defensant-lo com el més animalista del món, malgrat les evidències que una gossera sempre serà una gossera.  Malgrat que, per a que eixos gossos isquen de l’infern, sempre han d’intervindre persones voluntàries i protectores amb els seus propis recursos mentre els amics del Corralet, el gran centre d’extermini que ha prosperat amb el canvi polític, engreixa els seus comptes de beneficis.  

Com a detall curiós cal dir que qui donà la cara per aquesta proposta fou +Gandia, la coalició al govern formada per Compromís, EUPV i ERPV.  El PSPV sempre se les ha arreglat per a estar allí, al costat del soci del govern, per amb un “sentit crític” que no ha evitat que aquesta lamentable situació arribara tan lluny com multar la protectora SPAMA Safor[5], que era la portava més de 25 anys prestant el servei de rescat, refugi i gestió d’adopcions a aquest municipi abans que triomfara aquesta alternativa tan animalista.  La multa ha estat per presentar-se, responent als repetitius reptes dels partits i coalicions del govern municipal, a un concurs pensat per a un negoci i no per a una protectora sense facturacions ni beneficis.  

El vedell Pepe, a la granja-escola.

El País Valencià és una terra on el maltractament animal és omnipresent i quotidià, justificat amb les formes de festa, “esport tradicional”, afició, tradició i negoci.  Es poden tancar els carrers, amb la gent presonera a les seues cases, per a fer bous al carrer.  Un pilot de desenes de coloms[6], tapant la fugida d’una femella espantada, pot caure sobre el sostre del teu cotxe qualsevol dia de l’any.  Pots sentir com els carreters insulten i amenacen els cavalls de tir[7] mentre arrosseguen per qualsevol camí una roda de tractor tombada amb una gran pedra a dins.  Fins i tot, pots veure paranys[8] muntats i llestos per a fer-los servir, malgrat totes les prohibicions.  Les pors, tristors i laments són moltes vegades al davant dels teus ulls, a tocar de les teues mans, l’abast de les teues oïdes i del teu nas.   

La gent dels governs del canvi entenen la seua sensibilitat animalista com a una evidència compatible amb aquesta realitat.  Molt prompte, deixaren clar que no s’anava a tocar perquè està  molt assentada, que calia un canvi social que no havia arribat i que, quan arribara, ja parlaríem.  Malgrat els distints rols al si de les enteses de govern, tots els partits del canvi han volgut jugar la carta de l’”animalisme sensat” que es demostra amb calculades declaracions estrictament personals o acaronat un gatet per a una foto electoral.

Sempre m’ha entristit que, des del principi, se les empescaren per a cercar noms rellevants que donaren un suport a les seues polítiques, suports que no trobaven ací.  Animalistes i organitzacions amb prestigi que els feliciten a les xarxes per les seues polítiques animalistes, que venen “a províncies” per a posar somrients a les fotos mentre nosaltres ens manifestem al carrer, que  tenen cura de la bona imatge del govern del canvi.  La meua ha estat una forma curiosa d’arribar a un valencianisme animalista forçat pel pes que tenen les nostres fronteres, delimitadores d’una  terrible realitat que el valencianisme al govern vol maquillar amb suports que busca i troba a Madrid i Barcelona. 

L’estrellat animalista també ha corregut a justificar el govern valencià en el cas de la granja-escola i el pobre Pepe.  Fins i tot, hi ha qui ho ha fet sense saber molt bé el que havia de justificar (no patiu, és una forma de fer habitual en aquest cas específic).  Tot mentre les ovelles que patien la mateixa situació que Pepe morien amb l’única atenció de persones voluntàries i del propi santuari, en unes condicions molt precàries causades, principalment, pels bloquejos per part de l’administració valenciana.

Així, “nosaltres”, el moviment animalista, som els que expliquem que la responsabilitat recau en Compassió Animal per no tindre les qualificacions necessàries, amb tot luxe de detalls sobre el motiu de les morts “fortuïtes” de les ovelles.  “Nosaltres”, el moviment animalista, intervenim a les publicacions crítiques i de denúncia de la situació per a aportar la “versió oficial”, la que fa aparèixer la Mónica Oltra a eixes publicacions com per art de màgia.  

Finalment, les ovelles supervivents han estat traslladades a petició de la propietària de la granja escola i amb les pertinents autoritzacions per part de l’administració.  No se sap on, perquè ja no tenim cap de totes eixes explicacions tan transparents que ens donen quan els convé.  El santuari ha informat d’aquesta trista notícia, que s’ha produït mentre s’esforçava en complir les condicions que havia posat la Conselleria pel que fa als sanejaments de cabres i ovelles del santuari[9].  

És així com en torna al cap eixe compromís de la consellera Mollà.  Com que no crec que les ovelles hagen estat traslladades a un santuari secret, comence a témer que tindrem una variant de la “gossera/protectora” en forma de “granja/santuari”.  Que ens presentaran un granger o un pastor com a “santuari en funcions”.  Que ens diran que aquestes ovelles tenen un tracte diferenciat del que reben les explotades per la seua llana, la seua llet i les seues cries, enviades a l’escorxador.  I que animalistes famosos ens explicaran que tot això és responsabilitat del santuari, mai dels i les sensibles animalistes que ens governen.

És una queixa per comparació amb el tractament que reberen les autoritats de la Comunitat de Madrid pel cas de la vaca Carmen, una espècie de justificació d’una possible reacció a alguns insults que cau a sobre dels animals.

———

[1] Jesús Frare, 10/05/2020, https://animalismeenvalencia.wordpress.com/2020/05/10/contextos-pepe-el-vedell/

[2] https://www.facebook.com/santuariocompasionanimal/

[3] Animalisme CAT, Jesús Frare, 18/12/2016, Caguerades, https://animalismecat.blogspot.com/2016/12/jo-dic-no-sr.html 

[4] Animalisme CAT, Jesús Frare, 09/12/2018, Gandia de llops ferotges i gossos engabiats, https://animalismecat.blogspot.com/2018/12/gandia-de-llops-ferotges-i-gossos.html

[5] Animalisme CAT, Jesús Frare, 31/10/2019, Pobres animals, que mai podran fer política.  La multa de Gandia, https://animalismecat.blogspot.com/2019/10/pobres-animals-que-mai-podran-fer.html

[6] Animalisme CAT, Jesús Frare, 12/12/2011, Colombicultura.  La cultura amagada,  https://animalismecat.blogspot.com/2011/12/columbicultura-la-cultura-amagada.html

[7] Animalisme CAT, Jesús Frare, 04/09/2017, Especisme igual a masclisme.  Tir i arrossegament (III), https://animalismecat.blogspot.com/2017/09/especisme-igual-masclisme-tir-i.html

[8] Animalisme CAT, Jesús Frare, 17/10/2011. Prou de parany i enfilat!, https://animalismecat.blogspot.com/2011/10/normal.html

[9] Facebook, Compassió Animal, 19/05/2020, Os contamos sobre el caso de la granja escuela, https://www.facebook.com/santuariocompasionanimal/videos/947917932336779/