Sense qualsevol sentiment d’afinitat. Una de cada cinc cries.

Jesús Frare.  

Garrins a una granja, com els que volen sacrificar per a mantindre preus.

Imagineu ara un home a qui, a més de les seues persones estimades, li furten la casa, les costums, la roba, tot, literalment tot el que posseeix: serà un home buit, reduït al patiment i a la necessitat, mancat de dignitat i de judici, perquè a qui ho ha perdut tot fàcilment li succeeix que es perd ell mateix; fins a tal punt que es podrà decidir sense remordiment la seua vida o la seua mort prescindint de qualsevol sentiment d’afinitat humana; en el cas més afortunat, recolzant-se merament en la valoració de la seua utilitat.  Comprendreu ara el doble significat del terme “camp d’aniquilació” i veureu clarament allò que volem dir amb aquesta frase: jaure al fons.  Primo Levi, Si això és un home[1].  

Les empreses productores de carn de porc ibèric “temen” els efectes d’un excés de carn al mercat a causa del tancament de bars, restaurants i hotels, mentre es continuen matant entre 250.000 i 300.000 animals al mes.  L’espai disponible dels congeladors és finit i abans o després s’haurà d’eixir amb tota eixa carn a un mercat sense demanda, el que generarà una forta caiguda dels preus.

Se’ls ha ocorregut la brillant idea de eliminar un 20% dels animals que haurien d’anar a l’escorxador al novembre i desembre d’aquest any.  Matant un de cada cinc garrins que ara tenen un mes i que s’engreixen a les granges, estarien “preparats per a les festes de Nadal”.  Totes les organitzacions implicades ho han pensant molt detingudament, ja que seria una mesura sense precedents, i han decidit que és allò més convenient i que cal un acord “que compte amb el suport econòmic de les administracions”[2].  

Més diners per a aquesta indústria altament subvencionada, tant com per a fer-se amb una gran mossegada dels recursos de la PAC (amb les grans empreses com a principals beneficiàries).  Els nostres impostos amaguen el preu real de la carn, els lactis o els ous[3], i la indústria està acostumada, fins i tot, a rebre diners per a matar animals i rebutjar els seus cadàvers.  Aquesta mesura que veuen tan normal, aquesta lògica sense lògica dels mercats i els beneficis, de matar els que han fet nàixer perquè ara molesten, m’ha fet pensar en Primo Levi i en eixe “valor de la utilitat”.  També m’ha recordat aquelles execucions per represàlia, “10 per cada fugit”[4] o per cada “alemany mort”[5].  

La pandèmia i el confinament ha fet que les coses canvien ràpidament, perquè fa molt poc que aquestes mateixes indústries es fregaven les mans amb les exportacions a Xina, conseqüència de la gran epidèmia de pesta porcina africana que patien allà.  S’estaven fent d’or[6] i “milloraven enormement els ingressos”[7], però, pel que es veu, sempre s’han d’estar fent d’or i millorant els seus ingressos.  Qualsevol interrupció en esta millora, més si la tendència s’inverteix en davallada, per conjuntural i breu que siga, s’ha d’evitar amb més ajudes i subvencions.

La situació que patim ens ha deixat més mostres de tot el que aquesta indústria està disposada a portar-se’n per davant.  Els escorxadors són a l’epicentre dels brots de COVID19[8]: es multipliquen els casos entre unes persones, majoritàriament estrangeres, que treballen malaltes i sense mesures de seguretat per por a ser sancionades i acomiadades[9].  El negoci, de nou, va per davant de tot.

Cartell del cadenazo ibèrico de ràdios lliures, amb el programa de Radio Topo sobre el macroescorxador de Binèfar. 

Al macroescorxador de Binèfar, de l’empresa Litera Meat, la gent ha de treballar “fins que s’acaba la faena”.  Han de treballar dissabtes i diumenges, són obligades a fer moltes hores extres i moltes mai les cobraran.  Si es neguen a fer-les, les sancionen amb dies sense treballar ni cobrar, i sovint les han de passar al pàrquing de l’empresa fins que isquen de treballar els companys i companyes amb qui van i venen al mateix cotxe.  Pateixen tota classe d’abusos laborals que han continuat amb l’arribada del coronavirus.  

Tenint coneixement dels primer contagis, l’empresa no prengué cap mesura de prevenció, ni tan sols amb les persones en situació de major risc.  Amb l’estat d’alarma en vigor, es mantenia l’aparença de normalitat i, altra vegada, les amenaces feren que la gent amb símptomes continuara anant a treballar.  Els casos s’emmascaraven com si es tractaren de simple febre, i la gent compartia espais comuns sense disposar d’EPIs.  

Aquesta empresa arribà a Binèfar per a portar molta riquesa i, amb aquest pretext, ha gaudit de totes les facilitats.  Diu un testimoni que, amb tots els controls públics “adormits”, semblava que la normalitat de l’escorxador estava en l’incompliment sistemàtic de les normes laborals, de seguretat, de salut o de benestar animal.  “Com que la neteja de l’escorxador mai es feia bé, per falta de mitjans i de personal professionalitzat, sempre hi havia problemes de diftèria, de salmonel·la…”;  “les normes i protocols per a matar animals tampoc es complien”[10]. 

Cartell del cadenazo ibèrico de ràdios lliures, amb el programa de Radio Topo sobre el macroescorxador de Binèfar. 

Personalment, crec que el ganivet és la gran frontera de l’escorxador: allà on es clava la punta i allà on talla el fil estan les explotades i explotats, i la mà que aguanta el mànec marca el principi de l’explotació.  Hi ha més nivells i més explotacions, però aquesta és la primordial.  Els animals que van a morir a raó de 1.500 al dia a Binèfar, i els que ho fan a molts altres llocs, ho fan per aportar grans beneficis i sous precaris.  Són els esclaus dels esclaus, com diu Levi que ho eren les persones jueves per a altres treballadors forçats a les indústries que envolten Auschwitz.

Si això és un home denuncia una i altra vegada que els homes redueixen els homes, sense cap sentiment d’afinitat, a la condició d’animals.  Diu que les homes són obligats a menjar com les bèsties i a pixar mentre corren com si foren animals, que els fuetegen com als cavalls o que fan olor a gossera i ramat.  No importa, però, com mengen les bèsties, ni el mal que fa el fuet als cavalls, ni el perquè de l’olor de gosseres o ramats.  No m’agrada Si això és un home perquè els animals sempre hi són, però mai importen.  No hi ha cap sentiment d’afinitat cap a ells i el seu únic valor és el de la seua utilitat, malgrat que el que sempre han patit és tan horrible que serveix com a referent per a explicar-ho quasi tot.  

Les indignes condicions laborals dels escorxadors han facilitat la propagació de les infeccions, mentre la cadena no s’aturava i els porcs continuaven morint.  Qui sap si, molt prompte,  aquestes persones treballadores degollaran un de cada cinc garrins de les empreses explotadores del porc ibèric, per a mantindre eixes indignes condicions laborals.  Qui sap què faran amb els seus cosos.  Per arribar fins al final amb aquesta comparació tan perillosa, que tanta indignació genera, diré que la casa recorda molt a l’absurda lògica dels camps d’extermini.  

———

[1] Levi, Primo (trad: Gómez Bedate, Pilar) Si esto es un hombre, Barcelona, El Aleph, col. Quinteto, 2006, p. 40.

[2] El Confidencial, Carlos Pizá, 11/04/2020, Los ganaderos plantean sacrificar 1 de cada 5 lechones ibéricos por la caída de la demanda, https://www.elconfidencial.com/empresas/2020-04-11/cerdo-carne-coronavirus-pollo-precios-iberico_2542315/

[3] eldiario.es, El caballo de Nietzsche, Daniel Romero Waldhorm, 08/08/2017, La carne que pagamos todos, https://www.eldiario.es/caballodenietzsche/carne-pagamos_6_673392663.html

[4] Levi, Primo, op. cit., “Però, e matí del 21 [de gener de 1944] es sabé que el dia següent els jueus anaven a anar-se’n d’allà.  Tots, sense excepció.  També els nens, també els vells, també els malalts.  On anaven, no es sabia.  S’havien de preparar per a 15 dies de viatge.  Per cadascun que es deixara de presentar s’afusellarien 10”.  P. 18.

[5] Per exemple, nombre de persones italianes que Hitler ordenà matar per cada alemany mort a l’acció partisana de la via Rasella de Roma (23 de març de 1944).  El resultat fou la massacre de les fosses Ardeatines, un dia després.

[6] El Confidencial, Marina Valero, 02/07/2019, España se hace de oro con las ventas de cerdo a China (y no es por el acuerdo comercial), https://www.elconfidencial.com/economia/2019-07-02/cerdo-jamon-chorizo-exportaciones-china-carne_2099926/

[7] El Confidencial, Pablo López Vigo, 22/12/2019, La crisis de la peste porcina en China impulsa la cría del cerdo en Galicia, https://www.elconfidencial.com/espana/galicia/2019-12-22/crisis-china-cerdo-impulsa-cria-galicia_2387872/

[8] El País, Elena G. Sevillano, 31/05/2020, Los mataderos, en el epicentro de los brotes del virus, https://elpais.com/sociedad/2020-05-30/los-mataderos-en-el-epicentro-de-los-brotes-del-virus.html

[9] Público, redacció, 01/05/2020, Más de mil infectados por la cadena de contagio originada por los carniceros del Piamonte en el matadero de Binéfar, https://www.publico.es/sociedad/mil-infectados-cadena-contagio-originada-carniceros-piamonte-matadero-binefar.html

[10] Lliure Directe, redacció, 14/05/2020, El caso del matadero de Binéfar.  Radio Topo 13/05/2020, https://enredant-radioklara.blogspot.com/2020/05/el-cas-de-lescorxador-de-binefar-radio.html