Jesús Frare.
Finalment, s’acaba amb 17 anys de rescat de gossos i gats a València[1], que tornarà a tindre una “recollida” semblant a la de qualsevol residu[2]. EUROSAN, l’empresa que farà aquest negoci[3], s’ha dedicat fins ara a exterminar “plagues”[4], entenent tal cosa d’una manera tan ampla que inclou abelles i vespes, “coloms i aus” o “rates, rosegadors i animals silvestres”[5]. Ens expliquen que ho fan amb trampes i sistemes exclusius que no tenen altres empreses.
Poc abans que li fora adjudicat el servei, aquesta empresa havia desplaçat la seua seu social més de 150km per a estar a prop de València[6]. També modificà el seu nom per a que s’inclogueren les paraules “benestar animal”[7], que a hores d’ara protagonitzen la portada de la seua pàgina. Diuen coses com que l’empresa es constituí per a “potenciar el confort dels animals” i que sempre han mirat per tindre personal especialitzat i mètodes que “no els molesten”[8]. No aclareixen a quins animals es refereixen, però, com que parlem de “benestar animal”, potser que fins i tot siguen els que exterminen.
La pàgina de l’empresa té uns sospitosos enllaços fantasma, deixos amb botó de “llegir més” que porten a una pàgina sense text, amb titulars sobre el voluntariat i la seua importància. No sabem quin paper pot tindre el voluntariat per a una empresa que només recull animals abandonats i no els refugia. Potser que una empresa que acaba de posar les mans sobre els animals abandonats, i que només ho fa per la dotació econòmica del servei, també explique la gent animalista coses sobre un voluntariat que li podria vindre molt bé al seu compte de beneficis, mentre el mantenen permanentment en el xantatge del col·laboracionisme per a salvar alguna vida o la confrontació que no en salvaria cap.
Veig molt clarificador que aquesta empresa faça el mateix que fins ara feia molta gent dels governs del canvi, començant per la regidora de “benestar animal” de València, Glòria Tello, qui ha aconseguit amb aquesta adjudicació el que portava anys intentant. Ha fet un llarg i agònic camí esmunyint-se entre procediments de contractació i titulars de premsa, tot incloent el ridícul d’un concurs del 2017 que fou presentat com la “municipalització del servei”[9] i que acabà sent declarat desert[10].
El balanç d’aquests anys és una bona guia per a aquesta empresa, que necessitarà amagar-se darrere de falses sensibilitats i paraules buides. El 2015 arribava a València el govern del canvi, amb la seua regidoria ornamental de benestar animal, i es trobà amb la protectora MODEPRAN lluitant per prestar el servei de rescat i refugi d’animals d’aquesta gran ciutat amb una absoluta manca de mitjans i pressupost.
Ho feia arraconada a un equipament completament desfasat, incompatible amb l’objectiu d’acollir i refugiar animals sota el principi de sacrifici zero, ja que fou dimensionat i dotat per a retindre els animals el temps mínim legal i sacrificar-los industrialment. Aquest cau avergonyeix tant els i les nostres responsables polítiques que han arribat a parlar d’ell[11] utilitzant la foto d’un xicotet refugi gallec envoltat d’arbres[12].
El pressupost anual, sempre insuficient per a fer la tasca de rescat i refugi, també havia estat objecte de retallades amb el pretext de la crisi. Amb aquest pressupost, la protectora s’havia de fer càrrec del centre d’adopció amb totes les seues necessitats i de la recollida d’animals. A més, havia de disposar d’instal·lacions pròpies per a “descongestionar-lo” o, el que és el mateix, havia de transferir animals a altre lloc per a maquillar la situació real.
Davant de tot això, la regidoria de benestar animal situà injustament la protectora, des de l’inici, a la banda dels culpables de la situació. Es fa evident el seu total desconeixement de la situació abans d’arribar al poder, i que l’única cosa que esperaven era un relleu sense soroll ni massa problemes, una mediocre continuïtat que no era compatible amb la postura crítica de la protectora i d’altres organitzacions animalistes. Allò més fàcil fou marcar-la com a part del passat que s’havia de deixar enrere i cercar la manera de fer-ho. Sense protectores amb actitud dòcil, i molt menys amb mitjans i capacitat d’assumir el repte ni intenció de fer-ho, arribà aquesta estranya idea d’una municipalització que pot anar associada tant a gosseres com a exterminadores de plagues, sempre adornada amb anuncis periòdics de la construcció de refugis ací[13] o allà[14].
Bàsicament, aquesta “municipalització” sempre ha consistit en assumir amb personal de l’ajuntament el dia a dia del Centre d’Adopció d’Animals i deixar tota la resta en mans d’empreses privades. Pel que ens han explicat, parlem dels subministraments dels aliments, dels medicaments i altres recursos veterinaris i de la recollida d’animals abandonats al carrer[15].
El plantejament ja obre el debat sobre la inqüestionable bondat que li atorguen a la gestió directa en mans de personal que hauria d’estar conscienciat, format i permanentment fiscalitzat, perquè ha de tractar amb éssers vius que acaben tancats a un lloc on poden passar moltes coses[16]. El pitjor, però, és que s’espera molt més d’una gent tan animalista com els i les nostres governats municipals tuiteres, que sembla que no saben distingir entre esperar a la porta del Centre d’Adopció a que arribe una comanda de sacs de pinso o medicines o un vehicle amb animals aterrits.
Per què entenen que la “recollida d’animals” es pot delegar en una empresa privada, mentre que el refugi és quelcom tan diferent que s’ha de restringir a la gestió directa? Segurament, l’explicació serà que el termini d’un procediment és relativament breu i el de l’altre té caràcter indefinit. El contacte amb un animal abandonat per qui el recull es pot acabar quan el deixa a un centre d’acollida, on eixe contacte es converteix en permanent fins que l’animal és adoptat o mor. Així, però, es deixa de banda que el rescat (la gent animalista mai l’anomenaria “recollida”) es un moment molt complicat per a la salut i la integritat dels animals i que requereix molta sensibilitat, paciència i coneixements. Deixar-ho en mans d’una empresa privada que mirarà per reduir costos i rendibilitzar inversions és tan insensat com fer el mateix amb el refugi.
A més, allò que més caracteritza la privatització dels processos vinculats a animals abandonats és una sospitosa opacitat. Històricament, la cosa servia per a allunyar la matança industrial de la ciutadania; ara, per a qui diu que és “animalista” o li cal aparentar-ho, les fronteres entre allò públic i allò privat permeten coses com fugir de les fiscalitzacions, diluir o difuminar responsabilitats, mirar cap a altra banda mentre s’eliminen problemes per a fer com que no existeixen o maquillar la seua autèntica dimensió… Les empreses tanquen les seues portes a l’activisme animalista, i cada vegada que aquest aconsegueix infiltrar-s’hi es sinònim d’escàndol.
Un exemple ha estat el cas de Gandia, que sembla l’anunci del que acabarà passant a València. L’actitud crítica d’SPAMA-Safor, la protectora que s’encarregà durant molts anys d’aquest servei públic, emprenyà el Xavi Ródenas, regidor del ram del nou govern d’esquerres que acabà adjudicant el servei al Corralet, una gran gossera amb seu a Vinaròs, el 2016[17].
Asseguraren que els animals de Gandia mai serien sacrificats i anunciaren una i altra vegada una municipalització del servei que mai ha arribat, mentre es denunciaven constants desaparicions de gossos i gats recollits per la gossera[18]. La mala imatge i els nervis electorals portaren noves promeses de reconciliació amb la protectora[19], que acabà sent multada per presentar-se a un concurs al que havia estat insistentment convidada. Fa poc que s’ha tornat a la situació inicial, amb SPAMA recollint els animals en virtut d’un contracte signat poc abans de guanyar el judici que, quatre anys després, ha anul·lat aquella adjudicació al Corralet perquè aquesta empresa ni tan sols complia amb el plec de condicions.
Abans de les eleccions de 2019, Xavi Ródenas defensà la legalitat i, fins i tot, l’animalisme d’aquest contracte clamant que “el que més dol és que la mentida no es paga mai”[20].
———
[1] Levante-EMV, Mònica Ros, 29/11/2011, La perrera ultima la mudanza, http://www.levante-emv.com/valencia/2011/11/29/perrera-ultima-mudanza/843798.html. Al 2011, Modepran rellevava l’SVPAP després de 8 anys de gestió.
[2] Las Provincias, Paco Moreno, 03/07/2020, La Protectora dejará de recoger los animales abandonados,https://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/protectora-dejara-recoger-20200702183931-nt.html
[3] EUROSAN, Europea de Tratamientos Sanitarios y Bienestar Animal SL, https://www.eurosan.es/respetando/ (consulta 30/07/2020).
[4] EUROSAN, Arañas: https://www.eurosan.es/hogar/aranas/; Chinches: https://www.eurosan.es/hogar/chinches/; Cucarachas: https://www.eurosan.es/hogar/cucarachas/; Hormigas: https://www.eurosan.es/hogar/hormigas/; Mosquito tigre, mosquitos y moscas: https://www.eurosan.es/hogar/mosquito-tigre-mosquitos-en-general-y-moscas/; Polillas, peces de plata y otras plagas similares: https://www.eurosan.es/hogar/polillas-peces-de-plata-y-otras-plagas-similares/; Pulgas: https://www.eurosan.es/hogar/pulgas/ (consulta 30/07/2020).
[5] EUROSAN, Abejas y avispas: https://www.eurosan.es/hogar/avispas-y-abejas/; Palomas y aves: https://www.eurosan.es/hogar/palomas-y-aves/; Ratas, roedores y animales silvestres: https://www.eurosan.es/hogar/ratas-ratones-otros-roedores-y-animales-silvestres/ (consulta 30/07/2020).
[6] A 30/06/2020, la pàgina de l’empresa encara manté alguns enllaços amb una barra lateral esquerra que situa la “Central Espanya” a l’avinguda Vicente Ramos d’Alacant. La pàgina principal i l’enllaç al contacte de la barra superior ja situa eixa central al camí de la Mar del polígon industrial del mateix nom d’Alboraia (L’Horta).
[7] Noticias CV, Redacció, 03/07/2020, PACMA critica que l’Ajuntament de València pose la captura d’animals abandonats en mans d’una desratitzadora, https://www.noticiascv.com/pacma-critica-que-el-ayuntamiento-de-valencia-ponga-la-captura-de-animales-abandonados-en-manos-de-una-desratizadora/
[8] Eurosan con el bienestar animal, https://www.eurosan.es/bienestar-animal-2/ (consulta 30/07/2020)
[9] Animalisme CAT, Jesús Frare, 02/04/2017, València sense gossera, https://animalismecat.blogspot.com/2017/04/valencia-sense-canera.html
[10] Pacma, redacció, 12/05/2017, Nadie gana el concurso para la recogida de animales abandonados en Valencia, https://pacma.es/nadie-gana-el-concurso-para-la-recogida-de-animales-abandonados-en-valencia/
[11] València Extra, redacció, 22/03/2020, Benestar Animal garanteix l’atenció i els treballs de cura als animals de companyia en el refugi de Benimàmet, https://valenciaextra.com/bienestar-animal-garantiza-trabajo-cuidado-animales-compania-refugio-benimamet/
[12] Pacma, redacció, 25/03/2020, Joan Ribó, alcalde de Valencia, utiliza la foto de un refugio de Galicia para defender su gestión en Valencia, https://pacma.es/joan-ribo-alcalde-de-valencia-utiliza-la-foto-de-un-refugio-de-galicia-para-defender-su-gestion-en-valencia/
[13] eldiario.es, Carlos Navarro Castelló, 02/11/2017, València y Torrent compartirán un nuevo refugio para animales abandonados, https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia-torrent-compartiran-animales-abandonados_1_3089066.html
[14] Las Provincias, P. M., 29/09/2018, Tavernes Blanques rechaza el refugio de animales de Valencia, https://www.lasprovincias.es/comunitat/tavernes-blanques-rechaza-20180929003351-ntvo.html
[15] Levante-EMV, Josep Bartual Roig, 14/07/2020, València adjudica los últimos contratos antes de rescatar el refugio de animales, https://www.levante-emv.com/noticias-suscriptor/valencia/2020/07/15/valencia-adjudica-ultimos-contratos-rescatar/2031291.html
[16] Animalisme CAT, Jesús Frare, 01/01/2017, Gestió directa, https://animalismecat.blogspot.com/2017/01/gestio-directa.html
[17] Animalisme CAT, Jesús Frare, 18/12/2016, Caguerades, https://animalismecat.blogspot.com/2016/12/jo-dic-no-sr.html
[18] Animalisme CAT, Jesús Frare, 09/12/2018, Gandia de llops ferotges i gossos engabiats, https://animalismecat.blogspot.com/2018/12/gandia-de-llops-ferotges-i-gossos.html
[19] Animalisme CAT, Jesús Frare, 31/10/2019, Pobres animals, que mai podran fer política. La multa de Gandia, https://animalismecat.blogspot.com/2019/10/pobres-animals-que-mai-podran-fer.html
[20] Radio Gandia-SER, El Análisis, 28/11/2018,debat sobre la situació de la “recollida” de gossos i gats a Gandia. https://www.youtube.com/watch?v=mq51H3vGtRE&fbclid=IwAR07_MJG28Wn1fiyjn-A4Cg5umi1cPT7crKXwUA2R3JjHBBEX1VssHUyrdY
Animalisme en valencià 