Jesús Frare.
Aquesta imatge em colpeix des del primer dia que la vaig veure, em ve al cap moltes vegades. Són ànecs, milers d’ànecs als que van a soterrar vius. No tinc clar quina és la circumstància que els ha condemnat: si la fallida del negoci, la caiguda de preus que no els fa rendibles o una “intervenció preventiva” a causa d’un brot infecciós. En tot cas, eliminar-los redueix costos o genera bona imatge. Aliens a tot això, els animals caminen lenta i pacíficament cap a la mort, sense generar problemes.
Sempre em ve al cap la història del “tub” de Sobibor, l’únic camp nazi alçat exclusivament per a exterminar tothom que hi arribava. El tub era un camí tancat per on les víctimes caminaven enganyades cap a les cambres de gas. Les havien dit que eren a un camp de trànsit, on deixarien les seues possessions i les prepararien per a anar cap al seu destí definitiu. Les feien despullar-se i entraven a eixe camí, on hi havia cartells que indicaven que estaven anant cap a les dutxes. Ho feien una i altra vegada, amb cada comboi que s’aturava a l’estació i fins a matar totes les persones portaven, amuntegades en desenes i desenes de vagons dels que abans s’utilitzaven per a carregar el bestiar[1].
Hi ha determinades expressions del possibilisme animalista que em porten al cap aquestes dures imatges, i torne a comparar l’Holocaust amb el que pateixen els animals cada dia. Per suposat, no es tracta de negar, menysprear o rebaixar cap d’aquestes terribles realitats. Pense que la visió del tub dels ànecs, i de tantes altres imatges com aquesta, expliquen i justifiquen aquesta comparació. Ho sent molt per qui no ho vulga entendre.
A mitjans de juliol s’ha decidit la matança de més de 90.000 visons a una granja pelletera, on s’havia detectat un brot de coronavirus que ha afectat tant el personal com els animals. Eixa granja és al municipi de la Puebla de Valverde, a la comarca de Gúdar-Javalambre (Terol). No sembla massa casual que el poble del costat siga Sarrión, molt rellevant per a la història dels visons americans a la península Ibèrica[2].
El juliol de 1990, la granja Zovimar SA de Sarrión entrà en fallida i fou abandonada amb 8.000 visons a dins. Eren 2.500 femelles de cria, 350 mascles reproductors i els més de 5.000 individus nascuts eixe any, als que haurien arrencat la pell com fa aquesta gent, encara vius. Es sap que la majoria morí de fam i a causa del canibalisme, però també que molts individus aconseguiren escapar, convertint-se en “espècie invasora”: només un any després, ja havien colonitzat molts quilòmetres al voltant dels rius que desguassen al Millars[3]. En tres anys, les poblacions ja s’havien establert a moltes zones del País Valencià, juntament amb les creades per les fugides de les granges de l’Alt Palància[4].
A la Puebla de Valverde, es detectà un brot entre el personal de la granja[5] i es determinà que no havia estat originat pels animals, sinó pel contacte d’un treballador amb altra persona detectada com a positiva. Set de les catorze persones treballadores també foren positives, totes elles asimptomàtiques. Les autoritats establiren que els animals restaren immediatament “en observació” i, si no els mataren immediatament, fou per evitar “un greu perjudici econòmic” a la propietat de l’explotació que, com sempre passa amb aquests casos, “complia amb tots els requeriments en matèria de sanitat animal”.
Las possibilitats que uns animals hagen pogut contagiar el coronavirus als éssers humans són grans[6], i tots els individus tancats a les granges d’explotació són al punt de mira. No els han calgut indicis molt clars en el cas dels visons, només la documentació d’un cas “probable” de transmissió de visó a ésser humà a una granja dels Països Baixos. El ja famós Fernando Simón ha divagat sobre “l’interès” d’aquesta troballa i, tot recordant que els animals han estat origen d’altres epidèmies, ha especulat que els visons podrien ser els d’aquesta. Això sí, ens ha recordat molt científicament que tot plegat s’hauria de confirmar[7].
L’observació dels visons mostrà que s’han contagiat dels humans i que hi ha transmissió entre ells. Diverses proves han evidenciat el creixement en nombre de positius sense que s’haja pogut observar “cap comportament anòmal” ni un increment de la mortalitat, que es manté en l’habitual per a aquests inferns. La decisió ha estat la de sacrificar els animals “per a eliminar el risc”, sobre tot a causa “l’elevat grau d’incertesa” que, pel que es veu, els provoca saber que foren éssers humans els que infectaren els animals i no tindre cap evidència que es puga donar el cas contrari[8].
Fernando Simón avala la decisió, també, perquè és la que “suposava un menor risc per a la població” (es refereix a la humana, clar)[9]. Sembla que no tenen cap intenció d’informar sobre com s’ha produït la matança d’aquestes desenes de milers d’animals, només que ha estat a càrrec d’una empresa pública amb “totes les mesures de seguretat necessàries” (pels éssers humans, altra vegada).
Abans o després, maten tots els animals que entren a una granja d’explotació. El moment en que ho faran només depén del tipus d’ús que té cada individu, del seu volum de “producció”, del que se espera d’ell per la seua edat o per la seua salut, dels costos, dels beneficis, de les pujades i baixades de preus, de les subvencions i ajudes públiques, d’incendis, temporals i altres catàstrofes que permeten cobrar les assegurances… I, també, d’epidèmies, de caigudes de vendes, de seguretats i tranquil·litats i de la imatge de la indústria. Ells i elles no són res, no conten per a res.
Per això, eliminen 90.000 animals perquè si, per si de cas, per “seguretat”. Fernando Simón diu que la mesura és la que suposa un “menor risc” sense tindre la més mínima idea del nivell de risc que suposa no matar els animals, que podria ser igual a zero. Senzillament, ens estan dient que, entre eliminar la LA MÉS MÍNIMA POSSIBILITAT que existisca qualsevol risc i la vida dels animals, elegeixen la primera opció perquè la vida dels animals no compta per a res.
Per a prendre aquesta decisió, diuen que tenen com a referència els Països Baixos. Allà, però fa més de sis anys que decidiren la fi de les granges de visons amb una moratòria de 10 anys que no s’esgotarà perquè, amb brots de COVID19 a 13 explotacions i més de 500.000 animals massacrats per seguretat, han decidit que ja n’hi ha prou[10]. També és important recordar que aquesta abolició s’argumentà per motius ètics que, això si, podien esperar 10 anys. Coses de la lògica especista.
A l’estat espanyol sembla que no els importa el més mínim que es tornen a omplir les gàbies quan el temps ho permeta. El gust per la tortura taurina i l’ostentació amb abrics de pell són molt més que minoritaris, però no a la llotja del Santiago Bernabeu o entre els jutges, ministres i banquers que van junts de munteria. Per això, sempre hi ha diners públics i protecció legal per a aquestes pràctiques, per brutals que siguen i per molt de rebuig que generen entre la majoria de la gent.
Si que han sorgit, però, veus que alerten del perill per a la natura i per a la salut de la indústria de les pells de visó, incloent com a argument secundari que la gent animalista ha denunciat moltes vegades la seua crueltat[11]. Fins i tot hi ha organitzacions animalistes, molt reformistes i amb tots els peus a terra, que especulen amb moratòries a l’estil neerlandès, tot fent comparacions amb el cas dels circs amb animals[12].
Òbviament, la “utilitat” dels animals de circ és molt diferent a la dels de granja. Al circ hi ha individus que no es crien industrialment, són cars d’adquirir i de mantindre i requereixen un costós ensinistrament; són “inversions” que interessen vives mentre mantinguen les seues condicions d’ús i, per tot això, són relativament pocs. Si, en el cas de les granges de visons, parlem d’un tipus d’explotació que fa una “producció” d’individus per a matar-los CADA ANY, quina utilitat té una moratòria pels animals? Cap, només la té per a l’explotació, que es podrà mantindre en actiu fins a l’últim dia d’eixa moratòria amb el pretext de la reconversió.
Si, ja sé que allò important és l’objectiu, que qualsevol via que acabe amb la explotació animal es bona, que els dogmatismes i els purismes no han de ser portes tancades a pany i clau. Fa molt, però, que tufa a “animalisme institucional”, i aquest tuf és fins i tot més fort que la d’altres institucionalitzacions. És molt de brillants somriures, de figurants a les pel·lícules de campanya electoral, de minuts de tele per a no eixir-se’n del guió i de criticar l’animalisme que no marxa al seu darrere. Eixe que encara veu molt costera amunt la recerca d’arguments suaus per a coses com la tortura taurina o les granges de visons i que, de vegades, pensa en el tub de Sobibor.
———
[1] USHMM (United States Holocaust Memorial Museum), Enciclopedia del Holocausto, Entrada: Sobibor, https://encyclopedia.ushmm.org/content/es/article/sobibor
[2] Animalisme CAT, Jerusa Villergas, 02/07/2020, Roba i esclavatge (II). Depurant responsabilitats sobre la introducció del visó americà a Espanya, https://animalismecat.blogspot.com/2011/07/roba-i-esclavatge-ii-depurant_02.html
[3] Palazón, Santiago, Ruiz-Olmo, Jordi i altres. El visón europeo (mustela lutreola) y el visón americano (mustela vison) en España: estatus, biología y problemática. Madrid, Organisme autònom de Parcs Nacionals, 1997.
[4] Gómez Serrano, Miguel A.; Hernández, Víctor J., Sobre el visón americano en la Comunidad Valenciana, a Horarasca, revista del Grup per a l’Estudi i Conservació dels Espais Naturals – GECEN, 1996, nº10.
[5] Heraldo de Aragón, María Ángeles Moreno, 22/05/2020, Siete de 14 empleados de una granja de visones en La Puebla de Valverde dan positivo, https://www.heraldo.es/noticias/aragon/teruel/2020/05/22/siete-de-14-empleados-de-una-granja-de-visones-dan-positivo-1376214.html
[6] EFE, redacció, 04/05/2020, OMS confirma origen animal de coronavirus y refuta su creación en laboratorio, https://www.efe.com/efe/espana/sociedad/oms-confirma-origen-animal-de-coronavirus-y-refuta-su-creacion-en-laboratorio/10004-4237909
[7] Heraldo de Aragón, Europa Press, 20/05/2020, Detectan un posible contagio de coronavirus de un visón a un ser humano, https://www.heraldo.es/noticias/nacional/2020/05/20/detectan-un-posible-contagio-de-coronavirus-de-un-vison-a-un-ser-humano-1375964.html
[8] RTVE, redacció-EFE, 16/07/2020, Aragón ordena sacrificar los 92.700 visones de una granja tras dar positivo el 80% por covid-19, https://www.rtve.es/noticias/20200716/coronavirus-aragon-ordena-sacrificar-92700-visones-granja-para-prevenir-covid-19/2028701.shtml
[9] eldiario.es, redacció Aragó, 16/07/2020, El Gobierno de Aragón ordena sacrificar a 92.700 visones en una explotación de Teruel con un brote de coronavirus, https://www.eldiario.es/aragon/sociedad/gobierno-aragon-ordena-sacrificar-92-700-visones-explotacion-teruel-brote-coronavirus_1_6108518.html
[10] EFE Verde, redacció, 23/06/2020, Holanda vota hoy adelantar el cierre de las granjas de visones, https://www.efeverde.com/noticias/holanda-adelantar-cierre-granjas-visones/
[11] EFE Verde, redacció, 22/06/2020, Unidas Podemos pide el cierre urgente de las granjas de visones americanos, https://www.efeverde.com/noticias/unidas-podemos-pide-cierre-urgente-granjas-visones-americanos/
[12] eldiario.es, El Caballo de Nietzsche, Laura L. Ruiz, 31/07/2020, Granjas de visones y COVID-19: ¿Quién es realmente peligroso para quién?, https://www.eldiario.es/caballodenietzsche/granjas-visones-covid-19-realmente-peligroso_132_6139534.html
Animalisme en valencià 