Jesús Frare.
Finalment, al País Valencià hi ha una plaça per a linxar bous en temps de pandèmia. De moment, és l’única iniciativa que s’ha vist capaç de complir amb les normatives[1] que obliguen a disposar d’un recinte tancat amb limitació de l’aforament al 50% i un control estricte de l’ocupació. Sempre cal una entrada que s’ha d’obtindre anticipadament, el seients han de ser preassignats i els accessos i eixides, separats els uns dels altres, han de permetre un coneixement permanent de l’aforament.
Els recinte s’ha de desinfectar abans de cada ús, inclosos els torns que es puguen establir si un linxament té més demanda que la capacitat de la plaça. L’ús dels lavabos té les restriccions habituals pel que fa a aforaments, distàncies de seguretat i dotació (gel desinfectant, paper i papereres amb pedal de peu) i s’han de reforçar els equips de neteja per a la seua desinfecció. La restauració i l’hostaleria han de complir les normatives generals, com les que limiten l’estada en la barra o la distància entre taules. Això inclou la venda d’alcohol a participants en els linxaments que, segons el reglament de bous al carrer, no poden consumir alcohol.
Els costos d’aquestes limitacions feren que l’Alejandro Cano, de l’Associació en Defensa de les Tradicions de Bous al Carrer, no fóra “molt optimista respecte a que es celebraren molts festejos” a la segona meitat del 2020[2]. Des de l’Ajuntament diuen que es limitaran a assumir la responsabilitat de l’autorització[3] juntament amb la Generalitat, tal i com s’estableix a aquestes mesures especials (més que la declaració favorable que exigeix el reglament de bous al carrer). Al mig de l’ambigüitat habitual, el govern municipal també es presentat com a “impulsor” de la iniciativa i tenedor de totes les entrades del dia 9 d’Octubre[4]. Com sempre, negaran que hi haja cap euro de diners públics pel mig i, com sempre, costarà molt de demostrar el contrari.
Coincidint en el temps, s’ha produït l’assassinat dels vedells Orion i Fénix, perquè vivien a una explotació d’ovelles d’Aragó sense les identificacions que estableixen les normatives per a animals “de consum” com ells. Considerats només per la carn en que s’han de convertir, s’ha de poder traçar el seu origen i trajectòria vital per motius sanitaris i de seguretat alimentària. És relativament habitual que hi haja persones que agafen animals acabats de nàixer sense intenció d’engreixar-los i portar-los a l’escorxador i sense coneixement o intenció de complir aquestes normatives, i per això es donen molts casos com aquests.
Orion i Fénix havien superat la fatídica edat dels 12 mesos sense que s’haguera complimentat cap tràmit d’identificació i, en aquest cas, la normativa aragonesa estableix, literalment, “la destrucció sense demora dels seus cossos”[5]. Començà la també habitual carrera contra el rellotge per a salvar la vida de dos animals completament sans i fora de la cadena de producció càrnia, però, amb transport i refugi garantit pel santuari Gaia, la Diputació General d’Aragó els executà de forma sobtada. Enrique Novales Allué li ho confirmà a l’activista Ana Moreno i, segurament molest per la insistència desesperada que havia tingut al davant, afirmà que “alguna cosa ha d’anar mal a la societat si es fa tant de rebombori per matar dos animals”[6].
Aquests dos casos tan propers en el temps exemplifiquen la manera d’actuar de la gran majoria dels càrrecs polítics amb autoritat per a fer i desfer amb la vida, la salut i la integritat dels animals. El paradigma Novales Allué és el d’un càrrec que pren decisions executives d’efecte immediat contra els animals. Sempre en aplicació estricta, quan no intransigent, de normatives vigents. Sempre erigint-se com persones resolutives, que no els tremola la ma. Sempre descartant qualsevol consideració pels animals. Sempre aplaudit pels negocis d’explotació animal.
No hi ha cap contrapés que puga equilibrar la balança amb aquest paradigma. Quan s’han de fer lleis a favor dels animals, les pors a les pressions d’aquests negocis, que creixen exponencialment durant els processos d’elaboració, les retallen i limiten. Les mans dels i les “sensibles” són molt tremoloses, també quan s’ha d’aplicar allò que ja està vigent. Les actituds resolutives no es veuen per enlloc: els i les “sensibles” no sembla que estiguen mai a càrrecs executius o que prenguen eixes decisions d’efecte immediat.
Es parla constantment de fer pedagogia, d’alçar molts telèfons i de remoure cel i terra, de confiar en la bona voluntat de qui té poder per a decidir. De fer molts esforços i portar a terme moltes campanyes per a que les coses isquen bé. De conservar l’esperança en la nova llei que ho canviarà tot o en la propera reforma de la vella llei, eixa que acabarà amb els problemes generats per unes aplicacions que no havíem previst. De tindre paciència, molta paciència. Mentre, el tren de les lleis contra els animals els passen per sobre a tota velocitat amb aquells altres, els Novales Allué, als comandaments de la màquina i sense cap intenció d’accionar el fre.
Quan a Vila-real estaven enllestint la seua plaça de linxaments pandèmics, el Director General de Drets Animals, ens animava a recollir signatures durant una conferència a Castelló[7]. A l’eterna pregunta sobre l’abolició dels bous, respongué que ara per ara és impossible, perquè tenen la consideració de patrimoni cultural i d’activitat protegida gràcies una ILP que recollí 500.000 signatures i, per això, nosaltres hauríem de posar sobre la taula una ILP antitaurina amb encara més signatures. Deixà de banda que eixa ILP no compta els suports polítics que calen per a que prospere i no siga desestimada tinga les signatures que tinga, fins i tot sense ni tan sols superar l’admissió a tràmit. També deixà de banda que els i les nostres representants tenen la legitimació democràtica per a prendre eixa iniciativa, però, com diem, cal una actitud impossible pel que fa a la defensa animal.
Aquests contrastos són altra plasmació de la societat especista que vivim, una evidència que mai podem oblidar. Per tant, no estic dient que la culpa siga de les persones properes a la lluita animalista, ni encara menys dels animalistes, amb càrrec polític. Si que dic que s’esforcen per encarrilar-nos per vies que resulten còmodes als governs d’esquerra dels que formen part per a, sobre tot, minimitzar els costos de les polítiques especistes d’aquests governs, d’aquests partits i d’aquests càrrecs amb amb capacitat per a prémer el botó roig.
Com que les polítiques especistes no canvien, eixe esforç de minimització és constant, repetitiu, monòton. A finals de 2017, Podemos Animalista es veié obligat a justificar la matança de 14.000 peixos (carpes, solets i gambusies) del llac de la Casa de Campo de Madrid, que s’havia de rehabilitar[8]. En eixe moment, s’establí el model de les futures justificacions: la fatalitat de la llei que s’ha de canviar (els animals són considerats “espècies invasores” i, en eixe cas, la llei madrilenya no admet excepcions), el xoc de competències (a la Comunitat de Madrid governa la dreta) i la falta d’alternatives, que s’havien cercat desesperadament.
Per suposat, les alternatives havien de ser a cost zero o molt baix, perquè la despesa en salvar animals sol ser políticament injustificable per moderada que siga i malgrat les comparacions amb moltes altres despeses sumptuoses. El comunicat de Podemos Animalista d’aleshores[9], que responsabilitzava les veus crítiques de no facilitar eixes alternatives, contenia les habituals promeses de reformes legals quan governara l’esquerra, així com de mesures i esforços per a que tot plegat “no tornara a passar”. En aquest cas, poden culpar als resultats electorals que no haja canviat res i que la situació es puga repetir en qualsevol moment.
Al País Valencià, encara està pendent de resolució el cas del vedell Pepe, condemnat a malviure en una granja escola en fallida perquè l’administració estava castigant l’únic santuari valencià, que el vol acollir, amb multes i tràmits[10]. Es tracta d’altra gesta dels resolutius càrrecs polítics i tècnics que no simpatitzen amb la causa animalista i si que ho fan amb els interessos de l’explotació animal. Es tracta de més mesures amb terribles efectes immediats, que “flueixen” una i altra vegada dels distints nivells dels governs i administracions i que, en el millor dels casos, s’intenten contrarestar una a una, sense el suport legislatiu adequat i amb grans esforços.
Sergio Garcia Torres donà suport al govern valencià a través de les xarxes i repetí els seus pretextos basats, sobre tot, en estendre injustificadament la por a la tuberculosi bovina a un país que, cada anys abans de la COVID-19, omplia els carrers d’animals per a ser linxats sense cap control real sobre aquesta malaltia. Com sempre, la situació s’evitarà amb reformes legals futures que, com passa precisament amb la de llei de santuaris, avancen amb ritme glacial i topant amb molts entrebancs. Nosaltres, però, podem incidir en el procés si enfoquem el nostre activisme, tot el nostre activisme i sempre, com toca.
En el cas d’Orion i Fénix, al comunicat de Podemos Aragó[11] es repeteixen les mateixes pautes i es critica la gestió del senyor Novalles. Això només es possible quan, com passa en aquest cas, la persona responsable és una especista sense matisos ni complexos de l’entorn del PSOE (entorn habitual, però no exclusiu). Ho fien tot a la llei de santuaris, malgrat que no és el cas perquè eixa llei empararà els animals que ja han estat rescatats i trets dels processos d’explotació. Orion i Fénix sempre estigueren sotmesos a la legislació d’animals de consum, des de que nasqueren fins que els “destruïren”. Sempre estigueren a mercè dels Novales Allué.
Hem veure aquesta situació amb perspectiva, no ens hem de deixar arrossegar per aquells interessos que volen que la confrontació siga només quan governa la dreta. El paradigma Novales Allué ens demostra que calen estratègies de confrontació a tots els nivells (sempre pacíficament) governe qui governe, perquè la situació és la mateixa. No es tracta d’uns individus concrets prenent unes decisions puntuals, es tracta d’una política especista que necessita dels seus perfils. No es tracta de fer front a eixos individus o a eixes decisions, sinó de fer front a eixa política, cada vegada amb més pes i amb més força.
Com que queda molt camí per davant per a que eixe pes i eixa força siguen definitius, ara per ara no podem obtindre de la lluita política més que uns “mínims”. Al segle XXI, no han d’haver negocis de l’espectacle i l’entreteniment que només serveixen per a enriquir amb diners públics quatre personatges del NO-DO o per a que es divertisca un colla d’amics de l’abús. No són “esports” unes pràctiques truculentes amb cavalls, gossos, galls, bous, coloms o rapinyaires, més quan només es justifiquen per tripijocs de compra-venda i, sobre tot, per apostes. Res de disparar, torturar i matar per diversió. Ni tauromàquia, ni caça, ni circs amb animals…
A més, el sistema especista i les seues lleis no han de ser la cobertura per a cometre abusos contra els animals i contra la gent animalista i les seues iniciatives, abusos que poden arribar a l’absurd d’alguns individus com els Novales Allué que els cometen perquè si, perquè poden, menyspreant alternatives fàcils que altres han hagut de treballar mentre ells perd el temps refermant-se en la seua antipatia a l’animalisme. O gastant els diners públics que calguen per a muntar una plaça de linxaments, assumint enormes riscos al mig d’una pandèmia.
És una lluita molt dura la que tenim per davant i no ens podem ajustar als ritmes i interessos polítics dels partits d’esquerra, tot esperant que governe la dreta per a que els isca de sobte una aparent valentia que ens demanarà la confrontació que ara els sembla tan injusta.
———
[1] Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. RESOLUCIÓ de 17 de juliol de 2020, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, de modificació i adopció de mesures addicionals i complementàries de l’Acord de 19 de juny, del Consell, sobre mesures de prevenció front a la COVID-19. [2020/5852]. DOGV 18/07/2020, nº 8.861, p. 27.561-27.579, http://www.dogv.gva.es/datos/2020/07/18/pdf/2020_5852.pdf. Article 19é, pel que s’’addiciona un apartat 3.20 en l’annex I de l’Acord de 19 de juny, del Consell, de Mesures preventives en matèria de festejos taurins tradicionals (bous al carrer).
[2] Cadena SER-Ràdio Castelló, Alberto Suárez, 22/07/2020, Ya pueden celebrarse bous al carrer en la provincia de Castellón adaptados a la situación sanitaria, https://cadenaser.com/emisora/2020/07/22/radio_castellon/1595417847_754471.html
[3] eldiario.es, Lucas Marco, 16/09/2020, El alcalde socialista de Vila-real monta una plaza portátil para hacer toros mientras València cierra los parques infantiles por la pandemia, https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/alcalde-socialista-vila-real-monta-plaza-portatil-toros-valencia-cierra-parques-infantiles-pandemia_1_6226014.html
[4] El Periódico Mediterráneo, Josep Carda, 12/09/2020, Vila-real impulsa el montaje de una plaza para el ‘bou de carrer’, https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/vilareal/vila-real-impulsa-montaje-plaza-bou-carrer_1312909.html
[5] eldiario.es, El Caballo de Nietzsche, Surama Lázaro, 18/09/2020, Sentencia de muerte en Aragón para Orión y Fénix, https://www.eldiario.es/caballodenietzsche/orion-fenix-terneros-explotacion-animal-ganaderia_132_6230114.html
[6] change.org, 21/09/2020, Petició iniciada per Santuari Gaia i Aministia Animal per a la destitució d’Enrique Novales Allué, Director General de Qualitat i Seguretat Alimentària de la Diputació General d’Aragó, i pel canvi de les normatives que han provocat l’assassinat dels vedells Orion i Fénix, https://www.change.org/p/han-matado-a-orión-y-a-fénix-destitución-del-sr-novales-y-modificación-de-las-normativas?redirect=false
[7] Levante-EMV, David Donaire, 20/09/2020, Un alto cargo del Gobierno lamenta en Castelló que los «bous al carrer» sean legales, https://www.levante-emv.com/castello/2020/09/20/alto-cargo-gobierno-lamenta-castello-14020640.html
[8] El País, Lucas Constantini, 15/12/2017, La limpieza del lago de la Casa de Campo obliga a sacrificar 14.000 peces, https://elpais.com/ccaa/2017/12/12/madrid/1513113255_819041.html
[9] Facebook, Sergio García Torres, 30/12/2017, publicació amb foto del comunicat de Podemos Animalista, https://www.facebook.com/sergiogarciatorres/posts/10156608051824749?locale=es_ES
[10] Animalisme CAT, Jesús Frare, 10/05/2020, Contextos. Pepe el vedell, https://animalismecat.blogspot.com/2020/05/contextos-pepe-el-vedell.html
[11] Podemos Aragó, redacció, 18/09/2020, Denunciamos el sacrificio de dos novillos por parte del Departamento de Agricultura y Ganadería de la DGA, https://aragon.podemos.info/denunciamos-el-sacrificio-de-dos-novillos-por-parte-del-departamento-de-agricultura-y-ganaderia-de-la-dga/
Animalisme en valencià 