Jesús Frare.
De la resposta a la inhabilitació del president Torra[2] i les commemoracions de l’Octubre de 2017[3], em colpeixen les imatges d’uns caps de porcs llançats a la policia i el que utilitzaren a una performance, amb una corona i sota una guillotina. Veig el seus ulls tancats i el seu gest aliè al que està passant, tan lluny dels somriures que els porcs dels santuaris mostren una i altra vegada. I em ve al cap aquella llum que eixia de la boca d’altre cap tallat, el d’una persona.
No recorde bé si la notícia era sobre la violència extrema d’habitants de Borneu sobre immigrants de Madura (una xicoteta illa a tocar de Java) o dels de la mateixa Java contra immigrants o gent d’origen xinés. Segur que era a Indonèsia. Un individu mostrava orgullós el cap d’una persona que agafava pels cabells. Tenia el mateix gest trist, quasi diria que resignat, i els mateixos ulls tancats. A través de la boca oberta es veia una llum que he recordat mil vegades, com si ens estiguera llançant un raig emanat de la seua buidor de coll cap a baix.
Crec, amb aquell raig, ens deia que hi havia una enorme distància entre nosaltres i ell. Hi havia tot un món des de la meua seguretat fins al seu final, la impenetrable frontera d’un reportatge de telenotícies a una pantalla de televisió. S’havia de ser com ell per a ser culpable de la falta de treball, de la pobresa, de la criminalitat. S’havia de ser com ell per a ser només un cap, una cosa tan estranya, lletja i horrible, quelcom que fou algú i ja no ho era. S’havia de ser com ell per a ser un boc expiatori tan abandonat a la seua sort, tan sol, tan fàcil de matar i decapitar.
“Com que liquidar al senyor Compte no entrava dins de les meues possibilitats, ho faria amb el seu gos. L’arma del crim seria un enorme tallador que corria per casa, per haver servit a la carnisseria dels meus avis a Girona”. Ho conta Albert Boadella[4] a les seues memòries[5]. Orgullós d’ell mateix, assegura que la primera ganivetada que donà a l’animal, a través de la tanca de la gran casa senyorial que el gos defensava i que actuà com a còmplice de l’assassinat, “tornà la dignitat als vençuts de la guerra civil”.
Altre imatge documental que em ve al cap molt sovint és la del cadàver d’un cadell. d’un gosset esclafat i mig soterrat per enderrocs i amb un cartell en alemany, a tocar del seu cap, que deia “gos jueu”. Tropes del règim nazi que havien matat i destruït, que havien arrasat un poble sencer, també mataren un gos que era fastigós perquè havia nascut al costat de persones jueves i, per tant, era com elles. La figura dels bocs expiatoris ni tan sols desapareix quan existeix la força per a aniquilar allò que representen. La clau està en no deixar de fer allò que sempre s’ha fet i sempre ha estat tan fàcil de fer.
Pel que sembla, els caps de porc han creat escola al si de l’independentisme català i han aparegut per tot arreu. La gent que ha creat la idea té moltes felicitacions, i les queixes i denúncies animalistes i antiespecistes fan molta gràcia entre aquesta gent, rebent el rebuig, el menyspreu i la burla com a resposta. Fins i tot, els ha fet gràcia que, a un fil, els comparen amb un grup neonazi alemany que utilitzà aquest mateix “recurs” contra una mesquita de Mönchengladbach[6].
Contra opressors i oprimits, la deshumanització i l’animalització és la mateixa. També és la mateixa utilització dels que perden sempre, els animals de veritat, els cosificats, explotats i matats a milers que, a més, es converteixen en víctimes fàcils per representació, per a dir-li a qui és animalitzat allò que val i allò que es mereix. Només perquè si, perquè així si que es pot, perquè eixa forma de matar i esquarterar no té costos. I perquè et pots convèncer a tu mateix que li fas alguna cosa al senyor Compte matant el seu gos, perquè et fas el milhòmens amb aquestes patètiques mostres de poder per a dir que lluites conta el poder.
No té res d’estrany que puguen traçar aquestes connexions entre l’independentisme català, el meu independentisme català, i els neonazis alemanys o Albert Boadella. És altra prova que l’especisme uneix els i les especistes per sobre de totes les seues diferències, una més entre milers i milers de formes de fer i de pensar que els deixen en evidència quan ens “denuncien” per no ser tan bons com elles i ells, per dividir la gent al si de les “seues” lluites i distraure-la d’allò que realment és important, per treballar per a l’enemic.
Eixes accions no són més que una continuïtat de l’opressió, i molt més extrema que els colps de porra i els dies a l’hospital o a la presó. Eixa rotonda plena de caps tallats estaria millor, fins i tot, amb una patrulla de la Guàrdia Civil que m’aturara i m’exigira que em dirigisca a ells en castellà. Estic costat del pastor alemany del senyor Compte mentre mira la punta dels vostres ganivets. Estic tan a prop de vosaltres, els que feu tot això, com del Boadella.
———
[1] Original en castellà: https://www.facebook.com/paco.catalancarrion/posts/3195376433918823
[2] El Punt Avui, M. Moreno – R. Esteban, 29/09/2020, Els CDR llancen caps de porc contra la policia, https://www.elpuntavui.cat/politica/article/1855971-els-cdr-llancen-caps-de-porc-contra-la-policia.html
[3] Diari Més Digital, ACN, 03/10/2020, Manifestants col·loquen una guillotina amb un cap de porc amb la cara de Felip VI a la plaça Urquinaona, https://www.diarimes.com/noticies/actualitat/2020/10/03/manifestants_col_loquen_una_guillotina_amb_cap_porc_amb_cara_felip_placa_urquinaona_90157_1095.html
[4] AnimaNaturalis, redacció, 12/12/2006, El dramaturgo Albert Boadella narra en sus memorias como mató a un perro, https://www.animanaturalis.org/n/el-dramaturgo-albert-boadella-narra-en-sus-memorias-como-mato-a-un-perro
[5] Boadella, Albert, Memorias de un bufón, Madrid, SLU Espasa Libros, 2001, ISBN 9788423954735, p. 58.
[6] Express, redacció, 29/05/2019, Nazis werfen Schweinekopf vor Gladbacher Moschee, https://www.express.de/moenchengladbach/achtung–horrorfoto-nazis-werfen-schweinekopf-vor-gladbacher-moschee-32616386?originalReferrer=https://t.co&originalReferrer=https://www.google.com/
Animalisme en valencià 