Jesús Frare.
Un antic ministre deia que és més fàcil veure per dins un submarí nuclear que un escorxador. Mauricio García Pereira[1].
El Ministeri de Consum espanyol ha publicat una consulta prèvia a l’elaboració d’un reial decret que regule la instal·lació de càmeres als escorxadors[2]. L’objectiu de la norma diu que ha de ser una “eina obligatòria pels operadors i que servisca d’ajuda a les autoritats competents, per a garantir el compliment de la normativa de benestar animal”[3].
La iniciativa ha arribat després que l’organització benestarista Equalia[4] llançara una campanya amb aquest mateix objectiu[5], recolzada per gravacions a dins dels escorxadors que mostren incompliments de les normatives i maltractaments als animals que estan a punt de morir[6]. Al document de la consulta, l’apartat de problemes que es pretenen solucionar reconeix que es continuen donant, malgrat la legislació de benestar animal, “males pràctiques i incompliments”, assenyalant especialment cap al personal dels escorxadors.
Tot plegat mostra un paral·lelisme absolut amb el cas de França, on el procés s’inicià el 2016 amb la publicació del mateix tipus de gravacions, dures i impactants[7]. En aquest cas, la denúncia partí de l’organització antiespecista L214[8], que recollí el treball de persones molt valentes, treballadores dels escorxadors que havien pres consciència del que s’havia de fer[9]. L’organització també ha intentat acabar amb l’opacitat a través d’incursions per a instal·lar-hi càmeres ocultes pròpies[10], accions que han acabat portant els seus membres davant els tribunals[11].
La repercussió d’aquella denúncia d’L214 conduí cap a una comissió d’investigació a l’Assemblea Nacional presidida pel diputat d’esquerres Olivier Falorni, d’on sorgí una proposta de llei per a la Instal·lació obligatòria de càmeres a tots els escorxadors de França que fou aprovada per l’Assemblea el gener del 2017[12]. Des del benestarisme s’aportaren tots els arguments a favor de la iniciativa, inclosos els beneficis que generaria per a la indústria gràcies al benestar animal i la seguretat de les persones consumidores[13]. Emmanuel Macron incorporà l’obligatorietat de les càmeres als escorxadors a les seues promeses per a les eleccions presidencials d’abril-maig del 2017.
Però, passades les eleccions i arribat el moment de la veritat, es posà de manifest l’enorme poder de la indústria. La llei definitiva fou aprovada el 28 de maig del 2018, amb una esmena que la convertia en merament estètica[14]. Amb unes poques dissidències entre el grup de la República en Marxa, la majoria optà per iniciar una prova de dos anys amb els escorxadors que decidiren participar de forma totalment voluntària[15]. La prova començà l’abril del 2019 amb la publicació del reglament que desenvolupa aquesta llei[16], i el termini per a que els escorxadors s’hi adheriren s’allargà fins al gener de 2020.
El reglament especifica que les gravacions només han de contindre imatges. No hi ha so: ni el dels terrorífics crits dels animals entre el soroll de les màquines; ni el dels dispars de les pistoles d’atordiment, els colps contra els ferros o el soroll de les pistoles elèctriques; ni el del que fan o diuen les persones operàries. Tota aquesta valuosa i clarificadora informació no existirà, només unes imatges amb l’hora i la data que foren gravades.
Les gravacions sempre estaran sota el control de l’escorxador, que les ha d’usar, sobre tot, a nivell intern. La instal·lació de càmeres sempre ha de comptar amb l’aprovació de la representació de les plantilles, i no es pot establir cap sistema d’accés remot a les imatges (a l’Assemblea Nacional, això s’intentà justificar mitjançant la por a un Gran Germà). Segur que estem davant d’un d’aquests estranys casos que el desacord de les plantilles serà molt ben rebut, qui sap si fins i tot promogut, per les empreses.
Les dades només s’han de conservar durant un mes. La inspecció veterinària incrementa la seua capacitat d’intervenció a tot aquest període i no només al que veja mentre roman a l’escorxador, però igualment haurà de visionar in situ totes aquestes imatges i, en el seu cas, seleccionar les que puguen demostrar irregularitats o vulneracions de les normes per a incorporar-les als procediments corresponents. És a dir, que estem davant de la típica quadratura del cercle en les normatives benestaristes, on les coses són teòricament possibles i materialment impossibles a la mateixa vegada, per a que la indústria tinga la paella pel mànec i convertisca allò que anava a ser un instrument de control en una eina de justificació de tot el que fan.
L’escorxador també pot conservar imatges amb finalitats formatives, però, en aquest cas, no s’ha de poder identificar a cap persona que isca en elles. Òbviament, eixes imatges sempre s’ajustaran pulcrament a la normativa, seran presses cinematogràfiques que la indústria presentarà com la única veritat i que tindran poc de formatives, ja que l’autèntica formació es continuarà fent de paraula, lluny de les càmeres, en el més profund de l’escorxador. Les accions d’infiltració i de càmera oculta, amb tots els riscos i conseqüències que comporten, es fan tan necessàries o fins i tot més que abans de la llei.
Amb aquesta perspectiva, ens podem témer que l’esmentada consulta del Ministeri de Consum espanyol deixa la porta oberta al mateix desenllaç. No és gens tranquil·litzadora quan diu que “la instal·lació de càmeres de videovigilància als escorxadors constituirà una eina obligatòria pels operadors, que incorporaran el visionat de les gravacions als controls del benestar animal que porten a terme”, o que “es pretén dotar les autoritats competents d’una eina addicional i complementària, que les servisca e per a controlar el compliment de la normativa de benestar animal”.
Com i quan accediran les autoritats competents a les imatges? Fins a quan es conservaran? Com garantiran el dret a la informació de la ciutadania tot mantenint, cosa fàcil de fer, els drets de les persones treballadores i la seua intimitat? La tramitació legislativa transformarà l’obligatorietat en voluntarietat, de forma sobtada i sorprenent, mitjançant una esmena d’última hora que escoltarà les raons dels lobbies carnis?
Com he fet moltes vegades, torne a posar l’exemple del reglament valencià de bous al carrer, un instrument legal que estableix mesures de “benestar animal” per a una pràctica que consisteix en linxar bous i vaques per diversió, en tancar-los per a que la gent els assetge en grup entre els crits i els riures del públic, mentre els animals es desesperen mirant de trobar una fugida impossible.
El reglament estableix les habituals definicions i prohibicions de “maltractaments innecessaris”, com a forma de justificar els necessaris. Recordem que el benestar animal no és més que això, i per això té “coherència” a dins d’un laboratori, d’un escorxador o, fins i tot, una plaça on es tortura salvatgement un bou fins a la mort com a espectacle. També estableix una sèries de mesures per a vigilar que no es produïsquen eixos “maltractaments innecessaris”, mesures que només són possibles sobre el paper. La meua prohibició favorita sempre ha estat la de participació de persones sota els efectes de l’alcohol mentre els bars tenen les portes obertes de bat a bat, fins i tot als carrers que són a dins de la zona tancada per al recorregut del bou o de places portàtils.
Per suposat, el reglament designa als mateixos organitzadors dels linxaments per a “garantir” aquests controls. I, per suposat, aquest controladors que es controlen a ells mateixos afirmen que tot rutlla perfectament. Afirmen que mai s’agredeix un animal, que cap participant ha estat mai borratxo o que mai hi ha menors a dins dels recorreguts… excepte quan són gravats o pateixen una enganxada i han de rebre atenció d’urgència. És just en eixe moment que esdevenen excepcions extraordinàries, sense que a les nostres autoritats els haja semblat mai estrany que el 100% d’aquestes excepcions ho siguen perquè han estat documentades o han acabat tan malament.
Però, si el reglament necessita reformes és en benefici dels explotadors, que ja van prou collats. Res de més dotació mèdica o de controls veterinaris, que costen molts diners. Fa temps que una part del govern valencià està entestada en dotar de legalitat als correbous d’embolats (que es fan sense cap problema malgrat que van contra el reglament vigent) a l’embolat de vaques o als que espectacles amb menors torturant animals. El reglament està al servei de l’explotació i ho ha d’estar completament, amb total prevalència sobre la seguretat de les persones i, més encara, sobre un “benestar animal” que sempre es pot ajustar a les necessitats de l’explotació. El reglament sobre benestar animal està només per a que l’explotació puga dir que hi és.
La consulta del Ministeri de Consum sobre les càmeres als escorxadors diu que “la ciutadania, organitzacions i associacions que així ho consideren, li poden fer arribar les seues opinions sobre els aspectes plantejats al qüestionari”. La meua opinió és que hauria de culminar en una mesura de control obligatòria, permanent i efectiva, mai en una aparença al servei de la indústria càrnia.
———
[1] Garcia Pereira, Mauricio, Maltrato animal, sufrimiento Humano, Barcelona, Península, 2019, https://www.txalaparta.eus/es/libros/maltrato-animal-sufrimiento-humano
[2] Diario Veterinario, redacció, 06/10/2020, Preparan un Real Decreto para instalar sistemas de videovigilancia en mataderos, https://www.diarioveterinario.com/t/2111477/preparan-real-decreto-instalar-sistemas-videovigilancia-mataderos
[3] animalshealths.es, enllaç a la Consulta publica previa. Proyecto de real decreto relativo a la instalación de sistemas de videovigilancia en los mataderos para el control del bienestar animal, https://www.animalshealth.es/fileuploads/user/Real_Decreto_relativo_a_la_instalacion_de_sistemas_de_videovigilancia_en_los_mataderos_para_el_control_del_bienestar_animal.pdf. Última consulta: 22/10/2020.
[4] https://www.equaliaong.org/conocenos
[5] Equalia, Nuestro Trabajo, Ley de cámaras devideovigilancia en mataderos. Mejorando el control de la cadena alimentaria, https://www.equaliaong.org/ley-camaras-matadero
[6] El Salto, María R. Carreras, 26/09/2020, ¿Cámaras de videovigilancia para asegurar el bienestar animal en mataderos? https://www.elsaltodiario.com/industria-alimentaria/camaras-videovigilancia-bienestar-animal-mataderos
[7] Igualdad Animal, redacció, 30/06/2016, Nuevas imágenes con cámara oculta en mataderos franceses revelan la realidad que se nos oculta, https://igualdadanimal.org/noticia/2016/06/30/nuevas-imagenes-con-camara-oculta-en-mataderos-franceses-revelan-la-realidad-que-se/
[9] Igualdad Animal, Voces Animales, YouTube, 16/09/2020, La realidad de los mataderos, Silvia Barquero entrevista a Mauricio García Pereira, extreballador de l’escorxador de Lemotges que gravà les imatges a dins dde les seues instal·lacions, https://www.youtube.com/watch?v=nXaYSXSmAds&feature=youtu.be
[10] Ouest France, redacció, 10/06/2017, L214. Deux militants jugés pour avoir caché des caméras dans un abattoir [L214. Dos activistes jutjats per intentar amagar càmeres en un escorxador], https://www.ouest-france.fr/economie/agriculture/elevage/l214-deux-militants-juges-pour-avoir-cache-des-cameras-dans-un-abattoir-5053159
[11] Le Figaro, redacció/AFP, 04/09/2017, Caméras dans un abattoir: amende requise contre les deux militants L214 [Càmeres en un escorxador: es reclama una multa contra els dos activistes L214], https://www.lefigaro.fr/actualite-france/2017/09/04/01016-20170904ARTFIG00011-deux-militants-l214-juges-pour-avoir-cache-des-cameras-dans-un-abattoir.php
[12] Igualdad Animal, redacció, 20/01/2017, Francia aprueba cámaras en mataderos tras escándalo por crueldad, https://igualdadanimal.org/noticia/2017/01/20/francia-aprueba-camaras-en-mataderos-tras-escandalo-por-crueldad/
[13] La Fondation Droit Animal, Florian Sigronde Boubel, 18/01/2017, Contrôle vidéo en abattoir: une analyse [Monitoratge de vídeo als escorxadors: una anàlisi], https://www.fondation-droit-animal.org/92-controle-video-en-abattoir-analyse/
[14] Huffpost, redacció/AFP, 28/05/2018, Les caméras dans les abattoirs seront expérimentées mais pas obligatoires, L214 voit rouge [Les càmeres dels escorxadors seran provades però no obligatòries, L214 “voit rouge”], https://www.huffingtonpost.fr/2018/05/27/videosurveillance-dans-les-abattoirs-lassemblee-nationale-vote-en-faveur-dune-experimentation_a_23444795/
[15] LOI n° 2018-938 du 30 octobre 2018 pour l’équilibre des relations commerciales dans le secteur agricole et alimentaire et une alimentation saine, durable et accessible à tous [LLEI per a l’equilibri de les relacions comercials del sector agrícola i alimentari i dels aliments saludables, sostenibles i accessibles per a tothom], art. 71, JORF (Journal Officiel de la République Française) nº 0253, 01/11/2018, https://www.legifrance.gouv.fr/loda/article_lc/LEGIARTI000037549185/2018-11-02/
[16] Décret n° 2019-379 du 26 avril 2019 relatif à l’expérimentation de dispositif de contrôle par vidéo en abattoir [Decret relatiu a l’experimentació de dispositius de monitorització de vídeo en escorxadors], NOR: AGRG1910065D, JORF nº 0100, 28/04/2019, https://www.legifrance.gouv.fr/jorf/id/JORFTEXT000038424957/
Animalisme en valencià 