Jesús Frare.
http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1601_CAI/CAI_1601_C05/web/html/WebContent/u3/a1/continguts.html
La setmana passada arribava un estudi (altra vegada[1]) d’aquests que donaven titulars com “els vegans tenen un 43% (sic) més de possibilitats de trencar-se els ossos”[2], “eliminar la carn de la dieta augmenta el risc de fractures”[3], “si ets vegà o vegetarià, li està passant això als teus ossos (els omnívors, els que menys)”[4] o, fins i tot, “La ciència detecta altre (sic) dany a la salut per ser vegà”[5]. Si he d’elegir, em quede amb l’article d’RT[6] ja que, al menys, inclou un enllaç directe l’estudi publicat a BMC[7].
Aquest treball parteix de la macroenquesta europea EPIC-Oxford, que els Campbell descriuen, a L’Estudi de Xina, com un enquesta molt extensa que reuní dades sobre la ingesta de fibra i càncer colorectal amb 519.000 persones de tota Europa i que detectà una major propensió a la malaltia de les que consumien menys fibra a través dels aliments (és a dir, fruita i verdures)[8].
La investigació sobre les fractures ha fet servir unes 65.000 enquestes de persones del Regne Unit que participaren a l’estudi EPIC. Ens expliquen que aquestes persones complimentaren uns qüestionaris “sobre dieta, característiques sociodemogràfiques, estil de vida i història clínica” que es recopilaren entre 1993 i 2001, i que se les feu un qüestionari de seguiment al 2010. La informació sobre les fractures patides per aquestes persones s’obtingué directament, previ consentiment, dels historials clínics al Servei Nacional de Salut britànic.
Per tant, s’han recollit dades sobre fractures que han requerit hospitalització, que foren 3.941 per a una mitjana de 17,6 anys de seguiment (unes persones feren el primer test abans que les altres). Després, les classificaren com a fractures de braç (húmer, radi i cúbit), maluc (incloent el coll del fèmur), cama (fèmur, ròtula, tíbia i peroné), turmell i altres llocs principals (clavícula, costella i vèrtebres).
A l’estudi reconeixen que no han pogut diferenciar les fractures per impactes violents en accidents ja que, malgrat que la informació ve directament dels historials mèdics, “no es disposaven de dades sobre les causes de les fractures”. Tampoc han tingut accés a informació sobre fractures menys greus que no requereixen hospitalització. A mi em sembla una informació molt rellevant, ja que si les fractures són causa d’accidents laborals, esportius, de trànsit, etc., crec que la dieta de les víctimes tindrà poca rellevància. També hi ha fractures, com les de braç, que en la majoria de casos no requereixen hospitalització.
Altra dada important és que la gran majoria de les persones que participaren a l’estudi són dones, amb la curiositat que el percentatge d’aquestes entre el grup de consumidores de carn és fins i tot major que entre les veganes (76’9 i 63,9%, respectivament). Pel que fa al percentatge de veganes no representa la proporció real que es veu a l’activisme antiespecista i, pel que fa al de càrnies, tapa el nostre consum de carn tan masculí i patriarcal.
El grup vegà està format per 1.982 persones (1.266 dones) que patiren 147 fractures (aquestes dades representen un 3,61% i 3,73% dels totals, respectivament). És el grup més jove, amb una mitjana d’edat és de 39 anys (el de càrnies té 50). Fumen prop de l’11%, i entre totes beuen una mitjana de 8,3g d’alcohol. Mengen una mitjana de 1.750 kcal al dia i tenen un IMC mitjà de 22,1, el més baix de tots els grups. Només el 51% pren suplements dietètics, cosa que hauria d’incloure els de B12.
Diuen que aquest grup vegà, juntament amb el vegetarià, representa un dels punt forts de l’estudi per tractar-se “d’un gran nombre de persones que no mengen carn amb un seguiment prolongat”. Després, però, reconeixen limitacions generades per aquest nombre de persones: “la nostra interpretació està limitada pel xicotet nombre de casos de cada estrat en aquestes anàlisis, sobretot a causa de la una forta correlació entre el grup de dieta i l’IMC, que resulta en molt poques persones veganes de la categoria d’IMC més alt, i viceversa, un nombre comparativament xicotet de consumidores de carn amb un IMC baix”.
Amb totes aquestes dades fan càlculs estadístics amb els que conclouen que les persones veganes tenen “riscs més elevats de fractures totals”, que es resumeixen en un un inclement d’uns 19 casos per cada 1.000 en comparació amb les persones càrnies. Per fractures específiques, el risc més alt és a les de maluc, amb un increment de 15 per cada 1.000 en persones càrnies. Eixe inclement del 43% en el risc de fractures que es destaca als titulars s’agafa com un clau roent, i de forma prou aleatòria, a una dada sobre fractures específiques que en cap cas permet traure eixa conclusió.
Relacionen l’increment de risc amb els IMC mes baixos de les persones veganes (diuen que, amb major pes, més amortiment dels impactes en caiguda, millor producció d’estrogen o ossos més forts) i la menor ingesta de calci i proteïnes: “en aquest estudi i en d’altres anteriors, les persones veganes tenien una ingesta de calci substancialment inferior a la d’altres grups dietètics, ja que no consumeixen productes lactis, una de les principals fonts de calci de la dieta, mentre que les vegetarianes i veganes tenien una ingesta de proteïnes inferior de mitjana”.
Altra vegada amb la cantarella dels lactis i el calci. Topem amb els condicionants ideològics de l’estudi: ens subratllen la “càrrega important per als sistemes de salut a tot el món” de les fractures òssies, i ens diuen que volen establir relacions entre aquestes i les dietes sense carn i lactis. Després d’afirmar que “pocs estudis previs havien examinat la relació de les dietes vegetarianes amb el risc de fractura”, ens confessen que l’objectiu principal és trobar una relació entre la ingesta de productes animals i la salut òssia.
L’estudi no és del tot concloent pel que fa a la ingesta de calci i proteïnes pel que fa al major nombre de fractures en persones veganes i, a causa d’això, es lamenten que “una anàlisi detallada de les associacions d’aliments específics, com la carn o els productes lactis, amb risc de fractura està fora de l’abast de l’estudi actual”. Afirmen que aquest camí “s’hauria d’explorar en estudis posteriors”, i acaben proposant que “la investigació futura també s’hauria de centrar en els possibles efectes d’altres nutrients o marcadors biològics sobre els riscos de fractures, per exemple, la vitamina D circulant, la vitamina B12 o el factor de creixement similar a la insulina (l’IGF-I), que poden variar segons el grau d’aportació d’aliments d’origen animal”. Novament, a les conclusions, parlen “d’avaluar el possible paper d’altres nutrients que són abundants als aliments d’origen animal”.
Segueixen la línia d’estudis que relacionen la ingesta de calci amb la salut òssia, i d’altres que indiquen que la ingesta de proteïna augmenta l’absorció intestinal de calci i estimula la producció d’IGF-I. Hi ha exemples com el dels estudis adventistes, que estableixen que les persones que menjaven carn tres, quatre i més vegades a la setmana (per sobre de les recomanacions de l’OMS) tenien menys riscs de fractura.
Davant d’aquestes condicionants ideològics, la pregunta del milió és si hi ha finançament de la indústria càrnia pel mig i, com sempre, la resposta és que si. Un dels principals finançadors del treball ha estat el projecte LEAP[9] (Livestock, Environment and People: ramaderia, medi ambient i persones), que compta amb el suport de la potent fundació Welcome[10] (Our Planet, Our Health: el nostre planeta, la nostra salut). Així s’indica a l’apartat de finançament, on s’afirma que “les entitats finançadores no tingueren cap paper en el disseny i la realització de l’estudi; recopilació, gestió, anàlisi i interpretació de les dades; preparació, revisió o aprovació del manuscrit; i decisió d’enviar el manuscrit per a la seua publicació”.
LEAP té com a objectiu “comprendre els efectes sobre la salut, el medi ambient, els aspectes socials i econòmics de la producció i el consum de carn i lactis per proporcionar evidències i eines perquè les persones amb capacitat de decisió puguen promoure dietes saludables i sostenibles”[11]. A primera vista, el plantejament sembla honest: “la carn pot ser una font important d’alguns nutrients, però també hi ha proves que un elevat consum de carn pot augmentar el risc d’alguns tipus de malalties cròniques. La producció ramadera també és una font important de gasos d’efecte hivernacle i altres contaminants, augmenta l’escassetat d’aigua en algunes regions i pot agreujar l’erosió del sòl. No obstant això, la ramaderia proporciona ocupació a gran escala i el comerç de bestiar i productes alimentaris relacionats és un component bàsic de l’economia de molts països”.
Jo, però, no puc evitar veure un grup de pressió cap a les “persones amb capacitat de decisió” per a tombar la balança a favor de la indústria a partir d’eixa importància per a l’economia de molts països, l’ocupació a gran escala i el comerç. Un grup de pressió que necessita d’estudis com aquest que, seguint la seua manera d’argumentar, té un “elevat risc” de generar titulars a mida de la indústria sense importar que estiguen poc ajustats al seu contingut. No calen complexos càlculs amb intervals de confiança o tests de Wald: a simple vista es veu que la generació d’aquests titulars tendenciosos per les oficines de premsa de la indústria d’explotació animal està a prop del 100%.
I si, són els mateixos grups de pressió que després mouen als seus nutricionistes de guàrdia per a, si cal, desmentir l’OMS i dir que no ens hem de prendre les coses molt a la valenta[12]. Especialment, quan les dades dels estudis no els són gens favorables.
———
[1] Animalisme CAT, Jesús Frare, 17/09/2019, La colina feta turó. Notícies que són “consells” de la indústria càrnia, https://animalismecat.blogspot.com/2019/09/la-colina-feta-turo-noticies-que-son.html
[2] RAC1, redacció, 23/11/2020, https://www.rac1.cat/societat/20201123/49634591727/vegans-dieta-vegana-fractura-trencar-ossos-proteina-calci-maluc-estudi-oxford.html
[3] Levante-EMV, Europa Press, 23/11/2020, https://val.levante-emv.com/vida-y-estilo/salud/2020/11/23/eliminar-carne-dieta-aumenta-riesgo-25051270.html
[4] El Confidencial, Alimente, Álvaro Hermida, 24/11/2020, https://www.alimente.elconfidencial.com/nutricion/2020-11-24/fracturas-odeas-veganismo-vegetarianismo_2844391/
[5] Redacción Médica, redacció, 28/11/2020, https://www.redaccionmedica.com/secciones/sanidad-hoy/vegano-vegetariano-problemas-salud-dieta-huesos-fracturas-5490
[6] RT, Yves Herman-Reuters, 24/11/2020, https://actualidad.rt.com/actualidad/374455-estudio-sugiere-veganos-pueden-correr
[7] Tong, T.Y.N., Appleby, P.N., Armstrong, M.E.G. et al., Vegetarian and vegan diets and risks of total and site-specific fractures: results from the prospective (Dietes vegetarianes i veganes i riscos de fractures totals i específiques: resultats de la prospectiva), EPIC-Oxford study. BMC Med 18, 353 (2020). https://doi.org/10.1186/s12916-020-01815-3, https://bmcmedicine.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12916-020-01815-3
[8] Campbell, T. Colin, Campbell, Thomas M. II, El Estudio de China, Dallas, BenBella, 2012, p. 194-195.
[9] https://www.leap.ox.ac.uk/home
[10] https://wellcome.org/what-we-do/our-work/our-planet-our-health
[11] LEAP: sobre el projecte. https://www.leap.ox.ac.uk/about
[12] Animalisme CAT, Jesús Frare, 02/11/2015, El nostre argument sempre ha estat la justícia. Avaluació pel CII sobre el Càncer (OMS) del consum de carn, https://animalismecat.blogspot.com/2015/11/el-nostre-argument-sempre-ha-estat-la.html
Animalisme en valencià 