Jesús Frare.
La matança de centenars d’animals a un vedat tancat de Portugal ha causat una forta onada d’indignació al país. Altra vegada, s’ha provocat una atenció no desitjada sobre l’explotació animal i els seus negocis, posant el focus sobre pràctiques i sobre legislacions i normatives que les emparen. De nou, han hagut de desplegar els vells discursos de la irregularitat i l’excepció i s’han hagut de desmarcar de fets i persones. De nou, han arribat els habituals anuncis d’exhaustives investigacions i de les reformes legals que penalitzen allò que, lamentablement, no està fora de la norma.
L’escàndol esclatà el 20 de desembre[1], quan es descobriren les publicacions a les xarxes dels autors de la matança. Es vantaven d’haver portat 16 caçadors a massacrar 540 animals: We did it again! Ho hem tornat a fer!, deien, per a anunciar una “supermonteria” de rècord[2]. Les fotografies mostren una enorme estesa de cadàvers de cérvols, daines i uns quants senglars. Uns individus posen orgullosos i somrients, i una parella s’abraça envoltada dels “trofeus”.
La matança es produí el 17[3]. Els testimonis conten que els tirs es sentien cada 10 segons, durant hores. “Tirs, tirs, tirs i tirs”. Dedueixen que, sobre qualsevol punt de la tanca que envolta aquesta enorme propietat, es muntà una espècie de mur d’afusellament[4]. Senzillament, no es creïble que ni els millors caçadors puguen matar més de 500 animals en un sol dia. Aquests personatges els mataren un a un, mentre restaven immòbils davant d’una tanca o es llançaven frenèticament contra ella.
A Portugal, aquests tipus d’explotacions cinegètiques s’anomenen zones de caça turística, i son equivalents als vedats tancats recollits per la legislació espanyola. Si, estan envoltats per una tanca, i els animals que fugen s’acaben topant amb ella[5]. Són moltes vegades les que hem sentit a parlar de les caceres en llauna, tantes com ens les neguen. Resulta que els espais on les fan, i on han arribat a matar individus “exòtics” desnonats i venuts a preu de saldo per circs i zoos, compten amb una regulació específica. Estan reservades per als caçadors privilegiats que poden pagar els preus d’un èxit assegurat, sense haver de cansar-se molt.
Aquest vedat tancat es coneix com la Quinta da Torre Bela i es troba a Manique do Intendente, terme d’Azambuja, districte de Lisboa. Amb més de 1.100 hectàrees, es considera el major vedat tancat d’Europa. La titularitat és de la Sociedade Agrícola da Quinta da Visitação, SAG Lda.[6], que ha estat relacionada amb l’Isabel Dos Santos (filla de l’expresident congolès[7], considerada la primera dona bilionaria d’Àfrica i investigada per corrupció[8]). Comptava amb una llicència d’explotació cinegètica per a jornades de caça major, que a Portugal es poden realitzar en divendres, dissabtes, diumenges i festius[9]. El 17 de desembre era dijous, i no era festiu.
Pel que fa a l’empresa espanyola organitzadora de la matança, té el poc sorprenent nom de Huntings Spain and Portugal Monteros de La Cabra. Amb seu a Badajoz, fou fundada fa 25 anys per Mariano Morales i Virginia Rodríguez, eixa parella que posa abraçada entre cadàvers. Es dediquen a organitzar paquets turístics com aquest, pel que els participants han pagat entre 7.000 i 8.000€ cadascun[10].
S’ha relacionat la matança amb el projecte de central fotovoltàica, incompatible amb la pràctica cinegètica per motius de seguretat, que podria ocupar una part molt important d’aquesta finca (775 hectàrees amb 638.000 panells solars). Segons informa el partit animalista PAN, el projecte té l’estudi d’impacte ambiental en fase de consulta pública fins al proper 20 de gener[11]. Hi ha qui insinua una “liquidació d’estoc” que ha permet l’empresa portuguesa fer caixa amb els 3.000€ rebuts per participant en la matança i amb la carn dels animals, que no es podien encabir en les poc més de 300 hectàrees que es mantindran com a explotació cinegètica.
Les empreses impulsores de la central, Neoen i AuraPower, han eludit tota responsabilitat. L’empresa propietària de la finca també desvincula els fets del projecte, assegurant que si que podia desplaçar els animals lluny de les instal·lacions elèctriques. Diu que es tractà d’un contracte circumscrit a l’activitat habitual i que l’empresa espanyola hauria incomplert, sent l’única responsable d’unes irregularitats de les que la portuguesa no hauria tingut cap coneixement previ.
La indignació general a Portugal també l’han expressat autoritats locals, partits polítics de dins i fora del govern, associacions ecologistes… Exigeixen que s’aclarisquen els fets i es determinen responsabilitats: Com és que s’autoritzà aquesta desfeta? Quina informació tenien les autoritats? Hi hagué cap reacció? Es produí alguna intervenció o cap intent d’evitar-ho? Què s’ha fet de la carn de tots aquests cadàvers?
S’observen els habituals equilibris acrobàtics per a condemnar allò inacceptable, maquillar que no hi ha cap previsió per a evitar uns fets d’aquests tipus, suavitzar que fins i tot poden estar dins de la legalitat perquè les lleis no solen limitar molt l’explotació animal i, òbviament, per a no fer enfadar els explotadors ordenats i discrets que, allunyats de qualsevol excés, compten amb tot el recolzament polític que els cal. Per exemple, el PSD diu que aquests fets “no son dignes d’una societat recolzada en principis d’ètica i responsabilitat”; els i les socialistes d’Azambuja els condemnen igualment, però ens recorden que no tenen res contra la caça “si es fa per a mantindre l’equilibri cinegètic”.
Totes les mirades es situen sobre el govern i l’administració central, amb les competències sobre la matèria. Per suposat, la condemna és enèrgica i es parla d’un “acte vil” i d’un “crim ambiental”. João Pedro Matos Fernandes, ministre de Medi Ambient, anuncià la revocació immediata de la llicència del vedat i la presentació d’una denúncia a fiscalia per indicis de crim contra la conservació de la fauna, apuntant tant a les empreses implicades com a les persones que hi participaren en qualitat de “tiradores”. S’ordenà l’ICNF (Instituto da Conservação da Natureza e das Florestas) que s’accelere el procés d’inspecció de les prop de 1.500 explotacions d’aquest tipus a Portugal, per a evitar que es repetisquen uns esdeveniments com aquests. Per suposat, abans d’afirmar que la caça “no és per a matances generalitzades”, Matos Fernandes la justifica com a “recuperadora d’ecosistemes”.
Amb el llenguatge fred i calculat de l’administració, ens comencen a mostrar un marge d’actuació limitat. El vedat tenia la documentació en regla, i podia organitzar monteries. L’ICNF no tenia cap avís sobre aquesta en concret, però la llei no estableix cap obligació de notificar-les prèviament (el ministre es lamenta d’aquest “error legal”, i proposa una reforma per a corregir-lo). Sembla que no es seguiren, això si, els procediments d’identificació i notificació dels animals abatuts: (la legislació portuguesa obliga a identificar cada cadàver amb un segell lliurat per l’administració).
En resum, que pot haver sancions a causa de les dimensions de la matança i, probablement, només a causa d’alguns incompliments menors. Pel que fa a la resta, és cert que hi ha tanques i que els animals no tenen cap escapatòria, però, si la llei empara aquesta instal·lació sense limitar el seu ús, no és il·legal que s’afusellen animals contra ella, com tampoc que es facen alegres fotografies amb els cadàvers per a celebrar la gesta a les xarxes. Jacinto Amaro, president de Fencaça (Federação Portuguesa de Caça) ens ho fa notar quan ens diu que, “tristament, això no és il·legal”.
El PAN denuncia que fa temps que reclama una nova i estricta regulació de la caça pels seus visibles “impactes negatius sobre la biodiversitat, la protecció i el benestar dels animals”. També denuncia que no es pot parlar de recuperació d’ecosistemes o de regulació de poblacions mentre els càlculs es facen només amb la informació d’animals morts que aporten els caçadors. Òbviament, cal fer censos d’animals vius, però la proposta ha estat rebutjada amb els vots del Partit Socialista al govern, del Socialdemòcrata, del Comunista i del CDS-Partit Popular[12].
Aquest suport polític a la caça, que rebutja els controls i les regulacions efectives com ho fan tots els negocis d’explotació animal, és el que genera les condicions per a que es puguen cometre barbaritats que trenquen els silencis. Si eixe suport no es revisa, tot quedarà en declaracions de repulsa que es tornaran a repetir quan es produïsca una nova i incòmoda barbaritat.
El sector, per la seua banda, ha vessat les habituals llàgrimes de cocodril amb l’habitual discurs de l’excepcionalitat que no requeriria cap mesura especial. Es desmarquen dels autors i dels fets, fins al punt de desvincular-los del mateix concepte de caça. “Això no és caça, es pura matança”, diu Joé Luís Bernardino, president de la CNCP (Confederação Nacional dos Caçadores Portugueses). José Maria Gallardo, president de la Federació Extremenya de Caça, rebutja qualsevol relació amb les persones participants i diu que donen una imatge distorsionada de la caça que, segons ell, hauria de ser “ètica” (sense “avantatges excessius”). Hi ha qui diu que la majoria dels animals morts que veiem a les fotografies eren “femelles i exemplars defectuosos” i, per tant, indignes per a caçadors que mereixen aquest nom.
Fins i tot l’empresa portuguesa ha emés un comunicat en el que rebutja tota responsabilitat i condemna “la forma il·legítima” com es feu aquesta monteria. Insisteixen en la vulneració del contracte signat i es reserven accions legals per haver estat la primera i, de moment, única perjudicada amb la revocació dels permisos de caça. A més, ens recorden que la seua ha estat una gestió cinegètica exemplar, amb una llarga contribució al “manteniment de la biodiversitat i la sostenibilitat ambiental” i la reintroducció d’espècies de caça major “abans extintes”[13] (si, eixes amb els que han fet diana contra una tanca).
Els agrade o no als caçadors i a la gent de la política que els dóna suport, els de “ho hem tornat a fer” són dels seus. Ho són, però sense el pudor i la prevenció que dóna sentir-se vigilat i amenaçat per un temut canvi de paradigma que ja té profunds fonaments. Aquesta “inconsciència” es pot trobar a totes les formes d’explotació animal, ensenyant les seues vergonyes: recorde aquell individu que matà un cavall d’un tir al cap mirant a càmera, afirmant que ho feia perquè podia i que la gent vegana es podia fer fotre. La gent dels bous al carrer també es vanta dels seus “rècords” amb aires de celebració d’una gran gesta, mostrant amb un cert gest de ràbia dades i dimensions que habitualment volen amagar.
Potser que tot siga producte de la mateixa por que mou als discrets, cridant amb una amarga alegria que han tornat a fer allò que tenen por de no tornar a fer. Espere que siga molt prompte.
———
[1] Fundamental, redacció, 20/12/2020, Massacre na Torre Bela em Azambuja: 540 animais chacinados numa montaria assassina, https://www.fundamental-diario.pt/2020/12/20/massacre-na-torre-bela-em-azambuja-540-animais-chacinados-numa-montaria-assassina/
[2] Visão, Nuno Miguel Ropio, 21/12/2020, Mais de 500 animais abatidos a tiro em montaria na Torre Bela: “O que ali aconteceu é desprovido de ética”, https://visao.sapo.pt/atualidade/sociedade/2020-12-21-mais-de-500-animais-abatidos-a-tiro-em-montaria-na-torre-bela/
[3] Noticias ao minuto, redacció, 21/12/2020, 540 animais abatidos na Azambuja. “Matar por regozijo é desumano”, https://www.noticiasaominuto.com/politica/1651537/540-animais-abatidos-na-azambuja-matar-por-regozijo-e-desumano
[4] El Confidencial, Pablo López, 01/01/2021, Portugal investiga la montería de la vergüenza: 540 animales abatidos por cazadores españoles, https://www.elconfidencial.com/espana/galicia/2021-01-01/portugal-investiga-540-animales-abatidos-por-cazadores-espanoles_2890947/
[5] El Mundo, David Vigario, 23/12/2020, Portugal abre una investigación por una montería donde cazadores españoles abatieron 540 animales cercados, https://www.elmundo.es/espana/2020/12/23/5fe3818421efa0cb6f8b45be.html
[6] Público, Jorge Talixa, 21/12/2020, ICNF abre processo de averiguações à morte de 540 animais em montaria na Azambuja, https://www.publico.pt/2020/12/21/local/noticia/montaria-levou-morte-540-animais-gera-revolta-azambuja-1943781
[7] El País, Javier Martín del Barrio, 24/07/2017, 38 años después, Angola elige a un presidente y no es Dos Santos, https://elpais.com/internacional/2017/07/24/actualidad/1500890961_104962.html
[8] El País, Javier Martín del Barrio, 24/01/2020, Hallado muerto en Lisboa el gestor financiero de la mujer más rica de África, investigada por corrupción, https://elpais.com/internacional/2020/01/23/actualidad/1579784263_232158.html
[9] Visão, Nuno Miguel Ropio, 21/12/2020, ICNF abre averiguação a abate de 540 animais por caçadores espanhóis, https://visao.sapo.pt/atualidade/sociedade/2020-12-21-icnf-abre-averiguacao-a-abate-de-540-animais-por-cacadores-espanhois/
[10] MAGG, Rafaela Simões, 23/12/2020, Abate de animais na Azambuja. Caçada foi organizada por empresa espanhola, https://magg.sapo.pt/atualidade/artigos/abate-de-animais-na-azambuja-cacada-foi-organizada-por-empresa-espanhola
[11] PAN – Pessoas Animais Natureza, Facebook, 21/12/2020, MATAR POR REGOZIJO É DESUMANO!, https://www.facebook.com/PANpartido/posts/3704390479622020
[12] PAN PESSOAS-ANIMAIS-NATUREZA, redacció, 21/12/2020, Posição do PAN sobre a morte de mais de 500 animais numa montaria na Azambuja, https://www.pan.com.pt/posicao-do-pan-sobre-a-morte-de-mais-de-500-animais-numa-montaria-na-azambuja/
[13] Público, Lusa, 24/12/2020, Herdade da Torre Bela descarta qualquer responsabilidade no abate dos 540 animais, https://www.publico.pt/2020/12/24/sociedade/noticia/herdade-torre-bela-descarta-qualquer-responsabilidade-abate-540-animais-1944140
Animalisme en valencià 