Jesús Frare.
La gestió del Centre de Protecció Animal de l’Alcoià i el Comtat ens ofereix el mateix guió de sempre, fins i tot quan les bones intencions són evidents sobre el paper d’un plec de condicions tècniques que ha estat treballat pensant en els animals. Eixes bones intencions es perden al mig d’una boira burocràtica d’on ix victoriosa una empresa privada que fa negoci amb la “recollida” d’animals i que ha eixit sencera dels jutjats, gràcies a un marc mental (un més) que fa que el garantisme de les lleis jugue contra les víctimes.
La bona intenció començà abans de l’elaboració del plec, quan la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat[1] decidí dotar-se d’un refugi d’animals propi. Acompanyar les paraules de pressupost, deixant de banda els pretextos, representa un salt qualitatiu important al País Valencià. El defensen com “un dels projectes més importants de la Mancomunitat”, que “respon a les necessitats de les comarques en relació a l’abandonament d’animals”. Afirmen que millorarà la situació, “tal com demanava la ciutadania, les associacions i els ajuntaments”[2].
La finalització del projecte ha requerit molts d’esforços. Situat al municipi de Muro, les obres s’acabaren a finals del 2018. Encara restava per obtindre una declaració de nucli zoològic[3] que no havia acabat el seu tràmit quan, al desembre de 2019, s’inicià el procés de licitació de la gestió del refugi[4]. Al plec de condicions tècniques[5] del que ha sorgit la polèmica podem veure que és una instal·lació per a gossos i gats, i que es pot acollir de manera transitòria “xicotets mamífers, aus, amfibis i rèptils no perillosos”. Compta amb 20 gàbies per a gossos que ocupen 240m2, més altres dues per a gats en 60m2. En funció de les lleis vigents, que calculen les ocupacions màximes en relacions de pes dels animals amb l’espai, s’estableix que hi poden acollir entre 40 i 60 gossos i 50 gats. Com que és a una zona aïllada, està dotat amb una fossa sèptica i un fossat d’abocaments (amb “depuradora d’oxidació total”), més una instal·lació solar pel consum elèctric bàsic i un generador auxiliar dièsel.
Les protectores d’Alcoi, Muro i Cocentaina[6] denuncien, també amb una recollida de signatures a Change.org[7], que entre les dues candidatures a la gestió s’ha optat per l’opció menys ètica. La presenten com una empresa privada que diu que no és una protectora, que es dedica al control de plagues, que veu un risc per a la salut en els animals abandonats i que ha fet declaracions públiques dient que no és possible el sacrifici zero sense una determinada dotació econòmica, superior al que han oferit per guanyar el concurs. “Han tingut obert un procediment judicial per maltractament animal, i ha estat denunciada en xarxes moltes vegades pel tracte que dóna als animals”.
Aquesta empresa és Esprineco SL, una gossera de Mazarrón (Baix Guadalentí, Múrcia) que presta el “servei de recollida” a diversos municipis. El 2014, fou denunciada per la protectora ACTIN-Múrcia a causa de la mort per parvovirosis i lesions de 20 gossos que havia rescatat d’aquesta gossera. La investigació posterior, amb informes veterinaris i diversos testimonis de particulars i protectores sobre les pràctiques a la gossera, parla d’una alimentació insuficient d’uns animals plens de paràsits, tancament de gats aterrits a gàbies amb gossos o falta d’assistència veterinària davant lesions o malalties greus.
La denúncia, que aspirava a una condemna per maltractament animal, mobilitzà el suport animalista i fou mereixedora d’un premi amb dotació econòmica per a tirar endavant el procés judicial[8]. Fou abans de la reforma del codi penal vigent hui[9], amb un redactat més ample per a que casos com aquest no es puguen escapar de la definició de maltractament animal. Aleshores, malgrat les imatges dures i els testimonis, la instrucció tancà la porta a considerar el delicte i la protectora abandonà el procés. Esprineco ho aprofita per treure pit, dient que no té cap condemna i que compleix amb lleis, normatives i plecs[10], i fins i tot ha denunciat representats públiques que han recordat els fets del 2014 per a rebutjar la seua contractació[11].
La Mancomunitat també s’acull als procediments i a les lleis com la 4/1994 de protecció d’animals de companyia de la Comunitat Valenciana, tristament famosa perquè no s’ha reformat en 27 anys malgrat que ja nasqué sent insuficient. Diuen que cal tirar endavant el procés d’adjudicació del servei, després que els dos anteriors hagueren restat deserts, per a acabar amb el retard considerable en l’apertura d’un equipament que és molt necessari. Que, en compliment de les lleis, s’ha de fer amb l’empresa que ha obtingut major puntuació.
Per a tranquil·litzar la ciutadania, recorden que el plec de condicions s’ha de complir obligatòriament, i que es comptarà amb la vigilància d’una Comissió de Seguiment on seran convidades a participar “les protectores de la comarca i altres entitats animalistes”[12]. La Junta de Govern de la Mancomunitat (després de recordar-nos que l’expedient ha estat aprovat per tots i totes les seues membres, “amb representació de PSOE, Compromís, PP i independents”, com si volgueren deixar en evidència a qui se’n vulga desmarcar ara) informa que ja està feta la proposta tècnica d’adjudicació, i que només resta el tràmit de presentació de documentació per part d’Esprineco[13].
Els plecs de condicions. Aquests documents, que es poden llegir a través de la Plataforma de Contractació Pública[14], ja ha estat convertit discursivament en un escut de protecció dels animals davant qui hauria de rescatar-los, protegir-los i tindre cura d’ells. Si això ja fa pensar que els mecanismes de protecció animal grinyolen perillosament, diversos aspectes del text confirmen aquesta preocupació.
Segons el plec de condicions tècniques, el servei està previst per a la recollida de gossos i gats abandonats (les colònies continuen sent responsabilitat dels ajuntaments). Certament, s’estableix el principi d’”eliminació zero”, que no permet el sacrifici per qüestions com l’excés d’ocupació i falta de places, malaltia que tinga tractament, per a reduir o eliminar despeses o per considerar els animals d’adopció difícil. Només caben els sacrificis ordenats per autoritats competents en matèria mediambiental, de protecció animal, de salut pública i de seguretat, i les eutanàsies prescrites pel personal veterinari amb mètodes ràpids i indolors, el mínim de patiment possible i sempre amb sedació prèvia.
Els animals han de tindre alimentació diària, diumenges i festius inclosos, aigua suficient a les gàbies i cura setmanal del seu pelatge. A les gàbies, han de conviure amb animals compatibles per caràcter, mida, edat o estat de salut, i s’ha d’evitar el contacte de femelles en zel amb mascles no esterilitzats. Els recipients del menjar i els abeuradors s’han de netejar i desinfectar diàriament. Han de tindre dues eixides diàries a les zones de solta del centre, i el voluntariat ha de poder passejar-los fora de les instal·lacions. En cas d’emergència, se’ls ha d’evacuar cap a un lloc segur.
Han de comptar amb atenció veterinària, responsable de la seua salut i benestar. Han de ser desparasitats interna i externament, i els han de vacunar correctament. S’han d’esterilitzar tots els animals adults (excepte per prescripció veterinària) i els cadells que isquen adoptats ho han de fer amb un compromís d’esterilització que ha de tindre el seguiment corresponent.
La recollida al carrer s’ha de fer “de forma adequada, dins de la normativa vigent”, de la forma menys agressiva possible i evitant qualsevol patiment. Els vehicles han de ser segurs pels animals i han d’estar protegits de la climatologia, s’han d’ajustar a les necessitats fisiològiques i etològiques de gossos i gats i han d’estar nets i desinfectats. Durant el transport, els animals han d’estar observats, i han de disposar d’aigua i menjar. No es poden usar fàrmacs nocius per a la seua salut, i les sedacions o anestèsies només es poden aplicar en cas de necessitat i per decisió veterinària.
En la defensa del procés, també es subratlla la capacitat de supervisió, d’aplicació de sancions i de rescissió del contracte, amb especial esment per a la comissió de seguiment. Es poden supervisar els usos del refugi, l’estat de les instal·lacions i dels animals i qualsevol altre aspecte del servei. Els registres han d’estar complets i actualitzats, s’han de complimentar fitxes individuals de cada animal i s’han d’entregar a la Mancomunitat diversos informes periòdics.
La Comissió de Seguiment, té capacitat per a revisar el compliment del contracte i per a emetre instruccions. Estarà formada per una representació de la Mancomunitat i d’“aquelles entitats que es consideren”, i tindrà llibertat d’accés a les instal·lacions amb cita prèvia (la Mancomunitat te potestat, però, per a eliminar aquest requisit i permetre les visites sense previ avís). Les entitats que formen part de la Comissió també tenen accés a la informació i a la documentació.
Pel que fa a les sancions, n’hi ha amb consideracions valoratives sense que s’especifiquen els motius. Per exemple, la falta de neteja és, en principi, una falta lleu (de 250 a 500€). Quan és “clarament evidenciable”, passa a ser greu (501 a 1.000€) i quan “posa en perill el benestar animal”, és molt greu (de 1.001 a 3.000€). Passa el mateix amb les irregularitats en els registres d’animals. La falta de cura diària dels animals és falta greu, així com que no estiguen a les instal·lacions adequades o l’incompliment del programa sanitari pel que fa a tractaments no obligatoris. La falta de vacunacions o de la resta d’actuacions obligatòries és falta molt greu. El maltractament animal “que pose en perill l’estabilitat física i etològica de l’animal” també és falta molt greu.
Allò que també es pot llegir. “La Mancomunitat no disposa de mitjans tècnics i personals propis, pel que cap la contractació d’entitats externes”. Molt prompte, es fa evident tot el que cal i no es té. S’ha construït un refugi, però és un edifici fantasma. No ofereix cap protecció als animals front a les “empreses gestores”, que està demostrat que poden ser el pitjor que els animals abandonats es troben al davant. Com diu la dita especista, la rabosa és l’encarregada de tindre cura d’un galliner que és lluny de les cases, els ulls i les oïdes de la gent.
El plec de condicions econòmiques[15] estableix que l’empresa ha de tindre, com a prova de “solvència econòmica i financera”, un volum de negoci anual de 124.026,79€, i com “solvència tècnica o professional”, un cartera de contractes com aquest que sumen 71.899,59€. Com ja ha passat en el cas de Gandia[16], no és aquesta una forma de deixar fora entitats protectores que, com a tals, mai tindran cap “volum de negoci”? Camí franc per a les empreses que tenen el compte de beneficis com a objectiu.
Colpeix la definició d’animal abandonat, que és qualsevol que acaba allà dins i no tinga ningú que el reclame. Estiga recollit al carrer o no, s’haja denunciat la seua desaparició o no, estiga identificat el seu “propietari” o no. S’ha de fer així perquè està permés el que anomenen “donació d’animals”, eufemisme per a l’abandó legal al mateix centre, a cara descoberta, i que contrasta amb l’objectiu de conscienciar contra l’abandonament, d’“educar a la societat” en el respecte als animals i sobre els seus drets. L’únic motiu de sanció previst és pels propietaris de gossos recollits al carrers, que puguen ser identificats i es neguen a recollir-los.
Espanta que la Mancomunitat no es reserve la propietat legal dels animals que, en un termini màxim de 20 dies “s’han d’identificar a nom de l’entitat adjudicatària”. Tot el poder a les seues mans per a decidir sobre el seu futur, fins i tot per a imposar el pagament de despeses a les protectores que els vulguen rescatar. També tenen tot el poder sobre voluntariat i cases d’acollida, que han d’assumir un règim d’extorsió emocional i treballar en benefici de l’empresa mentre pensen en protegir i salvar vides. Si els animals són la “propietat” d’aquesta gossera, els pot traure del refugi, portar-los a la seues instal·lacions i fugir dels controls? Només ho hauria de registrar correctament.
El que vindrà. Cal insistir en la idea del túnel pel que s’ha clavat un projecte pensat pels animals, eixint en mans d’una gossera amb uns antecedents més que preocupants. Eixe túnel té a sobre una muntanya de formes de pensar i prejudicis, coronada amb lleis, procediments i burocràcies. Els animals no són una prioritat i s’ha de mirar molt bé allò que es gasta en elles i ells. No hi ha diners, infraestructures ni personal, tot s’ha de fer de nou. No es rescaten, es “recullen”. Abans que éssers desprotegits en situació de necessitat i protecció, fins i tot són un problema per a la seguretat viària o per a la salut. Es depositen als llocs habilitats, que adquireixen la forma de “punts nets” o dipòsits per a reciclatge. El preu que s’acabarà pagant pel servei, la legalitat del concurs o els drets de qualsevol empresa són més importants que ells, que la seua integritat, que la seua salut, que la seua vida.
Per a les persones de l’Alcoià i el Comptat que no estan d’acord amb això comença una carrera de fons. S’haurà de fer tot el possible per ser a la Comissió de Seguiment, mirant pels animals a dins del refugi. S’hauran de reclamar les visites sense avís previ. S’haurà de vigilar el menjar i l’aigua, les eixides i passejos, l’atenció veterinària, les gestions per a fomentar les adopcions. S’haurà d’escoltar el voluntariat i les cases d’acollida per a saber sobre l’estat dels animals.
Caldrà posar molta atenció en eixa “recollida” que la ciutadania pot fiscalitzar directament. Eixa empresa haurà de notar al clatell l’alè de la gent que grava les intervencions, que deixa constància del lloc, data i hora, que documenta uns animals que es cercaran als registres, fitxes i publicacions. S’haurà de treballar molt per a vetllar pels animals malalts o ferits. Si es registra la seua mort, s’haurà de reclamar la informació sobre allò que s’ha fet per a salvar-los. Si mai apareixen als registres, s’haurà de denunciar.
Totes les irregularitats s’hauran de denunciar, i s’haurà de veure que fa la Mancomunitat al respecte. Això és el que ha hagut de fer sempre l’animalisme: estar a la defensiva, vigilant el sistema especista i d’explotació animal. Potser que aquest plec de condicions facilite una miqueta el treball, però, lamentablement, no ha arribat per canviar la situació.
———
[1] https://lamancomunitat.org/quisom/
[2] Mancomunitat de l’Alcoià i el Comptat, redacció, ALBERG D’ANIMALS MANCOMUNAT, https://lamancomunitat.org/refugi-danimals/
[3] Alcoi23.com, redacció, 15/12/2018, Finalitzen les obres de construcció del refugi d’animals de la Mancomunitat de Municipis de l’Alcoià i el Comtat, https://www.alcoi23.com/2018/12/15/finalitzen-les-obres-de-construccio-del-refugi-danimals-de-la-mancomunitat-de-municipis-de-lAlcoià-i-el-comtat/
[4] Mancomunitat de l’Alcoià i el Comptat, redacció, 15/05/2019, IX A LICITACIÓ LA GESTIÓ DE L’ALBERG D’ANIMALS MANCOMUNAT, https://lamancomunitat.org/ix-a-licitacio-la-gestio-de-lalberg-danimals-mancomunat/
[5] Mancomunitat de L’Alcoià i El Comtat. PLIEGO DE CONDICIONES TÉCNICAS PARTICULARES REGULADORAS DE LA PRESTACIÓN DEL SERVICIO DE GESTIÓN DEL CENTRO DE PROTECCIÓN ANIMAL (CPA) DE L’ALCOIÀ I EL COMTAT. https://contrataciondelestado.es/wps/wcm/connect/9ea90d9b-4ae9-44d8-abfb-c2f5e5b9c133/DOC20210211085814PPT.pdf?MOD=AJPERES
[6] El Nostre Ciutat, redacció, 01/05/2021, Polèmica pel futur centre de protecció animal mancomunat de Muro, https://www.elnostreciutat.com/polemica-pel-futur-centre-de-proteccio-animal-mancomunat-de-muro/
[7] Change.org, principis de maig de 2021, Protectoras contra perreras: La mancomunitat Alcoià-Comtat propone a perrera para gestionar centro de protección animal, https://www.change.org/p/info-lamancomunitat-org-la-mancomunitat-alcoià-comtat-propone-a-perrera-para-gestionar-centro-de-protección-animal
[8] Econoticias.com, redacció, 11/04/2014, La iniciativa ciudadana Fondo 337 dará 2500€ a la entidad que denunció la crueldad de una perrera en Murcia, https://www.ecoticias.com/naturaleza/92478/noticia-medio-ambiente-iniciativa-ciudadana-denuncio-crueldad-perreraMurcia
[9] Laia Garcia Aliaga, 29/08/2019, Lo que debes saber si quieres denunciar el maltrato animal, https://www.laiagarciaaliaga.com/lo-que-debes-saber-si-quieres-denunciar-el-maltrato-animal/
[10] La Opinión de Murcia, Asier Ganuza, 18/08/2016, Esprineco defiende su limpieza ante las acusaciones de maltrato animal, https://www.laopiniondemurcia.es/municipios/2016/08/18/esprineco-defiende-limpieza-acusaciones-maltrato-32015336.html
[11] ABC, EFE, 07/07/2016, Empresa recogida animales abandonados Lorca denuncia edil de IU, https://agencias.abc.es/noticia.asp?noticia=2246378
[12] Facebook, Mancomunitat de l’Alcoià i el Comptat, 29/04/2021, https://www.facebook.com/mancomunitatalcoiaicomtat/posts/1855193834635160
[13] Alcoi23.com, redacció, 04/05/2021, El Centre de Protecció Animal de la Mancomunitat aplicarà el sacrifici zero, https://www.alcoi23.com/2021/05/04/el-centre-de-proteccio-animal-de-la-mancomunitat-aplicara-el-sacrifici-zero/
[14] Gobierno de España, Ministerio de Hacienda, Plataforma de Contratación del Sector Público, Expediente: 268 2020, https://contrataciondelestado.es/wps/portal/!ut/p/b1/jZDLDoJADEW_xQ8gLTPMKEvkjSjIS5kNIRHJJKIbY4xfLxC3gN01Oec2vSCgVKjOKNMpUeEM4l6_ZFs_5eNe36AEIdaVUdhHw9cpRtvEQhLE-yx2iYqoQdHVb9nJT3OBDMrdECB4pdmRaToewU1KeyG08px7w0p6oOwBnBgDZ32X_fxJgPznM2pqRVDEPPVdRN9zrDBXWa_zJf8EYkTmEkZg7sX5IwQO3qNrlsrnQ-MhdEIqIkmuqa-4rbFafQGFETiO/
[15] PLIEGO DE CONDICIONES ADMINISTRATIVAS PARTICULARES REGULADORAS DEL CONTRATO DE SERVICIO DE RECOGIDA DE ANIMALES Y GESTIÓN DEL CENTRO DE PROTECCIÓN ANIMAL (CPA) DE L’ALCOIÀ I EL COMTAT. https://contrataciondelestado.es/wps/wcm/connect/82e6a122-aa35-47fa-baec-86f17c336ede/DOC20210211090012PCAP.pdf?MOD=AJPERES
[16] Animalisme CAT, Jesús Frare, 31/10/2019, Pobres animals, que mai podran fer política. La multa de Gandia, https://animalismecat.blogspot.com/2019/10/pobres-animals-que-mai-podran-fer.html
Animalisme en valencià 