Jesús Frare.
A la revolució alimentària que ve, cada vegada que mengem o bevem, estem votant pel món que volem.
Emmanuel Faber, quan era CEO de Danone.
Fa dècades que hi és la Granja Morla de Bétera, una gran explotació de vaques lleteres. Ja fa molt, però, que l’expansió urbanística polvoritzà la distància, discreció i invisibilitat que convenen a totes les explotacions d’animals. Ara, les cases de les urbanitzacions són a menys de 500 metres, a l’altra banda del límit municipal de Bétera amb la Pobla de Vallbona. El que està lluny i apartat per a un municipi, és a sota de les finestres de l’altre: sorolls, pudor, trànsit…
A més, l’empresa ha iniciat el procediment per a ampliar l’explotació que, actualment, ja ocupa una gran quantitat de terreny: 30 hectàrees per a la granja, amb uns 3.500 animals, i 200 més ocupades majoritàriament per monocultiu de dacsa destinada a la seua alimentació. Està, també, la zona d’abocament i tractament de fems i purins. Les denúncies mostren, amb fotos del terreny, l’extensió del complex i la seua proximitat real a les zones habitades.
Sembla que, amb aquest projecte d’ampliació, volen consolidar legalment les activitats de l’empresa, desajustades per un pla d’ordenació territorial del 2000 que s’oblidà d’ella i declarà els seus terrenys com a agraris i protegits, “no compatibles amb l’activitat ramadera”(1).
També es volen avançar a un decret en projecte que limitarà el nombre d’animals per granja bovina, però que preveu donar per bones totes aquelles en funcionament o amb ampliació en tràmit, amb el nombre d’animals que siga(2). Al pròleg d’aquest projecte normatiu ens diuen que “la relació intrínseca entre la producció de llet i de carn al sector boví, fa que s’haja decidit abordar la normativa considerant el sector en conjunt”. D’aquesta relació intrínseca, que s’explicarà a continuació, parla el veganisme des dels seus inicis.
El veïnat més proper és el de El Cerrao, de la Pobla de Vallbona, que s’ha mobilitzat amb el recolzament del d’altres urbanitzacions i el partit que les representa a l’ajuntament (CUPO). Altre “partit d’urbanitzacions” (realment, coalició dels partits Mas Camarena i Torre en Conill) forma part del govern municipal de Bétera, que dona suport a l’empresa.
A Bétera, només Podem ha donat un pas endavant. S’ha fet ressò de les denúncies, en suport del veïnat afectat, i ha subratllat les qüestions mediambientals i de sostenibilitat(3). Amb l’argumentari que es pot veure a campanyes com les de Greenpeace(4), treballen amb el substantiu despectiu de “macrogranja”, diferenciat de l’habitual “granja”, segons aquestes postures, per la mateixa línia que separa bo de roí.
Una “macrogranja” no té comparació amb la ramaderia “tradicional”, i encara menys amb “l’ecològica”. Abusa de l’aigua i contamina els aqüífers. Es responsable dels monocultius de pinsos que representen la major part de l’agricultura mundial. Genera quantitats ingents de fems i purins, que s’aboquen vulnerant les normatives i es manipulen a l’aire lliure amb molta pudor. Emet amoníac, molt contaminant, i metà, contribuint al calfament global. Com que concentra l’activitat, la mecanitza i genera treball precari, asfixia el món rural i és un factor més de la seua despoblació.
Com a arguments de suport, perifèrics, estan el de l’excessiu consum de carn, amb el seu impacte per a la salut i els seus vincles amb les crisis alimentàries i les pandèmies, i el del “patiment animal”.
Al terreny llefiscós del benestar i el patiment, tot són patinades. Apareixen estadístiques sobre la massacre d’animals als escorxadors, on les víctimes de les macrogranges pateixen el mateix i al costat de les de la ramaderia tradicional i ecològica. Podem Bétera ens diu que, amb la ramaderia intensiva, i especialment amb les macrogranges, els animals només són “màquines de produir diners”.
More Holstein SLU, l’empresa de la granja Morla, també es vol presentar com quelcom molt distint a una macrogranja. A la seua web(5) ens expliquen que es una empresa familiar i integradora amb més de 3.500 vaques “que renoven cada any”. Renovar és canviar unes vaques per altres, i les velles s’han d’eliminar: s’envien a l’escorxador i es converteixen en carn de pitjor qualitat, amagada en els processats carnis.
D’aquestes 3.500 vaques, tenen “unes 2.000 en producció”. La resta són vedelles i “vaques seques”. Una “vaca seca” està fora de la producció de llet durant uns 60 dies, els últims dos mesos del període d’un any des del part anterior. Es tracta d’un pla programat de la indústria per a reduir la incidència d’infeccions i, especialment, de mastitis, i sempre està associat a l’ús preventiu dels antibiòtics. Tot per a assegurar-se la major producció de llet possible.
Una vaca, com qualsevol mamífer, ha d’haver parit per a produir una llet que és la font del negoci i que, per tant, no es beurà la cria. Macrogranja o no, la vaca sempre serà una màquina de produir diners i la cria un subproducte a gestionar. Si és femella, pot ser una de les que la granja Morla utilitzarà per a substituir les vaques adultes, o potser engreixada pel negoci carni. Tots els mascles, tots, tenen aquest destí carni quan no són directament eliminats, només nàixer, perquè la situació del mercat no ofereix garanties de rendibilitats o ni tan sols de recuperació de costos.
El període de gestació de les vaques és pràcticament com el de les humanes: 9 mesos. Quan porten 3 mesos en producció, les inseminen per a que hi haja continuïtat, sense pèrdua de temps i diners. La major part del temps que produeixen llet, ho fan prenyades de la següent cria. Les passen a l’estat de vaques seques als 7 mesos de gestació, per a que la producció es reinicie només hagen parit. Altra vegada sense la seua cria, que haurà estat amb sa mare, amb sort, el temps just per a prendre el calostre tan necessari per a les seua immunologia.
La semblança d’aquest període amb la muda forçada de les gallines ponedores fa que pensar. Les redueixen la ració per a afavorir que deixen de produir llet. També les deixen de munyir per a que, a la major brevetat, es generen els taps naturals de queratina que tanquen els mugrons i protegeixen les mamelles d’infeccions. Són, però, frisones Holstein, selecciones per a que produïsquen llet i més llet: molts taps no s’arriben a formar perquè no paren d’eixir gotes o brolls dels seus mugrons.
More Holstein treballa en exclusiva per a Danone. Ens mostra articles que parlen de les seues excel·lències, publicats a revistes de Danone i signats per càrrecs de Danone. Els premis per benestar animal de l’empresa també els concedeix Danone. Els protocols de benestar animal que sustenten aquests premis han estat definits per Danone, juntament amb “l’associació Compassion in the World Farming (CIWF)(6) i l’Institut d’Investigació i Tecnologia Alimentària (IRTA), ratificats per AENOR(7)”.
El benestar animal de la granja Morla és un concepte senzill: una mica més d’espai i unes dutxes pel calor que el propietari de la granja veié a una visita a Israel. Anomena “confort” a la major disponibilitat d’espai: “intentem tindre entre 15 i 20 amarratges de sobra”, que serien suficients per a evitar la competència pel menjar i l’estrès. Segons ell, la millora representa “el mateix [benefici] per a la indústria làctia que per la càrnia i dels ous”.
Diuen que aprengueren molt d’aquest benestar animal durant la vigència de les quotes lleteres, “que els obligaren a desfer-se de molts animals”. Resultà que la producció, en lloc de reduir-se, augmentà. Aprengueren que el benestar animal és bo perquè “augmenta la producció i genera més guanys, més retorn econòmic”.
Pel que fa als adobs i purins, les bases pudentes, plenes de mosquits i amb mil fuites de contaminats de les denúncies es converteixen en altre exemple de gestió responsable i sostenible que, de nou, fa el negoci més rendible. Més si tenim en compte que el càlcul de l’empremta de CO2 d’una granja millora amb el report de sistemes de compostatge d’adobs.
Ens presenten la seua gestió dels adobs com a pilar de la seua “ramaderia regenerativa”, juntament amb eixe monocultiu de dacsa que no s’assembla massa al “pasturatge rotacional planejat” que forma part del concepte. Les plantacions són un recurs propi per a cobrir les necessitats de la granja, i els adobs que s’hi aboquen també. A més, aquests adobs són un recurs per a la venda.
Les granges sempre han col·locat els seus fems als llauradors dels voltants. Les olors del femat dels camps i la merda als camins de l’horta són part de la normalitat dels pobles. Aquesta granja, que portava més de 20 anys fent-ho així, ha canviat l’”adob cru”, barreja de líquids i sòlids, per un adob apte per a l’agricultura ecològica amb totes les certificacions. És un “fem total” que es composta a eixes basses, “a prova de filtracions” i amb analítiques periòdiques de la terra, i a unes trinxeres on es remou amb maquinària especialitzada. Tot està envoltat per una tanca de 5 metres d’altura feta de bales de palla, que hauria de servir com a barrera per a les olors.
Tot un món de colors, on no hi són les persones que hi viuen a prop. Si que hi són les vaques, les principals víctimes, que no poden denunciar quina és l’autèntica realitat ni fer protestes. Per això, també tenen un paper instrumental a les denúncies contra la “macrogranja”, sense importar que a les altres granges també les exploten al màxim, les inseminen, les fan parir, les furten les cries i les “renoven” via escorxador.
L’explotació animal té moltes formes d’aparèixer sota les nostres aixelles. Potser que, de sobte, “ens moleste” a tocar de casa amb olors, sorolls i brutícia. Allò més fàcil és que ens la lleven de sobre, que se’n vaja més lluny com sembla que voldrien les urbanitzacions de la Pobla de Vallbona i el seu partit, per a poder mirar cap a altra banda com les urbanitzacions de Bétera i el seu partit.
Emmanuel Faber esperava que cada una de les nostres decisions de consum foren “vots” a favor de Danone o, el que és el mateix, contra qui no ho fa tan meravellosament be. En contra perquè són caigudes de les vendes, gràfics amb les fletxes cap avall, estadístiques que s’han de maquillar i, sobre tot, diners que no arriben. Les empreses com Danone estan per a guanyar diners, com deixà clar l’accionariat descontent de la multinacional amb la destitució de Faber.
Sembla que el “benestar animal” és la candidatura conjunta de la indústria d’explotació animal a una forma de “votació” on seria alternativa al veganisme. És com el seu Ciudadanos o el seu Vox, una disfressa necessària quan allò de sempre està qüestionat. Pels animals no és suficient que ens les llevem de sobre, ni tan sols amb questa candidatura i les seues històries edulcorades sobre ramaderies extensives o ecològiques.
— — —
(1) Notícies Camp de Túria, 16/07/2022, Associacions i col·lectius es manifesten en contra d’una macrogranja a Bétera, https://camp-de-turia.es/2022/07/16/associacions-collectius-manifesten-contra-duna-macrogranja-betera/
(2) Ministeri de Agricultura, Pesca i Alimentació. Direcció General de Produccions i Mercats Agraris. Subdirecció General de Produccions Ramaderes i Cinegètiques. Projecte de Reial Decret pel que s’estableixen normes bàsiques d’ordenació de les granges bovines. https://www.mapa.gob.es/es/ganaderia/participacion-publica/proyecto_rd_ordenacion_bovina.aspx
(3) Cercle Podem Bétera, juliol 2022, Podemos Bétera en contra de la macrogranja More Holstein y en apoyo de la Asociación de Vecinos “El Cerrao” de la Pobla de Vallbona, https://podemosbetera.es/la-asociacion-de-vecinos-el-cerrao-de-la-pobla-de-vallbona-expone/
(4) https://es.greenpeace.org/es/trabajamos-en/agricultura/macrogranjas/
(5) https://www.moreholstein.es/
(7) Agència Espanyola de Normalització i Certificació.
Animalisme en valencià 