Jesús Frare.
Publical originàriament a Animalisme CAT el 07/07/2019.
No se sap si la dona podria patir un problema amb res a veure amb el fet de menjar en excés. Cap de nosaltres sabem res sobre l’assumpte, la ministra pot tindre un problema de tiroides o alguna cosa que li faça pujar de pes inexplicablement. Motius “perdonables” als articles sobre l’obesitat de Maggie de Block.
He llegit al mur de facebook d’una companya el seu rebuig als comentaris gordofòbics de gent molt animalista i molt vegana, a causa d’unes declaracions contràries al veganisme que mai s’han fet[1]. Coses molt típiques d’aquest, tan tristament sovint, “informat” moviment antiespecista amb mandra per contrastar informacions. Aquesta vegada hem encertat, per sort, en els temps: malgrat que “el debat” sobre Maggie de Block ve de 2014, els fets que han donat origen a la falsa atribució (“la dieta vegana és insalubre i perillosa pels xiquets i xiquetes”) són de fa pocs mesos.
De Block té ara 57 anys. És metgessa especialista en cirurgia i obstetrícia, i compta amb més de 25 anys d’exercici. És representant política des de 1999 i ha estat parlamentària, ha arribat a la vicepresidència del seu partit (Open VLD, liberals demòcrates de Flandes) i ha ocupat diversos càrrecs de govern. Entre el 2013 i el 2015, les enquestes la situaren com la política més popular de Flandes i de Bèlgica.
Ja no era així al 2018: fou candidata a l’alcaldia de Mertchem, la seua ciutat, i no fou capaç de mantindre la majoria absoluta que havia obtingut per a l’Open VLD el seu germà, Eddie De Block. A les eleccions federals del 2019, perdé més de dos terços dels vots preferents en la seua reelecció per a la Cambra de Representats de Bèlgica[2].
Espere que aquesta davallada haja tingut veure amb la seua gestió com a ministra d’Afers Socials i Salut Pública, càrrec que ocupa des de l’1 d’octubre de 2014 i que s’ha caracteritzat per retallades i més restriccions en l’accés universal a la salut. També diuen que abans, durant els dos mesos i mig que fou ministra de Justícia, malgrat “les vagues de fam i els tancaments de protesta, no li tremolà la mà” i reduí a la meitat els permisos d’asil polític.
Però, ha estat més qüestionada pel seu físic que per la seua gestió. Els mitjans i les xarxes ens han fet saber que “pesa més de 120kg”. Diuen que “pateix obesitat, una malaltia per la que està sent durament criticada en presidir el ministeri el ministeri de Salut”[3]. “N’hi ha qui opina que no és el millor exemple” per a “un país amb un 47% de persones amb sobrepès”.
No falten les gracietes i els jocs de paraules. Diuen que, amb ella, “la vida política a Bèlgica ha passat de la flaccidesa a ser una qüestió de pes”. També ens han parlat dels “seus aires de model de Rubens”, del seu “perenne somriure” o de la “parsimònia i desimboltura” com “passeja la seua obesitat mòrbida”. La seua foto aparegué a diaris de tot el món[4], on fins i tot s’arribaren a preguntar si “aquesta grossa” pot ser ministra de salut[5].
Davant les crítiques, ella evità el debat. Reclamà que se li jutjara pel seu treball, “però no d’eixa forma. No l’accepte”. De les burles i insults gordofòbics digué: “açò diu més de les persones que estan tuitejant coses que sobre mi”. Les notícies expliquen que s’havia “despertat l’humor d’un país amb fama d’avorrit”, perquè es publicaren “recreacions seues en topless o amb tatuatges”. Un pastisser posà al seu aparador una caricatura de De Block fet amb 120kg de massapà.
Finalment, s’hagué de justificar. Apel·là a la genètica: “soc obesa des dels tres anys. Què puc fer?”. “M’encantaria tindre altra figura, qui no vol un cos perfecte?”. “Si menjara tant com volguera, seria el doble de gran!”. Diuen que assenyalà cap a “polítics” que, sense posseir cossos estilitzats, tenen una brillant carrera política. A l’article, però, el masculí genèric es tradueix en un sol exemple: Angela Merkel[6].
Han parlat de la seua filla, del seu germà i el seu marit, del que diuen que “també és un home corpulent”. Ell hagué de participar en les justificacions, explicant que a casa mengen de forma saludable, que segons ell consisteix en “tindre afició per les verdures, el peix, el marisc, cuinar amb oli d’oliva, no tindre dolços ni pastissos a casa… Com a molt, un gelat de vegades”. També hagué de deixar clar que l’estima molt i que està molt enamorat, per si alguna persona ho dubtava o li semblava impossible.
S’afegeix al club, ara, aquesta gent vegana i antiespecista que, per a rebutjar les “seues” declaracions contra el veganisme, no troba altra forma que mostrar i riure’s de la seua imatge de “carnaca de 200kg”. No falta el “fàstic” cap a la gent grossa com a resposta a qui denúncia la gordofòbia. Ni l’habitual contraposició amb les crítiques que reben les dones massa primes, o directament amb l’anorèxia, i que serveix per a negar la gordofòbia per la via de la relativització o per a rebutjar la lluita antigordofòbia per fer apologia de la malaltia.
Sort que tenen les xarxes per a soltar-se la melena, perquè tenen la mala sort d’haver de compartit moviment amb persones grosses que s’arriben a trobar en persona i, aleshores, s’han de mossegar la llengua. Però no es poden reprimir del tot i és aleshores quan trauen la seua bateria de causes “acceptables” per les formes excessives d’una persona grossa vegana. Cal subratllar que el seu esforç consisteix en exculpar el veganisme, no la persona. A la persona no tenen més remei que acceptar-la com a vegana, però el seu cos és culpa seua. El seu cos no és responsabilitat del veganisme.
Jo mateixa he estat envoltat per gent vegana que em “justificà” davant d’un borratxo que, al final d’una manifestació a Algemesí, no parava de repetir que la meua panxa no era de menjar amanides. Repetisc: un taurí borratxo, amb un got de plàstic buid a la mà i repetint ximpleries mentre se li travava la llengua, que necessitava d’algú que menjara carn per a protestar de la nostra incoherència i que anà cap al primer gros que trobà. Un parell de genis començaren a debatre AMB ELL sobre LA MEUA SALUT (!!!) acudint a la pobre tiroide i a no sé quina estupidesa sobre bloquejos metabòlics. No havien estat les creïlles, l’arrós, la pasta, els embotits, el formatge o els gelats vegans, ni la ingesta diària de calories o la diferència entre les entren i les que ixen. Érem jo i les meues circumstàncies, mai el veganisme.
La grossor és un problema per a l’exclusiu món de la gent vegana prima, que és com ha de ser la gent vegana. Perquè la gent prima no està malalta… O no tenen un cos que és un cartell anunciador del seu suposat “estat de salut”. La gent grossa no es pot amagar, és gent de confidencialitat impossible i culpable fins que demostre la seua innocència, a diferència d’altres “saluts evidents” que poden ser sobrevingudes, una desgràcia aliena a “la víctima”.
La grossor, però, és una culpa, i és culpa de les persones grosses. Per això la gent grossa paga “l’evidència” de la seua culpa quan és ministra o a les manifestacions d’Algemesí, i al mercat laboral, als espais d’oci, quan ha de comprar-se roba, quan menja en un restaurant, quan va al centre de salut, quan fa o vol fer esport, amb la família, en les seues relacions o per les seues relacions… Sempre, a tot arreu.
Això és la gordofòbia, i en tenim molta al nostre moviment[7] que no n’hauria de tindre, perquè el seu menyspreu, el seu rebuig, els seus abusos i les seues fòbies no caben a l’antiespecisme.
———
Crip Humanimal, Trudi Bruges (Geertrui Cazaux), 27/05/2019, On fat bodies and credibility. The Belgian Minister of Health,
Traducció al de l’anglès[8] al català: Sobre cossos grossos i credibilitat. La ministra de salut Belga.
Un informe recent de la Reial Acadèmia de Medicina de Bèlgica[9], sobre l’adequació de les dietes vegetarianes i veganes per a xiquets i xiquetes, persones adolescents i altres grups demogràfics, ha estat notícia internacional. A l’informe, les persones expertes recomanen que aquests grups, incloses dones embarassades i les mares lactants, no seguisquen una dieta vegana.
Molt aviat, diversos mitjans de comunicació recolliren aquestes noticies (per exemple, Le Soir[10], CNN[11], Knack[12]…). A mesura que s’estenien, els titulars es feren més sensacionalistes, arribant a afirmar que Bèlgica ja havia prohibit l’alimentació d’infants amb una dieta vegana i que els pares i mares podrien ser empresonats si ho feien[13]. Tot i que no s’ha publicat cap legislació en aquest sentit, el document d’opinió de l’acadèmia es podria utilitzar als tribunals com a “opinió pericial” en casos d’abandonament o d’abús de menors, com a mitjà per a separar fills i filles de pares i mares. Així, educar xiquets i xiquetes amb una dieta basada en plantes podria arribar a ser considerar com a negació d’assistència a una persona en perill.
I, llavors, passà això. Una foto de la ministra de salut belga, Maggie De Block, amb pèl curt marró, jaqueta negra i bufanda rosa, mirant cap a un costat. Damunt del cap, una cita amb lletres blanques: “una dieta vegana no és saludable i és perillosa per a les i els infants. Maggie De Block, ministra de Salut de Bèlgica 2019”.
I això. Captura d’un post de facebook amb el nom i la foto de perfil ocults. Diu: “la ministra de Salut de Bèlgica, Maggie De Block, ha declarat que és un delicte que els pares i mares alimenten els seus fills i filles amb una dieta vegana”, amb l’emoticona de la cara amb somriure de sorpresa. Puja dues fotos de De Block: una de peu, amb vestit negre i jaqueta blava i els braços oberts, i altra amb un primer pla de la seua cara, somrient.
Vaig veure diversos posts d’aquest tipus que circulaven en cercles vegans de Facebook, comentats amb entusiasme i amplament compartits. La persona que ix a les fotos és la ministra belga de Salut, Maggie De Block (exministra en realitat, ja que, el diumenge, acabem de tindre eleccions a Bèlgica).
En primer lloc, tot i que, sens dubte s’ha de dir molt sobre la seua política (retallades en salut que fan que la medicina siga més cara, etc.), no he trobat fonts que atribuïsquen aquesta cita a la ministra de Salut Maggie De Block. La suposada “cita” sembla que simplement està relacionada amb el document de la Reial Acadèmia de Medicina que, de fet, és només una opinió. No hi ha una posició oficial del govern, del ministeri de Salut ni cap altre origen vinculat a ella. Les fake news han estirat aquest tema un pas més enllà. Si voleu trucar alguna persona o organització, adreceu-vos almenys a les adequades.
En segon lloc, aquests posts tufen a bodyshaming. Aquests mems i posts, s’haurien encara que la ministra de Salut belga tinguera les mides de Kardasian? Jo crec que no. La intenció és desacreditar l’opinió esmentada sobre l’alimentació dels xiquets i xiquetes a través de la mida del cos de la ministra.
El bodyshaming treu el focus de la qüestió (són les dietes veganes aptes per a infants o no?) i es centra en atacar a la persona assenyalada. I, implícitament, a tots els cossos grossos. Això es fa obertament palès a través dels nombrosos comentaris que es fan amb rapidesa a aquestes publicacions.
També implica que els cossos grossos (i, per extensió, els cossos no saludables, ja que moltes persones relacionen els uns amb els altres malgrat que aquesta relació no es puga fer d’una forma tan senzilla) no poden tindre res a dir sobre problemes de salut. Suposadament, no tenen credibilitat. La credibilitat amb els problemes de salut (o amb qualsevol problema) però, no té res a veure amb la mida o la forma del propi cos o amb el propi estat de salut, sinó amb l’educació, l’experiència (viscuda) i els coneixements dels problemes de salut. Sóc vegana amb discapacitat, amb diverses malalties cròniques i amb un pes corporal que ha pujat i baixat molts quilos, com un io-io, durant les últimes tres dècades. També tinc coneixements i educació sobre problemes nutricionals i mèdics, que han de posar més en escala (joc de paraules) de la meua credibilitat sobre problemes de salut que l’aparença del meu cos.
El fatshaming i el bodyshaming no són només deplorables atacs ad hominem, també marginen les persones veganes grosses dins de la nostra comunitat. I si, les persones veganes grosses existeixen. Tot i que les persones veganes tenen, de mitjana, un índex de massa corporal més baix que les no veganes[14], la dieta vegana no és cap garantia total de pèrdua de pes. Les persones veganes venen en totes les mides: no totes són primes i no totes són grosses. El bodyshaming pot ser, fins i tot, perjudicial per a la salut mental[15]. Pot contribuir al desenvolupament de trastorns alimentaris, donant a les persones una imatge negativa d’elles mateixes i fent caure l’autoestima.
PCRM. Una nota final sobre l’opinió de l’Acadèmia de Medicina de Bèlgica: el Comité de Metges i Metgesses per a una Medicina Responsable (Physicians Committee for Responsible Medicine, PCRM)[16] rebutjà l’informe de la comissió belga en aquesta declaració[17] (vegeu també les declaracions de l’Associació Americana de Dietètica[18], l’Associació Britànica de Dietètica[19] i l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica[20]). El PCRM cita aquest darrer informe i afirma que “les dietes veganes són ‘adequades, satisfan les necessitats de nutrients i promouen el creixement normal a totes les etapes del cicle de vida, incloent l’embaràs i la lactància, la infància, l’adolescència, l’edat adulta, la vellesa i l’activitat esportiva’”.
És absolutament irònic que el PCRM aparega ací, ja que també té una història de bodyshaming[21]. El 2012 rebé moltes crítiques per la seua campanya “abs on cheese” (abdominals en formatge)[22]. El 2008, el doctor John McDougall[23] suggerí que les persones veganes grosses no són bones defensores dels animals, ja que és probable que la gent estiga “tan distreta per la seua aparença” que no escoltarà el seu missatge[24].
El bodyshaming és profundament problemàtic i, per desgràcia, està present a diversos segments del nostre moviment. El veganisme tracta sobre els drets dels animals. Centreu-vos en la qüestió dels drets dels animals, no en escarnir la gent per la seua aparença.
———
[1] Crip Humanimal, Trudi Bruges, 22/05/2019, On fat bodies and credibility. The Belgian Minister of Health, https://criphumanimal.org/2019/05/27/on-fat-bodies-and-credibility-the-belgian-minister-of-health/
[2] Maggie De Block, entrada de Wikipedia en neerlandès. https://nl.wikipedia.org/wiki/Maggie_De_Block
[3] Instituto Médico Europeo de la Obesidad-IMEO, Antonio Corbillón 13/10/2014, Polémica en Bélgica por la obesidad de la ministra de Salud Pública, https://stopalaobesidad.com/2014/10/13/polemica-en-belgica-por-la-obesidad-de-la-ministra-de-salud-publica/
[4] A l’estat espanyol, p.e.: ABC, redacció, 14/10/2014, La idoneidad de la ministra de Salud Pública de Bélgica, cuestionada por su peso, https://www.abc.es/internacional/20141014/abci-obesa-ministra-belga-201410141724.html
[5] Semana (Colòmbia), redacció, 14/10/2014, “¿Puede esta gorda ser ministra de salud?”, https://www.semana.com/mundo/articulo/belgica-puede-esta-gorda-ser-ministra-de-salud/405992-3
[6] Instituto Médico Europeo de la Obesidad-IMEO, Antonio Corbillón 16/10/2014, Kilos de prejuicios en la política belga, https://stopalaobesidad.com/tag/maggie-de-block/
[7] Animalisme CAT, Jesús Frare, 21/09/2018, Gordofòbia o “IMCisme” al món antiespecista. L’exemple d’Alacant, https://animalismecat.blogspot.com/2018/09/gordofobia-o-imcisme-al-mon.html
[8] https://criphumanimal.org/2019/05/27/on-fat-bodies-and-credibility-the-belgian-minister-of-health/
[9] Académie Royal de Médecine de Belgique. Régimes végétariens et végétaliens administrés aux enfants et adolescents, http://www.armb.be/index.php?eID=tx_nawsecuredl&u=0&g=0&hash=9d0545dbd4fbbe309ce0f2417c2c3d44a782de9a&file=fileadmin/sites/armb/upload/armb_super_editor/armb_editor/pdf/Avis/2019/ARMB_re__g_ve__ge__talien_version_complete.pdf
[10] Le Soir, redacció, 16/05/2019, Les médicins sa pronocent contre le régime végan imposé aux enfants, https://www.lesoir.be/224511/article/2019-05-16/les-medecins-se-prononcent-contre-le-regime-vegan-impose-aux-enfants
[11] CNN, Susan Scutti, 20/05/2019, Is vegan diet healthy for kids? Belgian doctos say no, https://edition.cnn.com/2019/05/20/health/vegan-children-belgium-intl-trnd/index.html
[12] Knack, redacció, 23/05/2019, Moet veganisme bij kinderen verboden worden?, https://www.knack.be/nieuws/gezondheid/moet-veganisme-bij-kinderen-verboden-worden/article-news-1467801.html
[13] The Telegraph, James Crisp, 16/05/2019, Parents who raise children as vegans should be prosecu ted, say Belgian doctors, https://www.telegraph.co.uk/news/2019/05/16/parents-raise-children-vegans-should-prosecuted-say-belgian/
[14] Appleby, P. N., Davey, G. K., Key, T.J., Spencer, E.A., Diet Body mass index in 38000 EPIC-Oxford meat-eaters, fish-eaters, vegetarians and vegans, a International Journal of Obesity and Related metabolic dissorders: journal of the International Association for the Study of Obesity, 27/06/2003 (6), p. 728-734. NCBI – National Center for Biotechnolochy Information, https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12833118
[15] The Conversation, redacció, 05/12/2017, Shaming people about their lifestyle habits does nothing to improve their health, https://theconversation.com/shaming-people-about-their-lifestyle-habits-does-nothing-to-improve-their-health-88427
[16] Physicians Committee for Responsible Medicine, redacció, 24/05/2019, U.S. Doctors Blast Belgian Misinformation on Vegan Diets, https://www.pcrm.org/news/news-releases/us-doctors-blast-belgian-misinformation-vegan-diets
[17] Physicians Committee for Responsible Medicine, 23/05/2019, Letter to Belgian Academie, https://www.pcrm.org/sites/default/files/2019-05/Letter-to-Belgian-Academie-2019-05-22-RM-VM-WC.pdf
[18] Craig W.J., Mangels A. R., American Dietetic Association, Position of the American Dietetic Association: vegetarian diets, a J Am Diet Assoc., juliol 2009, 109(7), p. 1.266-1.282. NCBI – National Center for Biotechnolochy Information, https://www.ncbi.nlm.nih.gov/m/pubmed/19562864/?fbclid=IwAR3t-hlSCXc2P2ZvIjvzsgZPkgYxr485vjXVMa_pCUlDUfE0toXxX04ZDPc
[19] British Dietetic Association – BDA, redacció, 07/08/2017, British Dietetic Association confirms well-planned vegan diets can support healthy living in people of all ages, https://www.bda.uk.com/news/view?id=179&
[20] Vegan Outreach, Jack Norris, 01/12/2016, New Position Paper on Vegetarian Diets, https://veganoutreach.org/new-position-paper-vegetarian-diets/
[21] The Vegan RD, Ginny Messina, 01/04/2012, Body Shaming Fails Vegans and Vegan Advocacy, https://www.theveganrd.com/2012/04/body-shaming-fails-vegans-and-vegan-advocacy/
[22] The Full Helping, redacció, 13/02/2012, When promoting a vegan diet turns into body-shaming, https://www.thefullhelping.com/when-promoting-a-vegan-diet-turns-into-body-shaming-2/
[23] Dr. McDougall’s Health&Medical Center, https://www.drmcdougall.com
[24] McDougall, John, The Fat Vegan, a McDougall Newsletter, decembre 2008, 12(7), http://www.drmcdougall.com/misc/2008nl/dec/fat.htm
Animalisme en valencià 