Jesús Frare.
És incomprensible que tinga més ajudes qualsevol immigrant que arriba en una pastera que els ramaders valencians. Portaveu de la concentració a la plaça de la Verge de València, 04/08/2020.
S’ha anunciat “la ruta del bou”, un projecte de la federació de penyes taurines en col·laboració amb l’unió d’emboladors, la federació de bou en corda i l’associació de ramaders de bous al carrer[1]. Estarà patrocinada per l’empresa Satine de Borriana, mecenes de la tortura que no fa molt pagà “el bou més car de la història”[2]. Han batejat la participació de la Generalitat Valenciana amb el nom de “copatrocini”, supose que per a jugar a dir que posarà diners, però no tants (el terme em recorda molt allò de la “llengua cooficial”, que és menys que l’”oficial”).
Aquest projecte tindrà el que anomenen “Espai Cultura”, que descriuen com una “plataforma per a les activitats culturals que genera el bou”. Al voltant d’un museu autonòmic, que s’ubicarà a les instal·lacions de la Fundació Satine de Borriana i que comptarà amb biblioteca i plató de televisió, volen que sorgisca una xarxa de museus taurins als municipis, “a imatge i semblança dels de Xiva, Algemesí, Sogorb i València”.
No sé com s’ho van a fer en el cas del Museu de la Festa d’Algemesí, que llueix amb orgull els logos de la UNESCO gràcies a la declaració com a patrimoni immaterial de la Humanitat de les processons de la Mare de Déu de la Salut. Torturar i matar bous mai podran ser patrimoni de la Humanitat i per això sempre han defensat que, malgrat tindre una saleta d’exaltació de la tortura taurina, el d’Algemesí no és un museu taurí[3].
Volen que aquesta xarxa, juntament amb la que conformen tants municipis on es linxen animals als carrers, conforme una ruta turística organitzada per a la que anuncien publicitat a les xarxes i una publicació anual. L’administració hauria de promocionar aquestes rutes al costat de totes les altres, a través del recursos com, per exemple, aquesta guia[4] del Patronat Provincial de Turisme de la Diputació de València, que encara no aconsella anar de poble en poble a veure com pateixen els bous.
Imaginant com hauria de ser aquesta ruta veig el punt de partida a Vila-real per obligació, ja que aquest municipi porta molt de temps marcant fites difícils de superar. Ha fet tot el possible per a que es linxen i maten bous malgrat la lluita contra la COVID19, sent l’únic punt del planeta on han assumit el repte que imposen les restriccions[5]. Així, sense que reste molt clar quin ha esta el paper de l’Ajuntament en el terreny econòmic[6], s’han dotat d’una plaça tancada i es suposa que han mantingut l’aforament al 50% i han fet controls estrictes d’entrades, eixides i separació entre públic i participants.
Com era d’esperar, però, mentre al país es es batien rècords de contagis i el municipi ja acumulava 51 víctimes, s’han obtingut imatges d’aglomeracions de fins a 30 persones, moltes sense mascareta, mentre s’embolaven bous[7]. Estem a l’espera que el senyor alcalde ens facilite una justificació semblant a la que s’empescà per a justificar uns correbous d’embolats[8] que no encaixen en la normativa vigent pel maltractament que representen, amb aquelles “infraestructures especials” (un camió amb compartiments) per a embolar per separat bous que, després, es solten tots junts per a que es cremen entre ells mentre cerquen la protecció del grup.
La ruta també hauria de tindre aturades als punts on els taurins es manifesten per a exigir suport i diners, punts que solen ser els mateixos on volen prohibir que es manifeste la gent animalista per a defensar els bous. No fa molt, han aconseguit que el ministre espanyol de cultura haja hagut d’eixir per la porta del darrere de l’Espai Cultural Rambleta de València per a evitar un grupet que es dedicava a fer passes toreros sota les seues pancartes de “somos cultura” i “nuestras familias están pasando hambre”[9].
Segons les seues organitzacions, els bous també estan passant fam a les ramaderies, malgrat dependre d’aquest negoci que mou tants i tants diners[10]. Les primeres notícies destacaven que alguns organitzadors de linxaments s’havien decidit a pagar el preu de les víctimes de bestreta, “per a que les puguen mantindre”[11], tot llançant la demanda d’ajudes a la Generalitat.
Després, arribaren els anuncis catastròfics[12] dels “animals que es van sacrificant dia a dia”, de les “vides que es podrien haver salvat” si s’hagueren amollat els diners. Afirmaven que ja havien matat 3.000 animals a l’agost, i l’amenaça era que poden arribar als 6.000 o, fins i tot, als 10.000[13]. Per a evitar-ho, havien de rebre 65€ per animal reproductor juntament amb avals i crèdits sense interès, la definició d’una raça autòctona amb “valor ecològic” (com a nova via per a reclamar més ajudes) i la modificació del PAZ (pla anual zoosanitari valencià) per a suavitzar els “règims ultrasevers de les proves de tuberculosi”[14].
Es refereixen a les proves que han de passar els animals, dos a l’any en el cas dels de ramaderies que els destinen a ser linxats als carrers i que, després, els “retornen a l’explotació”[15]. Reclamen tractaments excepcionals semblants als reben les ramaderies de lídia que venen els animals per a que siguen matats després de la seua tortura a la plaça o, com és el cas dels bous salvatges, del seu linxament com a bous al carrer (per a aquests casos, les normatives estatals[16] exclouen dels controls els animals majors de 2 anys).
El que volen que acabe passant amb els bous linxats als carrers és altre recordatori que el que passa amb els bous salvatges, que sense sense pandèmia van solts pels carrers i en contacte amb moltes persones, posa en entredit la intransigència que s’aplica en el cas dels animals refugiats a un santuari[17]. Davant la mateixa zoonosi, la major exigència només apareix a l’únic lloc on la vida i la salut de l’animal està per davant de tot, i més quan parlem del cost econòmic que tenen els tractaments mèdics que curen la tuberculosi.
A aquestes manifestacions seues, els “conservadors [també] de la raça” tiren de tots els seus tòpics, des d’acusar tothom de dictador fins a la suada xenofòbia farcida de mentides sobre les persones migrants que arriben en pastera[18], que fa encara més fàstic venint d’un negoci que rep diners públics de totes bandes, directa i indirectament. Els han recollit sempre i els volen ara que no poden fer els linxaments que els generaven, i per això els reclamen sota les seues pancartes: “la discriminació del Botànic sacrifica les nostres famílies i milers d’animals” o “més de 3.000 animals morts, més de 3.000 llocs de treball destruïts i més de 100 famílies arruïnades… Açò segueix sense ajudes…”.
La ruta, en tot cas, hauria d’acabar als escorxadors. La visita ens hauria de mostrar com es mata un bou salvatge aterrit i exhaust, després que l’hagen linxat totes les vegades que ha pogut. I també ens hauria de contar la història de tots aquests milers de bous que van a matar els que diuen que se’ls estimen i conserven la seua raça perquè “no els poden donar de menjar”, malgrat participar d’un negoci que, quan els convé, té un enorme impacte econòmic.
———
[1] Levante-EMV, F.B.S., 04/11/2020, Las peñas taurinas crean la «ruta del bou» para revitalizar la fiesta, https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2020/11/04/penas-taurinas-crean-ruta-bou-22210505.html
[2] Animalisme CAT, Jesús Frare, 14/06/2019, Nubarrón, el gran fitxatge de l’escorxador, https://animalismecat.blogspot.com/2019/06/nubarron-el-gran-fitxatge-de-lescorxador.html
[3] Animalisme CAT, Folgança d’Algemesí, XIV Manifestació antitaurina d’Algemesí. Manifests (también en castellano): Museu de la Festa. La tortura no és cultura, https://animalismecat.blogspot.com/2019/09/xiv-manifestacio-antitaurina-dalgemesi.html
[4] https://www.valenciaturisme.org/wp-content/uploads/2016/05/GUIA-TURISMO-FAMILIAR-2016-VAL-cv.pdf
[5] Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. RESOLUCIÓ de 17 de juliol de 2020, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, de modificació i adopció de mesures addicionals i complementàries de l’Acord de 19 de juny, del Consell, sobre mesures de prevenció front a la COVID-19. [2020/5852]. DOGV 18/07/2020, nº 8.861, p. 27.561-27.579, http://www.dogv.gva.es/datos/2020/07/18/pdf/2020_5852.pdf
[6] Animalisme CAT, Jesús Frare, 28/09/2020, El paradigma Novales Allué, https://animalismecat.blogspot.com/2020/09/el-paradigma-novales-allue.html
[7] Levante-EMV, Héctor Casero, 19/10/2020, La celebración del toro embolado en Vila-real pese al coronavirus desata la polémica, https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2020/10/19/toro-embolado-vila-real-bou-embolat-polemica-coronavirus-villareal-20150413.html
[8] Animalisme CAT, Jesús Frare, 18/09/2017, Correbous d’embolats. El negoci per davant de tot, https://animalismecat.blogspot.com/2017/09/correbous-dembolats-el-negoci-per_18.html
[9] Aplausos, Raquel Barba, 30/10/2020, El mundo del toro vuelve a unirse para protestar en Valencia [sense enllaços de pàgines d’exaltació de la tortura d’animals].
[10] Animalisme CAT, Jesús Frare, 20/01/2019, “Informe econòmic dels bous al carrer”. I els diners públics?, https://animalismecat.blogspot.com/2019/01/informe-economic-dels-bous-al-carrer-i.html
[11] El Mundo, Gonzalo I. Bienvenida, 08/04/2020, ’Bous al carrer’ solidarios: pagan por adelantado los toros confinados para ayudar a los ganaderos, https://www.elmundo.es/cultura/toros/2020/04/08/5e8d8e4f21efa03f7b8b46c9.html
[12] Cadena SER-Ràdio Castelló, Alberto Suárez, 24/07/2020, Los ganaderos de bous al carrer aseguran que viven una situación de catástrofe económica, https://cadenaser.com/emisora/2020/07/24/radio_castellon/1595581440_276699.html
[13] eldiario.es, Laura Martínez Redondo, 18/08/2020, Los empresarios taurinos sacrifican 3.000 toros para presionar al Gobierno valenciano por unas ayudas que cobrarán de las diputaciones, https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/empresarios-taurinos-sacrifican-3-000-toros-presionar-gobierno-valenciano-ayudas-cobraran-diputaciones_1_6169594.html
[14] AVA-ASAJA, redacció, 04/08/2020, Los ganaderos de ‘bous al carrer’ reclaman ayudas urgentes tras sacrificar más de 3.000 animales desde el Covid-19, http://avaasaja.org/index.php/prensa/notas-de-prensa/item/8216-los-ganaderos-de-bous-al-carrer-se-concentran-manana-en-valencia-para-reclamar-al-consell-medidas-que-eviten-el-sacrificio-de-mas-animales
[15] Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. RESOLUCIÓ de 20 de gener de 2020, del director general d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per la qual s’aprova el Pla anual zoosanitari per a 2020 de la Comunitat Valenciana i altres actuacions complementàries. [2020/569]. DOGV 27/01/2020, nº 8.726, http://www.dogv.gva.es/datos/2020/01/27/pdf/2020_569.pdf
ANNEX II. Programes sanitaris específics per espècies. 1. BOVINA. Malalties objecte d’actuació: brucel·losi, tuberculosi, llengua blava, peripneumònia i leucosi enzoòtica bovina, encefalopatia espongiforme bovina, rinotraqueïtis infecciosa bovina i febre Q. 1.2. TUBERCULOSI.
[16] Reial Decret 186/2011, de 18 de febrer, que regula la qualificació sanitària de les ramaderies i explotacions de bous de lídia y el moviment dels animals pertanyents a les mateixes, BOE nº 64 – 16/03/2011. Text consolidat: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2011-4817
[17] Animalisme CAT, Jesús Frare, 10/05/2015, Contextos. Pepe el vedell, https://animalismecat.blogspot.com/2020/05/contextos-pepe-el-vedell.html
[18] Levante-EMV, R.C.V., 04/08/2020, Los ganaderos de «bous al carrer» exigen ayudas para evitar sacrificar más reses (vídeo de la concentració, amb declaracions dels portaveus), https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2020/08/04/ganaderos-bous-carrer-exigen-ayudas/2038180.html
Animalisme en valencià 